Montmoril·lonita
 Montmoril·lonita | |
|---|---|
 Cristalls rosats de montmoril·lonita sobre quars de la mina White Queen, Hiriart Mountain, Comtat de San Diego, Califòrnia, Estats Units  | |
| Fórmula química | (Al1,67Mg0,33)[(OH)₂Si₄O10]0,33-·Na0,33(H₂O)₄ |
| Epònim | Montmorillon |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.18 |
| Dana | 71.3.1a.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Color | blanc, gris-blanc, groc, groguenc, marronós, rosa, blavós |
| Exfoliació | {001} perfecta |
| Duresa | 1 a 2 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 1,7 a 2 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Mnt |
La montmoril·lonita és un mineral silicat molt tou que rep el seu nom de la localitat francesa de Montmorillon. Com els altres fil·losilicats formen cristalls microscòpics que formen un tipus d'argila Es caracteritza per una composició química inconstant. És soluble en àcids i s'infla amb l'aigua.
Característiques[modifica]
La montmoril·lonita és un membre del grup de l'esmectita, és una argila 2:1, cosa que vol dir que té dues làmines tetrahèdriques dalt i per sota d'una làmina octahèdrica. Les partícules tenen forma aplanada amb un diàmetre aproximat d'un micròmetre. Entre els membres del seu grup es troba la saponita.
La montmoril·lonita és el principal constituent de la bentonita que és producte de la meteorització de la cendra volcànica.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, aspidolita, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
El contingut d'aigua de la montmoril·lonita és variable i incrementa molt el seu volum quan absorbeix aigua. Químicament és un silicat hidratat de sodi, calci, alumini i magnesi (Na,Ca)0.33(Al,Mg)₂(Si₄O10)(OH)₂·nH₂O. Els cations de potassi, ferro i altres són substituts comuns. Sovint ocorre entremesclada amb Clorita, moscovita, il·lita, cookeïta, i caolinita.
La seva capacitat de bescanvi catiònic al sòl està en el rang d'1 a 1,5 miliequivalents per gram.[1]
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Elvira (Gavà, Baix Llobregat),[2] a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental),[3] a El Molar (Priorat),[4] a la Cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor, Mallorca),[5] a la Cova des Drac de Cala Santanyí (Santanyí, Mallorca)[6] i a Espirà de l'Aglí (Rosselló).[7]
Notes i referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montmoril·lonita |
- ↑ Universitat de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004
- ↑ Rosell Riba, Joan; Díaz Acha, Yael. Mines i minerals de la serra de les Ferreres. Les mines de Rocabruna, Bruguers, Gavà, el Baix Llobregat, Catalunya. Grup Mineralògic Català, 2022, p. 136. ISBN 978-84-09-47312-0 [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Joan Rosell, Josep L. Garrido «Minerals from Montcada Hill Quarry.Barcelona, Catalonia, Spain». Mineral Up, 2, 2006 [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, 2008. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Onac, B. P.; Fornós, J.J., Merino, A., Ginés, J., Diehl, J. «Linking mineral deposits to speleogenetic processes in Cova des Pas de Vallgornera (Mallorca, Spain)». International Journal of Speleology, 43, 2, 2014, pàg. 143-157 [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Onac, B. P.; Fornós, J.J., Ginés, A., Ginés, J. «Mineralogical reconnaissance of caves from Mallorca Island». Endins, 27, 2005, pàg. 131-140 [Consulta: 26 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 26 gener 2024].