Nissaga de poder

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nissaga de Poder)
Infotaula de sèrie de televisióNissaga de poder
GènereDrama
Època d'ambientació1996-1998
Espai d'ambientacióPenedès
CreadorJosep Maria Benet i Jornet
Jordi Galceran
Lluís Arcarazo
ProductorTVC
CompositorAlbert Guinovart
Actors
Companyia productoraTelevisió de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
PaísCatalunya
Llengua originalCatalà
Canal originalTV3
Durada dels capítols30 minuts aprox.
Primer episodi28 de gener de 1996
Últim episodi3 de maig de 1998
Temporades3 Modifica el valor a Wikidata
Episodis476
Més informació
Web oficialhttp://www.tv3.cat/nissaga/
IMDB: tt0315690 Filmaffinity: 508809 Modifica el valor a Wikidata
Imatges externes
Portada

Nissaga de poder és una telenovel·la emesa per Televisió de Catalunya. La idea original fou de Josep Maria Benet i Jornet i adaptada per Jordi Galceran i Lluís Arcarazo. El repartiment, amb més de 30 actors principals, estava encapçalat per Emma Vilarasau i Jordi Dauder, que a la sèrie feien d'Eulàlia i Mateu Montsolís, dos germans propietaris d'unes caves al Penedès, membres d'una rica família que es movia en la hipocresia de l'aristocràcia.

Argument[modifica]

L'argument gira al voltant d'un incest entre l'Eulàlia (Emma Vilarasau) i en Mateu Montsolís (Jordi Dauder), fruit del qual fou el naixement d'un fill, l'Eduard (Eduard Farelo). Però els Montsolís no es poden permetre l'escàndol que sorgiria en cas que això sortís a la llum, de manera que guarden el secret i fan creure a tothom que l'Eduard és fill d'una relació entre en Mateu i Àngels Estivill, amants de joventut (alhora, la matriarca de la família es pensa que l'Eduard és fill de l'Eulàlia i un desconegut i no coneix l'existència de l'incest). Quan al primer capítol de la sèrie Àngels és assassinada alguns fets es precipiten i la lluita dels dos germans per ocultar el secret davant el món i davant la pròpia família pren una dimensió més violenta i aferrissada. Mentrestant veiem, capítol rere capítol, com avança la vida de cadascun dels membres de la família Montsolís.

L'eix de la sèrie, de fet, és la seva temàtica, molt polèmica quan es va emetre, en la que hi trobem en abundància els enganys i les traïcions, els assassinats, les juguesques frívoles, l'enveja, l'avaricia, les relacions incestuoses, la crítica a la hipocresia, l'homosexualitat, els xantatges i el joc brut així com les relacions més tèrboles entre els membres d'una poderosa família enmig d'una atmosfera asfixiant. Tot i ser també l'origen de la polèmica, aquests van ser, en gran part, els motius de l'èxit de la sèrie, que va ser allargada en dues ocasions. Nissaga de Poder va ser una de les sèries més populars a Catalunya.

Repartiment[modifica]

