Aurelio de Pino Gómez
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1888  Riaza (província de Segòvia) |
| Mort | 8 desembre 1971 (83 anys) Madrid |
| Bisbe titular | |
| 1r abril 1967 – 11 desembre 1970 Diòcesi: bisbat de Castellum Minus | |
 Bisbe de Lleida | |
| 24 abril 1947 – 1r abril 1967 ← Juan Villar y Sanz – Ramon Malla i Call → Diòcesi: bisbat de Lleida | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1947–), sacerdot catòlic (1913–) |
| Consagració | Gaetano Cicognani |
Premis | |
Aurelio del Pino Gómez (Riaza, Segòvia, 2 de desembre del 1888 - Madrid, 8 de desembre de 1971)[1] fou un eclesiàstic, i bisbe de Lleida durant vint anys.
Biografia[modifica]
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma.
Fou ordenat prevere el 17 de maig de 1913, ocupant diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia; fou coadjutor d'Aguilafuente, va donar classes de teologia dogmàtica al seu seminari.[2] L'agost de 1918, fou nomenat secretari de cambra del bisbat. Més tard fou canonge a la catedral de Segòvia, ardiaca i degà.
Fou designat bisbe de Lleida el 28 d'abril de 1947 i ocupà el càrrec fins a l'1 d'abril de 1967. El 3 d'agost se celebrà a la catedral de Segòvia la consagració episcopal d'Aurelio del Pino. El van consagrar Gaetano Cicognani, nunci papal a Espanya, Daniel Llorente i Federico, bisbe de Segòvia i Santos Moro i Briz, bisbe d'Àvila.
La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d'un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra. Representant genuí del nacionalcatolicisme[3] (fou famosa la seva proclama Digitus Dei est hic ('El dit de Déu és aquí') quan Franco va visitar Lleida),[2][4] no assimilà els canvis dins l'Església en l'àmbit internacional –Concili Vaticà II– i de bases, motiu pel qual els darrers anys del seu llarg pontificat resultaren especialment conflictius, i renuncià finalment al seu càrrec l'any 1967 (el 20 de març fou acceptada la seva renúncia pel papa).[1]
Va morir a Madrid el 8 de desembre de 1971. Les seves despulles van ser traslladades a Lleida i enterrades a la capella del Santíssim Sagrament, de la catedral de Lleida.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Bisbat de Lleida». Arxivat de l'original el 2012-03-24. [Consulta: 5 octubre 2010].
- ↑ 2,0 2,1 «Història del bisbat (tesi)». Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 6 octubre 2010].
- ↑ Solé i Mauri, Belén Església i cultura popular a Lleida sota el franquisme Serv. de Public. Univ. de Lleida 1998 pàg.33
- ↑ Ignasi Riera “Aurelio del Pino o el bisbe prototípic de la Cruzada i del franquisme” a: “Els catalans de Franco” Edit. Plaza & Janés Barcelona 1998 pàg. 282.
Bibliografia[modifica]
- Barallat i Barés, Jaume L'Església sota el franquisme, Lleida (1938-1969) Pagès editors Lleida 1994.
- Solé i Mauri, Belén Església i cultura popular a Lleida sota el franquisme Servei de Publicacions Universitat de Lleida 1998.
- «Aurelio de Pino Gómez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.