Museu de Badalona
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | museu |
| Història | |
| Creació | 1955 |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Gerent/director | Margarida Abras Pou[1] |
| Part de | Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona Xarxa de Museus d'Arqueologia i Jaciments de Catalunya |
| Lloc web | http://www.museudebadalona.cat/ |
Localització geogràfica  | |
El Museu de Badalona és un museu dedicat a la història de Badalona creat el 1955 i ubicat a la plaça Assemblea de Catalunya de Badalona. El museu també gestiona altres edificis com la Casa dels Dofins, la Casa de l'Heura, el Jardí de Quint Licini, Can Miravitges i el Conducte d'aigües.
Història
[modifica]La institució creada l'any 1955 per l'Ajuntament de Badalona arran del descobriment l'any 1954 de les termes romanes de l'antiga Baetulo per l'arqueòleg i historiador local Josep Maria Cuyàs. L'edifici fou construït sobre les termes i no s'inaugurà fins a l'any 1966.[2] En el seu subsol es podien visitar part de les restes de la ciutat romana: les termes, part d'un carrer i un conjunt de botigues. El 2010 es va afegir al recorregut el jaciment del Decumanus: amb restes del cardo maximus i del decumanus maximus, de diverses botigues o tabernae i de tres insulae, i de l'exposició permanent que explica els primers hàbitats testimoniats a Badalona -prehistòria, edat del ferro i cultura ibèrica- així com la història i característiques de la Baetulo romana, amb peces molt destacades (les Pollegueres, la Venus de Badalona, la Tabula hospitalis, el Vas de les Naus, el retrat d'Agripina i tres esteles ibèriques).
A més, el Museu disposa d'un fons molt ric de materials arqueològics procedents de les excavacions que porta a terme, i també conserva una gran varietat d'objectes d'altres èpoques (d'art, de la vida quotidiana, d'oficis, industrials, etc.) que testimonien la història de la ciutat.[3]
Durant el 2010 va estar tancat al públic sis mesos per obres de rehabilitació.[4] Es va reobrir el 17 de desembre, oferint una nova museografia que permet veure un jaciment de 3.400 m².[5][6] El 2020 el Museu de Badalona va celebrar els deu anys d'aquesta museïtzació i va inaugurar la renovació d'algunes de les vitrines de l'exposició permanent Baetulo, ciutat romana.[7]
Arxius
[modifica]El museu és seu i té obert a la consulta pública l'Arxiu d'Imatges, format per fotografies i audiovisuals, i que en l'actualitat té més d'1 milió de fotografies que cronològicament van del segle xix a l'actualitat,[8] l'Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona, que conserva la documentació de l'Ajuntament de Badalona fins a l'any 1945 i fons procedents d'empreses, entitats o particulars de la ciutat,[9] i l'Arxiu Josep M. Cuyàs, que va ser donat el 1992 per la família de l'historiador i primer director del museu i que aplega una quantitat important i variada de documentació, fotografies i una considerable col·lecció de premsa.[10]
El museu disposa també d'una extensa biblioteca de temàtica local i una col·lecció de premsa local, la més extensa que existeix.[11][12]
Magna Celebratio
[modifica]Des de 2005, any del cinquantenari de la fundació del Museu, anualment, s'organitzà un festival romà anomenat Magna Celebratio,[13] dedicat a diverses activitats com la reconstrucció històrica d'oficis i activitats de la vida quotidiana dels romans i del dia a dia de la ciutat, portes obertes —que ja s'organitzaven amb anterioritat—i visites guiades al patrimoni romà de la ciutat, a més de xerrades, conferències, espectacles o jornades de cuina romana, amb la participació d'alguns restaurants locals.[14][15] El festival s'ha celebrat ininterrompudament, tret del 2020 a causa de la pandèmia de COVID-19,[16] i que es recuperà l'any següent adaptat a la mesures sanitàries, amb activitats presencials i virtuals.[17]
Equipaments
[modifica]- Museu de Badalona: Seu central construïda sobre les termes de Baetulo, situades en el subsòl del museu, on també l'espai del Decumanus amb l'exposició permanent. Cal destacar la Venus de Badalona.