  • Emma Vilarasau — Eulàlia Montsolís (Totes les temporades)
  • Jordi Dauder — Mateu Montsolís (Totes)
  • Jordi Bosch i Palacios — Raimon Montsolís (Totes)
  • Eduard Farelo — Eduard Montsolís (Totes)
  • Montserrat Salvador — Sra Mercè Aymerich (1, 2)
  • David Bagés — Amadeu Cabanilles (1, 2)
  • David Selvas — Fèlix Montsolís (1): Fill gran del Mateu Montsolís i la Sílvia Ribalta i hereu de les Caves Montsolís. Ha passat els darrers anys estudiant a Davis (Califòrnia) per tal de tornar preparat per treballar a les caves i en un futur, succeïr el seu pare en la direcció. El Fèlix torna d'Estats Units amb plans molt ambiciosos i intenta des del primer moment fer i desfer a la seva manera. Això el farà enemistar-se ràpidament amb tothom del seu entorn, des dels que un dia van ser amics (Abril, Eduard, Marçal), fins als treballadors de les caves. Amb les seves arts manipuladores, aconsegueix enfrontar l'Eduard i el Roger, aconseguint que tots dos, a qui veu com enemics (especialment l'Eduard) acabin acomiadats pel seu pare. Però el seu punt de màxima vilesa és l'episodi que viu amb en Conrad Agulló, vell amic de la família Montsolís i propietari de les Caves Agulló, de les que en Fèlix pren el control contra la voluntat del Conrad i en manipula els comptes per justificar una reducció de plantilla del 25%. Això acaba provocant el suïcidi del Conrad Agulló i posa en peu de guerra els treballadors de les caves (tant les Agulló com les Montsolís) en contra del Fèlix. A banda d'això, l'enemistat amb l'Eduard continua creixent fins el punt que malmet una peça de la seva avioneta a consciència amb l'objectiu de causar un accident, en el que l'Eduard en surt il·lès, però la seva germana Laia acaba perdent l'embaràs que feia poques setmanes havia gestat. Degut a la seva horrible gestió a les caves i els seus actes reprovables, el Mateu acaba desheretant el seu fill. Davant la por que el nou hereu passi a ser l'Eduard (germanastre del Fèlix, en ser el fill il·legítim del Mateu), el Fèlix està decidit en assassinar l'Eduard, a qui cita de nit a les caves Montsolís. El Fèlix no s'hi presenta mai ja que acaba sent misteriosament assassinat al seu pis de Barcelona.
  • Mònica López — Abril Montsolís (1, 2)
  • Olalla Moreno — Laia Montsolís (1, 2)
  • Muntsa Alcañiz — Sílvia Ribalta (1, 2)
  • Nina — Pilar Solano (Totes)
  • Marta Padovan — Assumpció Romaguera (Totes)
  • Jordi Banacolocha — Tomàs Gómez (Totes)
  • Enric Majó — Maurici Castro (Totes)
  • Mercè Sampietro — Montserrat Capdevila (2, 3)
  • Víctor Pi — Mossèn David Sollerich (Totes)
  • Mercè Comes — Agustina Molins (Totes)
  • Lluís Marco — Dr. Joan Vidal-Garriga (2, 3)
  • Àlex Casanovas — Enric Cabanes (1, 2)
  • Norbert Ibero - Pep Agut
  • Biel Durán — Toni Castro (Totes)
  • Mercè Lleixà — Lluïssa Solano (Totes)
  • Rosa Novell — Sofía Palau (2, 3)
  • Núria Prims — Mariona Montsolís (1, 2)
  • Eva Santolaria — Elisenda Castro (Totes)
  • Montse Mostaza — Laura Vilalta (3)
  • Alfred Lucchetti — Sebastià Vilalta (3)
  • Mingo Ràfols — Roger Cànoves (Totes)
  • Cristina Dilla — Neus Grácia (Totes)
  • Boris Ruiz — Màrius Bertran (3)
  • Rosa Renom — Helena Savall (3)
  • Jaume Comas - Llorenç Puig-Falcó (1): Home de negocis i un dels accionistes principals de la inversora que financia alguns dels projectes més importants de les Caves Montsolís. Forma part d'una família idíl·lica, casat amb la Pilar Solano i pare de la Mireia, fins que el Mateu i l'Eulàlia decideixen introduir-se en la seva vida com a part d'una juguesca. El Mateu tindrà unes setmanes per tal de ficar-se al llit amb la seva dona Pilar. Com a guanyador de l'aposta, el Mateu té dret a demanar a l'Eulàlia qualsevol cosa i això serà que se'n vagi al llit amb el Llorenç. L'Eulàlia el defineix com un amant pèssim. Les mútues infidelitats i la creixent relació d'afecte entre el Mateu i la Pilar trenquen la relació fins que al Llorenç li diagnostiquen una malaltia terminal de tipus hepàtic. Dèbil per la seva ruptura sentimental amb la Pilar, el Llorenç rebutja un transplantament de fetge que era l'única esperança per mantenir-se en vida i cau enlluernat pels metòdes poc científics d'un metge que prodiga la medicina alternativa, el Dr. Camí. Aquest doctor resulta ser un estafador que s'aprofita de la vulnerabilitat de pacients com el Llorenç per recaptar donacions per a la seva fundació proporcionant tractaments falsos i ineficaços. Com a conseqüència d'això, el Llorenç acaba morint a casa seva a causa d'una hemorràgia interna causada per la seva malaltia.
