Vés al contingut

Síndrome de les cames inquietes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Síndrome de les cames neguitoses)
Plantilla:Infotaula malaltiaSíndrome de les cames inquietes
Patró de son en un pacient amb RLS (vermell) vs. una persona sense el trastorn (blau). modifica
Tipusmalaltia del sistema nerviós central i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
clonazepam, carbamazepina, gabapentina enacarbil, Horizant, ropinirol, gabapentina, pramipexol, rotigotina i pregabalina Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Associació genèticaMEIS1, BTBD9 i PTPRD Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-117A80 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G25.8
CIM-9333.94
CIAPN04 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM102300 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB29476 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000807 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine1188327 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKrestless-legs-syndrome-pro Modifica el valor a Wikidata
MeSHD012148 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035258 i C0035258 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0050425 Modifica el valor a Wikidata

La síndrome de les cames neguitoses, malaltia de Willis-Ekbom o síndrome de les cames inquietes (RLS, de l'anglès restless legs syndrome) és un trastorn neurològic caracteritzat per sensacions desagradables a les cames i un impuls incontrolable de moure's quan s'està descansant, en un esforç per a alleujar aquestes sensacions.[1] Les persones sovint descriuen les sensacions del RLS com cremants, com si alguna cosa se'ls gelés o els llisqués, o com si insectes grimpessin per l'interior de les seves cames. Aquestes sensacions, sovint anomenades parestèsies (sensacions anormals) o disestèsies (sensacions anormals desagradables), varien en gravetat de desagradables a irritants o molt doloroses.[2]

L'aspecte més distintiu o poc usual del trastorn és que els símptomes són activats pel fet de ficar-se al llit i tractar de relaxar-se. Com a resultat, la majoria de les persones amb RLS tenen dificultat per a agafar i mantenir el son.[3] Si no es tracta, el trastorn provoca esgotament i fatiga durant el dia. Moltes persones amb RLS informen que, a la seva feina, les seves relacions personals i les activitats diàries són molt afectades com a resultat del cansament. Sovint no es poden concentrar, tenen la memòria deteriorada, o fallen en el compliment de les seves tasques diàries.[4]

Alguns investigadors estimen que el RLS afecta fins a uns 12 milions de ciutadans dels Estats Units d'Amèrica. No obstant això, uns altres consideren que és més freqüent perquè es creu que el RLS no es diagnostica prou i, en alguns casos, no es diagnostica correctament.[5] Algunes persones amb RLS no busquen atenció mèdica pensant que no se'ls prendran seriosament, que els seus símptomes són molt lleus, o que el seu problema no es pot tractar. Alguns metges equivocadament atribuïxen els símptomes al nerviosisme, a l'insomni, a l'estrès, a l'artritis, a les enrampades musculars o a l'envelliment.[6]

El RLS ocorre en ambdós sexes, però la seva incidència és major en les dones.[7] Encara que la síndrome pot començar a qualsevol edat, incloent la infància,[8] la majoria dels pacients greument afectats són d'edat mitjana o majors.[9] A més, la gravetat del trastorn sembla augmentar amb l'edat.[10] Els pacients majors pateixen els símptomes amb més freqüència i durant períodes més llargs. Té una prevalença entre la població general que oscil·la entre el 2 i el 15 per cent.[11]

Més del 80 per cent de les persones amb RLS també pateixen una condició més comuna coneguda com a trastorn de moviment periòdic d'una extremitat (PLMD, de l'anglès periodic limb movement disorder)[12] o síndrome de mioclònies nocturnes. El PLMD es caracteritza per moviments involuntaris bruscs dels membres, causats per sacsejades o estirades musculars sobtades que ocorren durant el son cada 20-40 segons,[13] de vegades durant tota la nit. Els símptomes fan que el pacient es desperti repetidament i interrompen amb molta freqüència el son.[14] A diferència del RLS, els moviments causats pel PLMD són involuntaris ja que les persones no els controlen.[15] Encara que molts pacients amb RLS també desenvolupen el PLMD, la majoria de les persones amb PLMD no pateixen de RLS. Igual que el RLS, tampoc es coneix del tot la causa del PLMD.[16]

Símptomes

[modifica]

Les persones amb RLS senten sensacions incòmodes i rampes en les cames, especialment quan estan assegudes o ficades al llit,[17] les quals estan acompanyades per un impuls irresistible de moure's. Aquestes sensacions generalment ocorren molt endins de la cama, entre el genoll i el turmell; ocorren amb menys freqüència en els peus, les cuixes, els braços i les mans. Encara que les sensacions succeïxen més sovint en ambdós costats, en determinats casos poden ocórrer solament en un costat del cos.[18]

