Fàbrica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Fàbriques)
Fàbrica de Danone a Polònia

Una fàbrica o planta[1][2] és un lloc físic o virtual on es produeix algun objecte, material o servei.[3][4] Normalment el vocable «fàbrica» s'associa amb un lloc físic on es processen matèries primeres. En l'economia moderna també s'estén el concepte als llocs virtuals on es generen serveis, per extensió del procés de transformació d'idees en serveis útils, com programari o capacitació.

N'hi ha de diferents tipus i grandàries. Actualment les fàbriques van reemplaçant la mà d'obra per tecnologia per a reduir costos i augmentar la productivitat.

Antigament la paraula «fàbrica» (del llatí: fabrica) podia designar qualsevol taller, però especialment el del ferrer[5][6] (llatí: faber). Al segle xvii[6] va patir un canvi de significat, que és el que ens ha arribat en el dia d'avui, lligat al desenvolupament de la indústria.

Fàbriques notables[modifica]

Al llarg del temps les fàbriques han tingut característiques variables que poden ser estudiades i comparades. Algunes característiques són òbvies: ubicació,[7] superfície, edificis, nombre de persones treballadores, maquinària, magatzems, matèries primeres, productes manufacturats, vies de comunicació i transport, ...etc. Altres característiques són menys evidents però poden ser molt importants: ergonomia,[8] seguretat activa i passiva, sostenibilitat, importància estratègica,... etc. Una llista (necessàriament incompleta i aleatòria) de fàbriques notables hauria de permetre estudis particulars i comparats.

Arsenal de Venècia[modifica]

Vista de l'entrada a l'Arsenal de Venècia (Canaletto, 1732).

Es creu que es va començar a construir el 1104. En el moment de màxima eficiència, el segle xvi, a l'Arsenal de la República veneciana hi treballaven unes 16.000 persones que aparentment eren capaces de fabricar un vaixell diari i podien posar a punt, armar i aparellar una nova galera amb tècniques de producció en massa basades en una producció en cadena que no es tornaria a veure de nou fins a la revolució industrial.[9][10][11]

Arsenal de la República de Pisa[modifica]

Rebia el nom de Tersana (derivació de dàrsena) i és datat del segle xiii. Va ser construït per la República de Pisa a la part occidental de la ciutat, en un canal afluent de l'Arno, per construir i reparar les seves naus. Tenia una mida força gran per l'època (tot i que menor que la seva rival veneciana), i funcionava amb un sistema organitzat d'artesans experts en petites tasques: ebenistes experts en la construcció de cascs, pals, timons o rems: ferrers encarregats de fer les àncores. esperons i resta de peces metàl·liques, telers per cosir les veles, fabricants d'aparells de navegació....[12][13][14]

Antiga Foneria de Canons de Barcelona[modifica]

L'any 1537, l'emperador Carles V ordenà al Consell de Cent l'establiment d'una foneria reial de canons a la Rambla de Barcelona.[15] Comptava amb una caserna per al cos de guàrdia, quatre coberts i un petit edifici d'oficines.[16] Després de la desfeta de 1714, Felip V prohibí la fabricació local d'artilleria, que passaria a produir-se únicament a les Drassanes Reials.[17]

Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara[modifica]

Va ser fundada l'any 1720 per Felip V, a imitació dels tallers reials francesos que seguien el model de Colbert, a conseqüència de la interrupció de la importació de tapissos flamencs després del tractat d'Utrecht, que proveïen les peces destinades a les dependències reials. En els seus inicis va ser dirigida per Jacob Vandergoten i la seva família, que provenien d'Anvers. Es va fer instal·lar en una finca als afores de Madrid, al costat de la Porta de Santa Bàrbara. Es van instal·lar telers de baix lliç i els tapissos es realitzaven a partir de models realitzats per pintors de la cort. La seva veritable importància comença el 1746, durant el regnat de Ferran VI, amb la unificació de la Reial Fàbrica amb la que havia obert al costat el fill de Vandergote, Jaume.[18][19]

Reial Fàbrica de Cristalls de La Granja de San Ildefonso[modifica]

Fàbrica de Cristalls de La Granja.