  • Mònica Lucchetti — Maria / Clara Bellmunt / Isabel Pomer (2, 3)
  • Lluís Posada - Josep / Raimón Tarrades (2)
  • Alicia González Laá — Inés (1, 2)
  • Martí Milla — Xavier (2, 3)
  • Pep Tosar — Jordi (2)
  • Artur Trias — Artur Rius (Totes)
  • Ignasi Abadal — Domènec Tubau (3)
  • Carles Arquimbau — Josep María Clariana "Xato" (Totes)
  • Roser Batalla — Sergent Maite Aguirre (Totes)
  • Anna Briansó — Judith Fontseré (1, 2)
  • Sergio Caballero — Damià Muntada (3)
  • Ester Formosa — Pietat Martinell (3)
  • Carme Fortuny — Antònia Martinell (3)
  • Josep Linuesa — Marçal Castro (Totes)
  • Mercè Montalà — Lídia Turó (1, 2)
  • Pep Anton Muñoz — Gerard Vilalta (2, 3)
  • Mònica Randall — Aurora Jané (2)
  • Ernest Serrahima — Miquel Capdevila (Totes)
  • Miquel Sitjar — Gabriel Montsolís (1, 2)
  • Pep Torrents — Dr. Isidre Mercader / Foraster (1, 2): Metge especialitzat en ginecologia que arriba a Santa Eulàlia de forma misteriosa. De mica en mica, va guanyant-se la confiança de tot el poble, especialment de la Sra. Mercè i l'Agustina, amb aquesta última fins i tot tindrà una curta relació sentimental. En realitat, el Dr. Foraster (de nom real Mercader) havia arribat al poble amb l'objectiu de continuar el xantatge que l'Àngels Estivill havia fet a la família Montsolís amb l'objectiu de guardar el secret que l'Eduard no era fill seu sinó fruit d'un incest entre el Mateu i l'Eulàlia. El Dr. Foraster aconsegueix robar la carta que l'Àngels va escriure abans de morir i que és la prova amb la que pot collar la família Montsolís. Aconsegueix un primer pagament del Mateu de 50 milions, però aviat començaran les seves desgràcies. El Duran, l'últim amant de l'Àngels, ha sortit de la presó i ha seguit la pista del Dr. Foraster. A punta de pistola, roba els 50 milions al doctor i exigeix seguir fent xantatge als Montsolís, cosa a la que el Dr. es nega. Per major desgràcia del Dr. Foraster, l'Agustina aconsegueix robar la carta de casa del Doctor, i en llegir-la la torna a la Sra. Mercè, qui confronta el Doctor sobre el xantatge. Quan sembla que el Dr. i la Sra. Mercè arribaran a un acord econòmic per posar fi al xantatge definitivament, el Mateu i l'Eulàlia dedueixen que l'home que els havia estat fent xantatge era el Dr. Foraster (més quan l'Eulàlia lliga caps i el recorda com el metge que la va assistir anys enrere durant el part de l'Eduard). Els dos germans Montsolís decideixen posar fi al xantatge de la manera més dràstica: acabant amb la vida del Dr. Foraster fent-ho passar com un accident de cotxe.
  • Pere Ventura — Oriol Llongueras (1, 2)
  • Arnau Vilardebó — Quim Balaguer (2)
  • Eulàlia Ramón — Angels Estivill (1)
  • Assumpció Castellet — Carmeta (Totes)
  • Joan Dalmau — Conrad Agulló (1)
  • Marta Martorell — Caterina Roca (1, 2)

Audiències[modifica]

Durant la seua emissió, va tenir una mitjana de 661.000 teleespectadors. El seu últim capítol emès el 3 de maig de 1998 va ser seguit per 1.491.000 teleespectadors. L'evolució de la mitjana d'espectadors per temporada va ser la següent:[1]

Temporada Capítols Període d'emissió Espectadors Quota (%)
Primera 1 a 121 28/01/1996 a 15/07/1996 541.000 29,8
Segona 122 a 317 16/09/1996 a 06/07/1997 671.000 36,9
Tercera 318 a 476 08/09/1997 a 03/05/1998 737.000 41,9

Nissaga: l'herència[modifica]

Degut a l'èxit de la telenovel·la va sorgir un any més tard la seqüela "Nissaga: l'herència" en què l'acció se situava uns anys més tard de "Nissaga de Poder" de manera que els personatges eren més grans. La sèrie però, no va tenir la mateixa acceptació que la seva precedent.

Referències[modifica]

  1. EL PUNT - 23/12/2009: L'últim batec d'«El cor»

Enllaços externs[modifica]