Ja que moure les cames (o les altres parts afectades del cos) alleuja la incomoditat, les persones amb RLS sovint mantenen les cames en moviment per a minimitzar o prevenir les sensacions. Poden anar i venir d'un costat a l'altre, moure constantment les cames mentre estan assegudes, o virar-se en el llit.[19]

La majoria de les persones troben que els símptomes es noten menys durant el dia i són més pronunciats en la nit, sobretot al començament del son.[20] En moltes persones, els símptomes desapareixen en la matinada, permetent un son més reparador a aquesta hora. Altres situacions que poden desencadenar la malaltia són: períodes d'inactivitat com viatges llargs en cotxe, estar assegut en el cinema, els vols de llarga distància, estar immobilitzat per un guix, patir una depressió[21] o efectuar determinats exercicis per a relaxar-se.

Els símptomes del RLS varien d'una persona a una altra en gravetat i durada. En un cas de RLS lleu, els símptomes ocorren episòdicament, amb només una interrupció lleugera al començament del son i poca incomoditat. En els casos moderadament greus, els símptomes ocorren solament una o dues vegades a la setmana, però resulten en una demora significant en agafar el son, amb alguna interrupció en el funcionament durant les hores del dia. En els casos greus de RLS, els símptomes ocorren més de dues vegades a la setmana i resulten en una interrupció onerosa del son i en una deterioració del funcionament en les hores diürnes.[22]

Els símptomes poden començar en qualsevol etapa de la vida, encara que el trastorn és més comú a mesura que hom té més anys. Ocasionalment, algunes persones tenen una millora espontània que dura per un període de setmanes o mesos. Encara que és rar, també pot ocórrer una millorança espontània que duri alguns anys.[23] Si aquestes millorances ocorren, generalment succeïxen en les etapes primerenques del trastorn. Generalment, no obstant això, els símptomes empitjoren amb el temps.[24] En alguns individus, el RLS pot debutar amb símptomes en el tronc.[25] La síndrome del pit inquiet, tot i que no afecta les extremitats, és considerada com una rara variant fenotípica del RLS. Els seus trets clínics principals són insomni, dispnea i sensacions toràciques anòmales que augmenten durant la nit.[26]

Les persones que tenen RLS i una malaltia associada tendeixen a desenvolupar més ràpid els símptomes més greus. Per contra, aquelles que el seu RLS no està relacionat amb cap altra afecció mèdica i que van desenvolupar la malaltia a una edat primerenca mostren una progressió molt lenta del trastorn i poden passar molts anys abans que els símptomes es manifestin regularment.[27]

Causes

[modifica]

En la majoria dels casos, es desconeix la causa de la síndrome (és idiopàtica).[28] Existeix un historial familiar de la malaltia en aproximadament un 50 per cent dels casos, el que suggereix una forma genètica del trastorn.[29] Les persones amb la forma hereditària de RLS tendeixen a ser més joves quan els símptomes comencen i tenen una progressió més lenta de la malaltia. Molt rarament, s'ha descrit l'aparició de RLS en individus amb corea d'origen hipoglucèmic[30] o amb hiperparatiroïdisme.[31]

En altres casos, el RLS sembla estar relacionat amb els següents factors, encara que no se sap del cert si o com intervenen en la fisiopatologia de la síndrome:[32]

També s'ha descobert que la cafeïna, l'alcohol, i el tabac poden agreujar o provocar els símptomes en els pacients amb predisposició a desenvolupar el RLS. Alguns estudis han mostrat que una reducció o l'eliminació total de tals substàncies pot alleujar els símptomes, encara que no està clar si l'eliminació d'aquestes substàncies pot evitar que els símptomes del RLS ocorrin del tot.[62]

Diagnòstic

[modifica]