Es tracta d'una altra construcció creada durant el regnat de Felip V. Data de 1727, quan Buenaventura Sit i Carlos Sac, mestres vidriers de la fàbrica de Goyeneche, instal·len un petit forn de vidres plans per abastir el Palau de la Granja de finestres i miralls. El 1737 s'aconsegueixen millores en la fabricació mitjançant la tècnica del colat, que permetia obtenir vidres més grans que 3,5 x 2 m. El 1746, el mestre francès Dionisi Sibert impulsa la fabricació de vidres llaurats (o francesos), utilitzant plom en la seva composició i el 1750, el mestre alemany Joan Eder inicia la fabricació de vidres entrefins (o alemanys), utilitzant vidre de base potàssica.[20][21]

Fàbrica d'Armes de Toledo[modifica]

Va ser creada l'any 1761 per ordre de Carles III, inspirant-se en la situada a Torre Annunziata. Per les seves dimensions, permetia el funcionament de les fargues, l'emmagatzematge dels materials i les sortides dels productes, principalment tres tipus diferents d'espases. Davant la necessitat d'ampliar l'espai, el 1780 s'inaugura la nova fàbrica a l'exterior de la ciutat, a la vora del riu Tajo, on va poder aprofitar la seva força hidràulica.[22][23][24]

Manufacture nationale de Sèvres[modifica]

La fàbrica de porcellana de Vincennes, fundada el 1740, va ser traslladada l'any 1756 a Sèvres a petició de Lluís XV i Madame de Pompadour. El nou edifici va ubicar-se a la finca La Guyarde. Va ser obra de l'arquitecte Laurent Lindet i tenia una longitud de 130 m i quatre pisos d'altura.[25][26]

Cromford Mill[modifica]

Va ser la primera fàbrica textil del món impulsada mitjançant energia hidràulica. Fundada per Richard Arkwright el 1771 a Cromford (Anglaterra) va ser també una de les primeres en edificar una colònia industrial, doncs la ma d'obra disponible a la localitat era insuficient i va haver de rebre treballadors migrats d'altres regions del país. Els infants de més de 10 anys que hi treballaven rebien també educació escolar. La fàbrica funcionava les 24 hores del dia, amb dos torns de mig dia. Quan Arkwright va morir el 1792, era l'home més ric del país.[27][28] Encara es manté dempeus i està inclosa dintre del conjunt de Fàbriques de la vall del Derwent, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.[29]

Fàbrica Bonaplata[modifica]

La Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, també coneguda com El Vapor, va entrar en funcionament l'any 1833 al carrer dels Tallers del Raval de Barcelona, i marcà l'inici de la industrialització moderna a Catalunya amb les màquines de filar i els telers mecànics de fosa,[a] a més de les tècniques metal·lúrgiques per a construir-les i reparar-les.[32] També fou la primera a l'estat espanyol en fer servir la màquina de vapor com a força motriu.[31][b]

La nit del 5 al 6 d'agost, durant l'anomenada «bullanga», la fàbrica fou assaltada i incendiada, causant la mort del maquinista francès Dejean.[30][33] Sembla que es va tractar d'una acció vandàlica perpetrada per la «patuleia», un escamot de subproletariat i gent marginada,[30] o bé d'una acció luddista dels obrers contra la mecanització.[34][35]

Fàbrica de Tabacs Partagás[modifica]

Fàbrica Partagás, a L'Havana.

Jaume Partagàs va iniciar l'expansió del seu negoci a Cuba l'any 1827, a través de l'adquisició de plantacions i la inversió en tècniques millorades de producció. El 1845 va poder fundar la nova fàbrica a L'Havana, que es la fàbrica de cigars més antiga en funcionament. Es tracta d'un sumptuós edifici d'estil colonial. S'hi va introduir la figura del «lector», un treballador que tenia la important missió de llegir en veu alta diaris i novel·les per distreure els torcedores de cigars, mentre treballaven.[36][37]

Fàbrica de Ciment Asland[modifica]

L'Asland va ser una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà). Promoguda l'any 1901 per l'industrial Eusebi Güell, va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i la primera que instal·là forns rotatoris a l'estat espanyol.[38]

Obra de l'arquitecte Isidoro Pedraza de la Pascua,[39] constitueix un excepcional exemple de l'arquitectura industrial a principis del segle xx.[40] La construcció es realitzà entre 1901 i 1904, i fou molt complexa, ja que no hi havia bones infraestructures de transport. Per aquest motiu es realitzà tota l'obra de fàbrica desmuntant 60.000 metres cúbics de roca in-situ per cobrir 5.100 metres quadrats de fàbrica esglaonats en 13 pisos. Des del punt de vista arquitectònic destaca la seva adaptació a la topografia, al procés industrial i a la ubicació dels recursos energètics. Destaca la bona distribució dels volums i del joc de la corba (donada per les voltes i les finestres de mig punt) i la línia recta.[41]

Fàbrica Elizalde[modifica]

