Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria
|
|||||
 La Banda Primitiva al Palau de la Música  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | Societat musical | ||||
| Forma jurídica | Societat Privada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1819 | ||||
| Activitat | |||||
| Activitat | Banda de música, Orquestra simfònica, Escola d'Educands | ||||
| Patrona | Santa Cecília | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Lloc web | bandaprimitiva.org | ||||
La Banda primitiva de Llíria, considerada la més antiga de l'Estat espanyol,[1] fou fundada el 1819 pel pare franciscà Fra Antoni Albarracín Enguídanos com a grup de música de vent, amb el nom de Música Militar de Llíria (1847) o Sociedad Música de Llíria (1849) i el 1858 pel definitiu de Música Vella o Primitiva,[2] per oposició a la Unió Musical de Llíria.[3] L'any 1888 concursa per primera vegada al Certamen de València, aconseguint el primer premi. Guardó que ha repetit nombroses vegades al llarg del segle passat.
Ha sigut dirigida, a més dels seus directors titulars, per alguns de les més prestigioses batutes europees com Sergiu Celibidache, Carlo Maria Giulini, Antal Dorati, Desirée Dondaine, Odón Alonso, Rafael Frühbeck de Burgos, Jan Molenar, Luís Cobos, Manuel Galduf i Jan Cober.
Referències
[modifica]- ↑ Revista d'etnologia de Catalunya, Edicions 9-11 (en castellà). Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1996, p. 137.
- ↑ de Candé, Roland. Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions 62, 2003, p. 73.
- ↑ Soler Carnicer, José. Nuestras tierras (en castellà). vol.1. V. García, 1985, p. 205.
Vegeu també
[modifica]