Mercat elèctric: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Cap resum de modificació
Línia 2: Línia 2:
En termes econòmics, l'[[electricitat]] ([[Potència elèctrica|potència]] i [[Energia elèctrica|energia]]) és una [[mercaderia]] susceptible de ser comprada, venuda i comercialitzada. El '''mercat elèctric''' és un sistema per efectuar les compres, a través d'ofertes de compra, vendes, a través d'ofertes de venda i operacions a curt termini, generalment en forma de permutes financeres o [[swap]] d'obligació. Les ofertes apliquen els principis de l'[[Oferta i demanda|oferta i la demanda]] per fixar el preu. Les operacions a llarg termini són contractes similars als acords de compra d'energia i generalment es consideren les transaccions privades bilaterals entre les empreses.<ref>{{ref-web|url=http://icaen.gencat.cat/web/.content/migracio_automatica/documents/activitats_i_dades_energetiques/arxius/monografic09.pdf|consulta=23 juny 2016|títol=La Liberalització del mercat elèctric|editor=Generalitat de Catalunya; Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d'Energia|coautors=Conrad Meseguer;Cristina Carreras;Jaume Margarit;Salvador Salat;Antoni Hernández|llengua=català|format=[[pdf]] {{pdf}}|mes=maig|any=1999}}</ref>
En termes econòmics, l'[[electricitat]] ([[Potència elèctrica|potència]] i [[Energia elèctrica|energia]]) és una [[mercaderia]] susceptible de ser comprada, venuda i comercialitzada. El '''mercat elèctric''' és un sistema per efectuar les compres, a través d'ofertes de compra, vendes, a través d'ofertes de venda i operacions a curt termini, generalment en forma de permutes financeres o [[swap]] d'obligació. Les ofertes apliquen els principis de l'[[Oferta i demanda|oferta i la demanda]] per fixar el preu. Les operacions a llarg termini són contractes similars als acords de compra d'energia i generalment es consideren les transaccions privades bilaterals entre les empreses.<ref>{{ref-web|url=http://icaen.gencat.cat/web/.content/migracio_automatica/documents/activitats_i_dades_energetiques/arxius/monografic09.pdf|consulta=23 juny 2016|títol=La Liberalització del mercat elèctric|editor=Generalitat de Catalunya; Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d'Energia|coautors=Conrad Meseguer;Cristina Carreras;Jaume Margarit;Salvador Salat;Antoni Hernández|llengua=català|format=[[pdf]] {{pdf}}|mes=maig|any=1999}}</ref>


== Unitats de mesura emprades ==
Les transaccions a l'engròs (ofertes i demandes) de l'electricitat típicament liquiden pel gestor del mercat o una entitat independent per a finalitats especials responsable exclusivament d'aquesta funció. Els operadors del mercat no solen comerciar, però sovint requereixen coneixements del comerç amb la finalitat de mantenir l'equilibri de generació i càrrega. Els productes dins d'un mercat elèctric en general, consisteixen en dos tipus: [[potència elèctrica|potència]] i [[energia]].

La potència mesura la producció neta d'electricitat d'un generador en un moment determinat (generalment en un segon) i es mesura en [[megawat|megawats]] (MW). És important recalcar que la potència mesura la capacitat de produir nova energia, davant sobrecàrregues, a més marca un màxim per a l'energia produïda en un instant de temps, ja que com a molt es podrà produir la potència. És una mesura que indica les possibilitats tecnològiques d'una zona. Exemple: Un cotxe no pot circular a més velocitat de la màxima que té assignada.
La potència mesura la producció neta d'electricitat d'un generador en un moment determinat (generalment en un segon) i es mesura en [[megawat|megawats]] (MW). És important recalcar que la potència mesura la capacitat de produir nova energia, davant sobrecàrregues, a més marca un màxim per a l'energia produïda en un instant de temps, ja que com a molt es podrà produir la potència. És una mesura que indica les possibilitats tecnològiques d'una zona. Exemple: Un cotxe no pot circular a més velocitat de la màxima que té assignada.


L'energia és l'electricitat que flueix a través d'un punt mesurat durant un temps determinat i es mesura en [[Megawat-hora|megawats/hora]] (MWh) o en megajules (aquesta unitat, malgrat ser l'estàndard en energia no és molt utilitzada al mercat elèctric). L'energia és un concepte molt més senzill i intuïtiu. En mercats elèctrics es correspon amb la potència consumida en un període de temps, per la qual cosa depèn tant de la potència com del temps. Per exemple: Seguint el símil del cotxe, l'energia es correspondria a la gasolina gastada (que al seu torn depèn del consum instantani i del temps circulat).
L'energia és l'electricitat que flueix a través d'un punt mesurat durant un temps determinat i es mesura en [[Megawat-hora|megawats/hora]] (MWh) o en megajules (aquesta unitat, malgrat ser l'estàndard en energia no és molt utilitzada al mercat elèctric). L'energia és un concepte molt més senzill i intuïtiu. En mercats elèctrics es correspon amb la potència consumida en un període de temps, per la qual cosa depèn tant de la potència com del temps. Per exemple: Seguint el símil del cotxe, l'energia es correspondria a la gasolina gastada (que al seu torn depèn del consum instantani i del temps circulat).