Va ser una fàbrica barcelonina, pionera en la indústria de l'automòbil al país. Nascuda el 1908 al Passeig de Sant Joan, va passar de taller de reparacions a fàbrica de peces i, des de 1914, va construir els seus primers automòbils. A mitjans dels anys 20 va iniciar la fabricació de motors d'aviació.[42] Absorbida per l'Instituto Nacional de Industria el 1951. la planta fou traslladada al barri del Bon Pastor (Sant Andreu).[43]

Planta Ford de Highland Park[modifica]

La primera fàbrica on Ford va produir el seu Model T va ser la de Piquette Avenue, a Detroit. L'any 1910 va inaugurar-ne la segona, a Highland Park (també a Michigan). Es tractava de la primera fàbrica estatunidenca en incorporar el sistema de cadena de muntatge en la seva producció. El complex incloïa oficines, fábriques, una planta d'energia i una foneria,​ como parte de l'estrategia d'integrar-hi la cadena de subministrament.​ Amb aproximadament 41 ha de superfície, quan va obrir va ser la fàbrica més gran del món.[44][45][46][47]

Fàbrica Lingotto[modifica]

Fàbrica Lingotto de la FIAT el 1928.

Inaugurada l'any 1923 a Torí, aquesta fàbrica d’automòbils de FIAT consistia en un edifici de cinc pisos, de construcció modular. Les matèries primeres entraven per la planta baixa i, conforme les peces s'anaven acoblant, anaven pujant pis a pis per una rampa interna. Els vehicles ja acabats sortien pel terrat, on hi havia un circuit oval de proves d'1,5 km de distància.[48][49][50][51]

Planta de tractors de Volgograd[modifica]

Va ser inaugurada el 1930 a l'antiga Stalingrad, després de 4 anys de construcció. La fàbrica va ser una de les primeres mostres dels plans d'industrialització de l'URSS. Dos anys després de la seva posada en marxa ja es trobava a la màxima capacitat, i produïa fins a 144 tractors per dia. La instal·lació també va servir per a la fabricació de tancs de combat per a l'Exèrcit Roig. Durant la Batalla de Stalingrad, les instal·lacions van ser un dels principals objectius de la Wehrmacht. Quan els soviètics van repel·lir el setge alemany, la fàbrica fou reparada i en pocs mesos va restar operativa.[52][53][54]

Notes[modifica]

  1. ↑ Fins aleshores, les màquines que utilitzava la indústria tèxtil eren de fusta, mogudes per la força d'un home o d'un animal. Una possibilitat hauria estat l'energia hidràulica, però els fabricants de Barcelona no tenien aquesta força motriu a l'abast.[30][31]
  2. ↑ Després de l'experiència pionera de Jacint Ramon a començaments de segle (vegeu fàbrica d'indianes de Pau i Jacint Ramon).[30]

Referències[modifica]

