Vés al contingut

Montserrat Campmany i Cortés

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Montserrat Campmany)
Plantilla:Infotaula personaMontserrat Campmany i Cortés
Biografia
Naixement7 març 1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort31 maig 1995 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Activitat
Ocupaciócompositora, pianista, pedagoga Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJulián Aguirre Modifica el valor a Wikidata
Lieder.net: 18944 Diccionari Biogràfic de Dones: 611 Modifica el valor a Wikidata

Montserrat Campmany i Cortés (Barcelona, 7 de març de 1901[1] - Buenos Aires, 31 de maig de 1995)[2] fou una pianista, cantant, pedagoga i compositora catalana.[3]

Biografia

[modifica]

Montserrat Campmany va néixer al carrer Casp de Barcelona el 7 de març de 1901, filla de Francesc Campmany i Capdevila i d'Elvira Cortés, ambdós de Barcelona.[4] La família de Montserrat Cortés es va traslladar a Buenos Aires el 1909, quan aquesta encara era infant. Allí hi estudià amb Guido Cappocci (cant), Julián Aguirre (piano), Alberto Schiuma (violoncel) i Constantino Gaitó (composició).[5] El 1917 l'Orfeó català de Buenos Aires va organitzar un concurs de composició, on Montserrat Campmany va ser premiada per una obra per a cor intitulada Raïms i espigues. Va ser la primera dona a entrar a formar part del Grupo de Compositores del Instituto de Musicologia del que era director Carlos Vega. La majoria de les seves obres estan compostes per a veu, i en destaquen Hilando (1920) i Poemas de Cuyo (1925). Escrigué una sèrie de cançons amb versos de Rubén Darío en les que utilitza l'escala incaica modificant-la d'una manera molt rica i variada.[6]

A començaments de l'any 1929 tornà a Barcelona, on l'Orquestra Pau Casals estrenà Danza india i Poemas de Cuyo', construïdes sobre l'escala pentatonal incaica (igual com Visión sinfónica i altres). A Barcelona, va continuar estudiant amb els professors Joan Llongueres i Badia, Blanca Selva i Joan Massià.[6] Es presentà a oposicions per a mestra el 1932 [7] i va ser professora a les escoles del Mar i Blanquerna. L'any 1939 tornà a l'Argentina, on continuà la composició i l'estudi de la música incaica amb l'historiador i musicòleg Carlos Vega[8] Ensenyà música a l'Escuela Normal núm. 1 de Buenos Aires. Va ser membre activa de l'Asociación Argentina de Compositores de Música i el 1949 ingressà en la "Sociedad Argentina de Autores y Compositores". Com a compositora escriví peces de cambra, simfònica i lieder, i les seves obres estan influïdes per la música autòctona americana i, a partir dels anys 50 especialment, pel dodecafonisme.

La seva germana Maria es doctorà en Filosofia i Lletres (a Buenos Aires el 1927) amb la tesi Las excavaciones de Ampurias. De tornada a Catalunya, el 1930 assistia a Barcelona al seminari de traducció grec-català que feia Carles Riba a la Fundació Bernat Metge. Pianista i escriptora en llengua espanyola, col·laborà en les revistes La Nación, La Razón, El Hogar, Revista de l'Associació Wagneriana i La Revista de Música de Buenos Aires. L'any 1939 tornà a Buenos Aires.[6] Als anys 40, l'editorial José Ballesta publicava a Buenos Aires la seva traducció de Les mil i una nits.[9] A Buenos Aires va continuar la seva tasca de compositora, on morí l'any 1995. Alguna de les seves obres va obtindre èxit internacional, en especial el seu Quartet de corda.[6]

El fons personal de Montserrat Campmany es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Obres

[modifica]

Obres per a veu

[modifica]
  • L'absence
  • Primavera
  • Romancillo del milagro nº 1 de "tres corales en la" (1949)

Obres per a piano

[modifica]
  • Suite Incaica (1940)

