Vés al contingut

Miquel Aleksàndrovitx de Rússia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Gran Duc Miquel de Rússia)
Plantilla:Infotaula personaMiquel Aleksàndrovitx de Rússia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 novembre 1878 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Puixkin (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1918 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Perm (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
Emperador de totes les Rússies
15 març 1917 – 16 març 1917
← Nicolau II de Rússia
Membre del Consell d'Estat de l'Imperi Rus
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVasily Sipovsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Rus Modifica el valor a Wikidata
Rang militaradjudant general
tinent general
almirall Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolEmperador de totes les Rússies Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Holstein-Gottorp-Romànov Modifica el valor a Wikidata
CònjugeNatalia Cheremetievskaïa (1911–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorge Mikhailovich, Count Brasov Modifica el valor a Wikidata
ParesAlexandre III de Rússia Modifica el valor a Wikidata  i Dagmar de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
GermansXènia de Rússia
Olga de Rússia
Nicolau II de Rússia
Alexandre de Rússia
Jordi de Rússia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0334737 Find a Grave: 9873 Modifica el valor a Wikidata

Miquel Aleksàndrovitx de Rússia (en rus: Михаи́л Александрович Рома́нов; Sant Petersburg, 9 de desembre de 1878 - Perm, 13 de juny de 1918)[1] fou gran duc de Rússia i, per les circumstàncies que el tsar Nicolau II de Rússia hagué d'abdicar, esdevingué durant un dia dipositari dels drets dels Romànov a la corona de l'Imperi Rus, però en rebutjà els drets.

Biografia

[modifica]

Nascut el 22 de novembre de l'any 1878 a la capital imperial, Sant Petersburg, essent fill del llavors tsarevitx i després tsar Alexandre III de Rússia i de la princesa Dagmar de Dinamarca. Miquel era net per via paterna del tsar Alexandre II de Rússia i de la princesa Maria de Hessen-Darmstadt mentre que per via materna ho era del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel.[2]

Miquel ingressà ben aviat a la carrera militar tal com corresponia a un gran duc rus que no estigués destinat a convertir-se en tsar. A l'exèrcit, Miquel s'enamorà bojament de la dona del comandant del seu esquadró, Natalia Sergeevna Sheremetievskaja.[3] Natàlia havia estat casada dues vegades i provenia d'una família de classe social humil i amb més aviat escassos recursos.[4][5]

Abans de conèixer a la senyoreta Sheremetievskaja, Miquel estigué a punt de casar-se amb la princesa Beatriu del Regne Unit però les estrictes normes de la religió ortodoxa que prohibeix el matrimoni entre cosins de primer grau no ho permeté en ser tots dos nets del tsar Alexandre II de Rússia.[6]

El 29 d'octubre de l'any 1911, Miquel contreia matrimoni amb Natàlia Sheremetievskaja a Viena. El matrimoni era morganàtic i per tant li valgué a Miquel caure amb desgràcia a la cort tsarista. La parella tingué un únic fill:

  • SE el comte Jordi Mikhailovitx Brasov (6 d'agost de 1910)[7] nascut a les proximitats de Moscou i mort a Auxerre (França) en un accident automobilístic l'any 1931.[8][9]

Retornat a Rússia, Miquel visqué la Primera Guerra Mundial i la Revolució. El mes de març de l'any 1917, Nicolau II de Rússia hagué d'abdicar i ho feu per ell i pel seu fill, anomenant a Miquel hereu a la Corona de Rússia.[10] Ara bé, un dia després Miquel rebutjava ésser coronat tsar.[11][12]

Amb la Revolució, Miquel fugí a Sibèria i a la ciutat de Perm hi trobà la mort en mans d'un grup de bolxevics que el reconegueren.[1][13] Morí l'any 1918 a l'edat de 39 anys.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Grand Duke Mikhail Alexandrovich - Blog & Alexander Palace Time Machine». [Consulta: 6 març 2022].
  2. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 20.
  3. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 44–47.
  4. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 403.
  5. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 39–42.
  6. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 7–9.
  7. ↑ Susan. «Grand Duke Michael Alexandrovich of Russia» (en anglès americà), 26-07-2018. [Consulta: 6 març 2022].
  8. ↑ «Your Questions About Grand Duke Michael Answered» (en anglès americà). russianhistoryfoundation, 16-12-2020. [Consulta: 6 març 2022].
  9. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 104.
  10. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 288.
  11. ↑ Crawford & Crawford i 1997, 312–313.
  12. ↑ Kerensky, A. F. «The Catastrophe». Marxists Internet Archive, 1927. [Consulta: 6 març 2022].
  13. ↑ «The Abdication of Nicholas II: 100 Years Later» (en anglès britànic). [Consulta: 6 març 2022].

Bibliografia

[modifica]
  • Crawford, Rosemary; Crawford, Donald. Michael and Natasha: The Life and Love of the Last Tsar of Russia (en anglès), 1997. ISBN 9780684834306 [Consulta: 6 març 2022]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Aleksàndrovitx de Rússia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Aleksàndrovitx_de_Rússia&oldid=33190487»