  1. ↑ Sardà, M. «VW potencia la planta de Martorell». elpuntavui.cat, 09-05-2015. [Consulta: 16 març 2020].
  2. ↑ «planta | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
  3. ↑ Institut d'Estudis Catalans. fàbrica [Consulta: 5 juny 2023]. 
  4. ↑ Grup Enciclopèdia. fàbrica [Consulta: 5 juny 2023]. 
  5. ↑ Planas, M.S.. Homes, fargues, ferro i foc: arqueologia i documentació per a l'estudi de la producció de ferro en època medieval : les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu català. Marcombo, 1999, p. 88 (Col·lecció Cultura, tècnica i societat). ISBN 978-84-267-1221-9. 
  6. ↑ 6,0 6,1 «Fabrique» (en francès). hls-dhs-dss.ch, 23-10-2006. [Consulta: 16 març 2020].
  7. ↑ Morris, A.E.J.. History of Urban Form Before the Industrial Revolution. Taylor & Francis, 2013. ISBN 978-1-317-88514-6 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  8. ↑ International Labour Office; International Ergonomics Association. Ergonomic Checkpoints: Practical and Easy-to-implement Solutions for Improving Safety, Health and Working Conditions. International Labour Office, 1996, p. 14. ISBN 978-92-2-109442-5 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  9. ↑ Bressan, A. L'arsenale di Venezia e la sua importanza per la città e per lo stato: memoria (en italià). A. Clementi, 1866 [Consulta: 4 juny 2023]. 
  10. ↑ Levi, C.A.. Navi da guerra costruite nell'arsenale di Venezia dal 1664 al 1896 (en italià). A. Forni, 1896 [Consulta: 4 juny 2023]. 
  11. ↑ de Bobadilla, J.C.; Imprenta Real de la Gaceta (Madrid). Política para corregidores y senõres de vasallos, en tiempo de paz, y de guerra, y para prelados en lo espiritual, y temporal entre legos, jueces de comisión, regidores, abogados, y otros oficiales públicos : y de las jurisdicciones, preeminencias, residencias, y salarios de ellos : y de lo tocante á las Ordenes, y Caballeros de ellas: primer[-segundo tomo] (en castellà). en la imprenta Real de la Gazeta, 1775, p. 381 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  12. ↑ Mitterauer, M.; Morrissey, J. Pisa nel medioevo: Potenza sul mare e motore di cultura (en italià). Viella Libreria Editrice, 2015, p. 174. ISBN 978-88-6728-515-0 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  13. ↑ Echarri, V.; Brebbia, C.A.. Heritage Architecture Studies. WIT Press, 2018, p. 66. ISBN 978-1-78466-273-8 [Consulta: 6 juny 2023]. 
  14. ↑ «Gli arsenali repubblicani» (en italià). Pisa Museo Aperto. Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 14 maig 2024].
  15. ↑ «Antiga Foneria de Canons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  16. ↑ Figuerola Rotger, Jordi; Martí Bonet, Josep Maria. Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Volum 2: La Rambla. Els seus convents. La seva història. Arxiu Diocesà de Barcelona, 1995, p. 135-155. ISBN 9788460532248. 
  17. ↑ Gómez, J.S.. De minería, metalúrgica y comercio de metales: La minería no férrica en el Reino de Castilla, 1450-1610 (en castellà). Universidad de Salamanca, 1989, p. 126. ISBN 978-84-7481-568-9 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  18. ↑ Paseo por Madrid: ó guia del forastero en la corte, obra que contiene la descripcion de sus palacios, edificios, establecimientos publicos, academias, escuelas, tribunales, ministerios, dias de audiencia y demas noticias interesantes e instructivas: precedida de un compendio de la historia de Madrid; y terminada con una lista alfabetica de sus calles, plazas y plazuelas, indicadas de un modo facil, por medio del qual se pueden ballar sin necesidad de preguntar (en castellà). Imprenta de Repullés, 1815, p. 88 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  19. ↑ Pàgina oficial Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. de la Fundación Real Fábrica de Tapices, amb la història i documentació visual. (castellà)
  20. ↑ «Real Fábrica de Cristales de la Granja de San Ildefonso - Colección» (en castellà), 05-06-2023. [Consulta: 5 juny 2023].
  21. ↑ Talavera, B.G.. Arte y artesanía del vidrio en Segovia: La Real Fábrica de cristales de la Granja. Fundación Centro Nacional del Vidrio (en castellà). Fundación EOI, 2014. ISBN 978-84-15061-54-0 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  22. ↑ Sánchez, D.P.; de Lucas Martínez, A.; Alcalde, A. La fábrica de armas de Toledo: Historia (en castellà). Gabinete del Rector de la Universidad de Castilla-La Mancha, 1999. ISBN 978-84-89958-68-5 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  23. ↑ González, H. La fábrica de armas blancas de Toledo: Resumen histórico, ó breves noticias sobre el origen, progresos, vida, decadencia y renacimiento de la fabricación de armas blancas en Toledo, desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Se añaden ligeras noticias acerca de la construcción de la fábrica y las grandes mejoras introducidas últimamente en ella (en castellà). Menor hermanos, 1889 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  24. ↑ Sánchez, D.P.; Gutiérrez, R.E.; de Lucas Martínez, A. El edificio Sabatini en la Fábrica de Armas de Toledo (en castellà). Universidad de Castilla-La Mancha, 2001. ISBN 978-84-8427-158-1 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  25. ↑ Origine et privilèges de la Manufacture Royale de porcelaine de Vincennes et de Sèvres, réedités d'après les arrets du Conseil d'Etat du 19 aôut 1753 et du 16 mai 1784 suivi de 345 marques et monogrammes avec leurs couleurs (en francès). Auteur, 1878 [Consulta: 4 juny 2023]. 