Obres per a veu i piano

[modifica]
  • Azul (1954), sobre un poema d'Agustín Dentone
  • Baguala (1944)
  • Canto de amor (1954), sobre un poema d'Agustín Dentone
  • Carita del cielo, lied, sobre un poema d'Agustín Dentone
  • La casita de Tucumán, canción para niños (1952), amb lletra de Celia Peona
  • Filant, sobre un poema de Josep Martí i Folguera
  • Firulete: 6 canciones infantiles (1942), amb lletra de María Rosario Cipriota
  • Jueirío, sobre un poema de Rafael Jijena Sánchez
  • Poema otoñal (1922), amb textos de Rubén Darío
  • Momento: lied, amb lletra de Margarita Abella Caprile
  • Petit rondell, amb lletra de Jeroni Zanné
  • El pollito Piu
  • Tres cantos escolares, textos de Jeroni Zanné, traduïts en edició bilingüe castellà-francès (Comprèn Las calesitas, El pájaro y el gato i El barrilete)
  • Un asra, sobre un poema de Heinrich Heine

Música de cambra

[modifica]
  • Al Sant Marçal de Plata (1942), per a cor
  • Concierto para trompeta solista, metales y timbal
  • Cuarteto de cuerdas en Mi mayor
  • Cuarteto para saxofones (1958)
  • Dansa índia (1929),[10]
  • Día de feria en Tucumán, per a veu, flauta i arpa
  • Dúo de saxofones
  • Médano, per a veu, flauta i arpa
  • Poemas de Cuyo (1925), per a veu, flauta i arpa
  • Quintet per a violí en tres moviments
  • Raïms i espigues (1919), per a cor
  • Salve Regina, per a cor i orgue
  • Siesta, per a veu, arpa i flauta

Poemas sinfónicos

[modifica]
  • La Perí, sobre Aiguaforts i aigües vessants (1920), de Jeroni Zanné
  • Visión sinfónica (1930)

Otros

[modifica]
  • La leyenda de la yerba mate (1941), Comedia
  • La guspira (1931), sardana per a cobla[11]
  • Tonada (desconegut)

Discografia i videografia

[modifica]
  • Disc compacte Panorama de la música argentina 3: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 2006. Recull les peces Poemas de Cuyo, Siesta i Médano
  • Vídeo Panorama de la música argentina: Compositores nacidos entre 1887 - 1903 Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1999

Notes i referències

[modifica]
  1. ↑ El Diccionari dels catalans a les Amèriques (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), el Diccionari biogràfic Albertí i altres fonts consultades la fan nascuda al 1901. Segons la plana web Aportes de Catalunya al tango Arxivat 2008-07-24 a Wayback Machine., al 1915 i morta el 1990, però el naixement no lliga amb el trasllat a l'Argentina el 1909
  2. ↑ «Montserrat Campmany» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 2 novembre 2019].
  3. ↑ Molina Egea, Montserrat «25 Anys de la darrera partença de Montserrat Campmany». Sonograma Magazine: revista de pensament musical i difusió cultural en V. O., 10-2020.
  4. ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1901, número de registre 2603, Jutjat Universitat.
  5. ↑ Julián Aguirre le dedicó la obra Los Reyes Magos, op. 40, núm. 5.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Montserrat Campmany Cortés». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  7. ↑ «Edición del domingo, 31 enero 1932, página 14 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
  8. ↑ «CVC. Rinconete. Música y escena. Montserrat Campmany, por Blas Matamoro.».
  9. ↑ Breus notes biogràfiques sobre Maria Campmany
    Anna Murià Maria Campmany, breu notícia a La Dona Catalana 248 (1930), p. 5 Real Mercadal, Neus. El club femení i d'esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural. L'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN L'Abadia de Montserrat. 
  10. ↑ «Edición del domingo, 21 abril 1929, página 15 - Hemeroteca - Lavanguardia.es».
  11. ↑ Riera i Vinyes, Carles; Serracant i Clermont, Josep M.; Josep Diccionari d'autors de sardanes i de música per a cobla. 2a edició. Girona: Som, 2002, p. 37. 

Bibliografia

[modifica]
  • Capítol "Montserrat Campmany" al llibre Ecos de Músicas Lejanas, Icària, Barcelona, 2012

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Montserrat_Campmany_i_Cortés&oldid=34110842»