== Oferta i demanda ==
Les transaccions a l'engròs (ofertes i demandes) de l'electricitat típicament liquiden pel gestor del mercat o una entitat independent per a finalitats especials responsable exclusivament d'aquesta funció. Els operadors del mercat no solen comerciar, però sovint requereixen coneixements del comerç amb la finalitat de mantenir l'equilibri de generació i càrrega. Els productes dins d'un mercat elèctric en general, consisteixen en dos tipus: [[potència elèctrica|potència]] i [[energia]].


Els mercats de productes bàsics relacionats amb l'energia són la generació neta de sortida per a una sèrie d'intervals (en general en increments de 5, 15 i 60 minuts). Els mercats de productes bàsics relacionats amb l'energia requerida per ells gestionats per (i pagat per) els operadors del mercat per garantir la fiabilitat, es consideren serveis auxiliars i s'inclouen com a reserva rodant, reserva complementària, reserves d'explotació, reserva de resposta, la regulació a la baixa o alta, i la [[capacitat instal·lada]].
Els mercats de productes bàsics relacionats amb l'energia són la generació neta de sortida per a una sèrie d'intervals (en general en increments de 5, 15 i 60 minuts). Els mercats de productes bàsics relacionats amb l'energia requerida per ells gestionats per (i pagat per) els operadors del mercat per garantir la fiabilitat, es consideren serveis auxiliars i s'inclouen com a reserva rodant, reserva complementària, reserves d'explotació, reserva de resposta, la regulació a la baixa o alta, i la [[capacitat instal·lada]].

Revisió del 12:12, 26 gen 2017

Consum diari típic d'energia elèctrica a Alemanya.

En termes econòmics, l'electricitat (potència i energia) és una mercaderia susceptible de ser comprada, venuda i comercialitzada. El mercat elèctric és un sistema per efectuar les compres, a través d'ofertes de compra, vendes, a través d'ofertes de venda i operacions a curt termini, generalment en forma de permutes financeres o swap d'obligació. Les ofertes apliquen els principis de l'oferta i la demanda per fixar el preu. Les operacions a llarg termini són contractes similars als acords de compra d'energia i generalment es consideren les transaccions privades bilaterals entre les empreses.[1]

Unitats de mesura emprades

La potència mesura la producció neta d'electricitat d'un generador en un moment determinat (generalment en un segon) i es mesura en megawats (MW). És important recalcar que la potència mesura la capacitat de produir nova energia, davant sobrecàrregues, a més marca un màxim per a l'energia produïda en un instant de temps, ja que com a molt es podrà produir la potència. És una mesura que indica les possibilitats tecnològiques d'una zona. Exemple: Un cotxe no pot circular a més velocitat de la màxima que té assignada.

L'energia és l'electricitat que flueix a través d'un punt mesurat durant un temps determinat i es mesura en megawats/hora (MWh) o en megajules (aquesta unitat, malgrat ser l'estàndard en energia no és molt utilitzada al mercat elèctric). L'energia és un concepte molt més senzill i intuïtiu. En mercats elèctrics es correspon amb la potència consumida en un període de temps, per la qual cosa depèn tant de la potència com del temps. Per exemple: Seguint el símil del cotxe, l'energia es correspondria a la gasolina gastada (que al seu torn depèn del consum instantani i del temps circulat).

Oferta i demanda

Les transaccions a l'engròs (ofertes i demandes) de l'electricitat típicament liquiden pel gestor del mercat o una entitat independent per a finalitats especials responsable exclusivament d'aquesta funció. Els operadors del mercat no solen comerciar, però sovint requereixen coneixements del comerç amb la finalitat de mantenir l'equilibri de generació i càrrega. Els productes dins d'un mercat elèctric en general, consisteixen en dos tipus: potència i energia.

Els mercats de productes bàsics relacionats amb l'energia són la generació neta de sortida per a una sèrie d'intervals (en general en increments de 5, 15 i 60 minuts). Els mercats de productes bàsics relacionats amb l'energia requerida per ells gestionats per (i pagat per) els operadors del mercat per garantir la fiabilitat, es consideren serveis auxiliars i s'inclouen com a reserva rodant, reserva complementària, reserves d'explotació, reserva de resposta, la regulació a la baixa o alta, i la capacitat instal·lada.

A més, per a la majoria de grans operadors, existeixen mercats de congestió en la transmissió d'electricitat i derivats, com a futures opcions d'energia elèctrica, que es negocien activament. Aquests mercats desenvolupats són a conseqüència de la reestructuració dels sistemes d'energia elèctrica a tot el món. Aquest procés sovint ha anat en paral·lel amb la reestructuració dels mercats de gas natural.

Vegeu també

Referències

  1. «La Liberalització del mercat elèctric» (pdf PDF). Generalitat de Catalunya; Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme; Institut Català d'Energia, maig 1999. [Consulta: 23 juny 2016].

Bibliografia

  • Jörg Borchert, Ralf Schemm, Swen Korth. Schäffer-Poeschel. Stromhandel. Institutionen, Marktmodelle, Pricing und Risikomanagement (en alemany), 2006. ISBN 978-3791025421. 

Per a més informació

Reserve Capacity Mechanism Review Report