  26. ↑ Brongniart, A.; Pannequin, B.; Préaud, T.; Bezut, K.; Ostergard, D.E.; Ostergard, D.E.; D'Albis, A.; Arts, B.G.C.S.D.; Dahlberg, L. The Sèvres Porcelain Manufactory: Alexandre Brongniart and the Triumph of Art and Industry, 1800-1847. Bard Graduate Center for Studies in the Decorative Arts, New York, 1997, p. 72. ISBN 978-0-300-07338-6 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  27. ↑ Hills, Richard Leslie. Richard Arkwright and Cotton Spinning (en anglès). Priory Press, 1973. ISBN 978-0-85078-131-1. 
  28. ↑ Cooper, Brian. Transformation of a valley: the Derbyshire Derwent (en anglès). Scarthin, 1991. ISBN 978-0-907758-17-4. 
  29. ↑ Historic England. «Cromford Mill  (Grade I) (1248010)». National Heritage List for England. [Consulta: 2 abril 2019].
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Cabana, 1992.
  31. ↑ 31,0 31,1 Nadal, 1985, p. 22.
  32. ↑ Pérez, P.F.. Del metal al motor: innovación y atraso en la historia de la industria metal-mecánica española (en castellà). Fundación BBVA, 2007, p. 319. ISBN 978-84-96515-32-1 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  33. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 433.
  34. ↑ Sánchez Suárez, 1981, p. 231-232.
  35. ↑ Castro, C.R.. Barcelona romántica y revolucionaria: una imagen literaria de la ciudad, década de 1833 a 1843 (en castellà). Universitat de Barcelona Publicacions, 1994, p. 152. ISBN 978-84-475-0462-6 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  36. ↑ «Real Fábrica de Tabacos Partagás» (en castellà), 05-02-2016. [Consulta: 5 juny 2023].
  37. ↑ Pastor, Aurelio. El Mundo de los puros (en castellà). Iberlibro, 2009. ISBN 978-84-459-0743-6. 
  38. ↑ «Història», 26-07-2021. [Consulta: 6 juny 2023].
  39. ↑ Espel, Ramon «Les connexions de Gaudí amb el Berguedà». L'Erol, 111, 2012, pàg. 14-16.
  40. ↑ «Fàbrica de Ciment Asland». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
  41. ↑ Construcció de la fàbrica i el tren del ciment Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine. (castellà)
  42. ↑ Manuel, R.C.J.. TAYLORISMO. LA REVOLUCIÓN MENTAL QUE LLEGA A EUROPA. UNED, 2015, p. 175. ISBN 978-84-362-6926-0 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  43. ↑ Miguel Vidal, Ricard. El Motor de Aviación de la A a la Z. Barcelona: L'Aeroteca, 2008, p. 36. ISBN 84-612-7902-6. 
  44. ↑ Lewis, D.L.. The Public Image of Henry Ford: An American Folk Hero and His Company. Wayne State University Press, 1976, p. 53. ISBN 978-0-8143-1892-8 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  45. ↑ Van Horn, C.E.; Schaffner, H.A.. Work in America: M-Z. ABC-CLIO, 2003, p. 214. ISBN 978-1-57607-676-7 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  46. ↑ «Ford Highland Park Plant |» (en anglès americà). Encyclopedia of Detroit. Detroit Historical Society. [Consulta: 25 maig 2024].
  47. ↑ Abernathy, William J.; Wayne, Kenneth «Limits of the Learning Curve». Harvard Business Review, 01-09-1974. ISSN: 0017-8012.
  48. ↑ Williams, R.H.; Wood, B. Industrial Property Markets in Western Europe. CRC Press, 2006, p. 145. ISBN 978-1-135-82959-9 [Consulta: 6 juny 2023]. 
  49. ↑ Batchelor, R. Henry Ford, Mass Production, Modernism, and Design. Manchester University Press, 1994, p. 67. ISBN 978-0-7190-4174-7 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  50. ↑ Stratton, M. Industrial Buildings: Conservation and Regeneration. Taylor & Francis, 2003, p. 66. ISBN 978-1-135-80781-8 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  51. ↑ Fridenson, P. Industrialisation et sociétés d'Europe occidentale, 1880-1970 (en francès). Les éditions de l'Atelier/Editions ouvrières, 1997, p. 63. ISBN 978-2-7082-3325-6 [Consulta: 5 juny 2023]. 
  52. ↑ «Волгоградский тракторный завод (историческая справка)». Real Economy Information Portal, 2007. Arxivat de l'original el June 5, 2008.
  53. ↑ «Tractor Factory». dark-tourism.com. Arxivat de l'original el June 24, 2019. [Consulta: June 24, 2019].
  54. ↑ Crawford, Christina E. «Soviet Planning Praxis: From Tractors to Territory». Centrepiece. WCFIA, Harvard University, vol. 29, 2, Spring 2015.

Bibliografia[modifica]

Vegeu també[modifica]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viccionari
Viccionari
 Viccionari
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica&oldid=33550593»