- Casa dels Dofins: Domus, llar senyorial estructurada al voltant d'un atri obert. Destaquen la bellesa dels mosaics de les habitacions
- Casa de l'Heura: domus, veïna de la anterior, on es poden observar restes del cardo maximus, diverses habitacions i especialment la part rústica o de treball de la casa.[18]
- Jardí de Quint Licini: Estany que presidia el peristil d'una vila del segle I dC. És el lloc on es trobà l'oscil·lum de marbre i la Tabula Hospitalis
- Can Miravitges: masia d'origen medieval, reformada entre els segles XVII i XVIII i museïtzada per explicar les transformacions del camp en aquesta època i la vida a pagès fins a començaments de segle xx.[19]
- Conducte d'aigües: Sistema que permetia transportar aigua de les mines de la Serralada Litoral a la ciutat. Hi ha 38 metres visitables dels 92 descoberts.[20][21]
Galeria
[modifica]-
Vista general de les termes romanes del Museu de Badalona. -
-
Pou amb restes d'un cavall. Exposició permanent del Museu de Badalona. -
Exposició permanent "Baetulo, ciutat romana" al Museu de Badalona. -
Restes romanes -
Restes romanes -
Museu de Badalona. Detall vitrines -
Museu de Badalona. Detall objectes -
Museu de Badalona. Detall vitrines -
Museu de Badalona. Detall museografia -
Museu de Badalona. Detall museografia
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Noticiari». Agenda del Museu de Badalona, gener-abril 2015. Arxivat de l'original el 2015-04-03 [Consulta: 2 abril 2015].
- ↑ «Badalona». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 18 octubre 2013].
- ↑ Planas, Mònica «Baetulo, la Badalona Romana». Sàpiens [Barcelona], núm. 76, 2-2009, p. 60-91. ISSN: 1695-2014.
- ↑ El Periódico, Una ampliació amb més peces i visites guiades Immersió en la vida romana Consulta 19/12/2010
- ↑ AADD «Una remodelació exemplar». Sàpiens. Descobreix la teva història. Grup Cultura03, 100, 2-2011, pàg. 1. ISSN: 1695-2014 [Consulta: 24 març 2011].
- ↑ «Un nou Museu, un dia històric per a Badalona». Arxivat de l'original el 2011-02-09. [Consulta: 23 desembre 2010].
- ↑ Cedó, Fede «Badalona mostra els seus tresors». La Vanguardia, 28-12-2020, p. 33.
- ↑ «Arxiu fotogràfic del Museu de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Arxiu J. M. Cuyàs Tolosa». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Biblioteca del Museu de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Hemeroteca del Museu de Badalona». Diputació de Barcelona. [Consulta: 12 maig 2021].
- ↑ «Desfilada d'estaferms per Badalona per celebrar el 50è aniversari del descobriment de les termes romanes». Vilaweb, 21-05-2005.
- ↑ «Magna celebratio: la Baetulo més autèntica». Sàpiens, 4-2017.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Badalona celebra la Magna Celebratio». La Xarxa de Comunicació Local, 24-04-2009.
- ↑ «Badalona aplaza el festival romano Magna Celebratio». La Vanguardia, 16-04-2020.
- ↑ «Torna Magna Celebratio a Badalona». Papers de vi, 19-04-2021.
- ↑ Membrives, Marta «Badalona tindrà aviat una altra casa romana visitable». El Punt Avui, 14-09-2017.
- ↑ «Masia de Can Miravitges». Visitmuseum - Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 22 de maig 2021. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 15-17. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Masanés, Cristina «Una remodelació exemplar». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 9. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia
[modifica]- Museu Municipal de Badalona. Guia del Museu Municipal de Badalona. Ajuntament, Museu Municipal, 1977. ISBN 978-84-500-2077-9 [Consulta: 18 agost 2011].
Enllaços externs
[modifica]