Estepa ladanífera
Cistus ladanifer  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | oli d'estepa ladanífera |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Malvales |
| Família | Cistaceae |
| Gènere | Cistus |
| Espècie | Cistus ladanifer L., 1753 |
L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) és una espècie de planta amb flors de la família de les cistàcies. És nativa de la zona occidental de la regió mediterrània i s'estén a les brolles àrides d'Occitània fins a Portugal així com al nord-oest d'Àfrica; és força abundant a les parts silíciques del sud de la península Ibèrica, si bé es pot considerar força rara als Països Catalans.
És un arbust que pot arribar fins a 1-2.5 m d'alçada. Les fulles, com les de la resta d'estepes, són perennes, sèssils o amb el pecíol molt curt, soldades a la base, lanceolades, amb el marge una mica revolut, de 3 a 10 cm de longitud i 1-2 cm d'amplada, amb l'anvers glabre de color verd fosc i el revers més pàlid, recobert amb pèls i amb un nervi central conspicu. Les flors són molt grans i vistoses, solitàries i terminals, amb un diàmetre entre 5-10 cm. Tenen 5 pètals blancs amb l'ungla de color porpra. Els pètals embolcallen els pistils i els estams, de color groc.
Subespècies[modifica]
A la península Ibèrica hi ha tres subespècies:
- subesp. ladanifer
- subesp. africanus
- subesp. sulcatus
Usos[modifica]
Tota la planta està impregnada d'una substància enganxosa i olorosa de la qual se n'extreu el làdan, una mena de resina emprada en medicina popular com a calmant i també en perfumeria.
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- Història natural dels Països Catalans Vol. 6: Plantes superiors. P. 165. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986. ISBN 84-7739-015-0
- de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- Flora ibérica: plantas vasculares de la Península ibérica e Islas Baleares Vol. III: Plumbaginaceae-Capparaceae. P. 328-331. Madrid: Servicio de Publicaciones del CSIC. ISBN 84-00-06221-3.