Actualment, no existeix una sola prova diagnòstica per al RLS.[63] El trastorn es diagnostica clínicament avaluant l'historial del pacient i amb la pràctica d'una exploració física adequada.[64] A pesar d'existir una descripció clara de les seves característiques clíniques, sovint la malaltia representa un problema diagnòstic.[65] En 1995, el Grup Internacional d'Estudi sobre la Síndrome de les Cames Inquietes va identificar els quatre criteris bàsics per a diagnosticar el RLS: a) un desig de moure les extremitats, sovint associat amb parestèsies o disestèsies; b) símptomes que s'empitjoren o només estan presents durant el repòs o que s'alleugen parcialment o temporalment amb l'activitat; c) inquietud motriu, i d) empitjorament nocturn dels símptomes.[66] L'any 2014, aquest mateix Grup Internacional d'Estudi va publicar una actualització raonada dels criteris diagnòstics, afegint la diagnosi diferencial de la síndrome com a novetat més destacable, amb el propòsit d'evitar possibles confusions entre el RLS i altres entitats nosològiques semblants.[67] El Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders, Fifth Edition (DSM-5) considera la síndrome de les cames inquietes com a una afecció diferent de les disomnies, especificant els requeriments de freqüència (al menys 3 vegades per setmana) i durada (al menys 3 mesos) que calen per establir el seu diagnòstic psiquiàtric.[68]

Encara que al voltant del 80 per cent de les persones amb RLS també pateixen del PLMD, no és necessari tenir-lo per a un diagnòstic del RLS. En els casos més greus, els pacients poden experimentar discinèsia (moviments sense control, sovint continus) quan estan desperts, i alguns pacients tenen símptomes en un o en ambdós braços, com també en les seves cames. La majoria de les persones joves amb RLS tenen pertorbacions del son, sobretot insomni, degudes en gran part per la incomoditat i el dolor musculoesquelètic en les extremitats.[69] El resultat és molta son i fatiga excessiva durant el dia.

A pesar d'aquests esforços per a establir criteris estàndards, és difícil fer un diagnòstic clínic de RLS.[70] Els metges han de confiar en gran part de la descripció del pacient dels seus símptomes i la informació del seu historial mèdic incloent problemes mèdics passats, historial familiar i medicaments actuals. Es pot preguntar als pacients sobre la freqüència, durada i intensitat dels símptomes així com la seva tendència a patrons de dormir diürns i somnolència, pertorbació del son o el seu funcionament durant el dia. Si l'anamnesi suggereix un diagnòstic de RLS, cal fer proves de laboratori per a eliminar altres possibles malalties i confirmar aquesta diagnosi. S'han de realitzar exàmens de sang per a excloure l'anèmia, l'emmagatzematge reduït del ferro, la diabetis i la disfunció renal. També es poden recomanar una electromiografia i estudis de conducció nerviosa per a amidar l'activitat elèctrica en els músculs i els nervis i es pot utilitzar una ultrasonografia Doppler per a avaluar l'activitat muscular en les cames. Aquestes proves poden documentar qualsevol dany col·lateral o malaltia en els nervis i les arrels dels nervis (com la neuropatia perifèrica i la radiculopatia lumbosacra)[71] o altres trastorns del moviment relacionats amb les cames. Els resultats negatius d'aquestes proves poden indicar que el diagnòstic és de RLS. En alguns casos, es realitzen estudis del son com una polisomnografia (una prova que registra les ones cerebrals, el ritme cardíac i la respiració del pacient durant tota una nit)[72] per a identificar o descartar la presència concomitant de PLMD o d'apnea del son.[73]

Infància

[modifica]

El diagnòstic és especialment difícil en la mainada perquè el metge depèn en gran manera en l'explicació del pacient dels seus símptomes i, donat la naturalesa dels símptomes del RLS, un nen pot tenir dificultat per a descriure'ls.[74] De vegades es diagnostica incorrectament la síndrome com «dolors de creixement» o trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat.[75]

Tractament

[modifica]

Encara que el moviment produeix alleujament als pacients amb RLS, generalment és només temporal. No obstant això, el RLS es pot controlar si es troba una altra possible afecció que contribueixi a la síndrome.[76] Sovint, en tractar la condició mèdica associada, com la neuropatia perifèrica o la diabetis, s'alleugen molts dels símptomes. En els pacients amb RLS idiopàtic d'inici precoç, el tractament es dirigeix a l'atenuació de les manifestacions de la malaltia.[77]

Mesures no farmacològiques

[modifica]

Per a aquells amb símptomes lleus a moderats, la prevenció és la clau, i molts metges suggereixen canvis en l'estil de vida i les activitats que es realitzen per a reduir o eliminar aquesta símptomatologia.[78] Una disminució en l'ús de cafeïna, alcohol i tabac[79] pot proporcionar algun alleujament. Els metges poden indicar que algunes persones prenguin suplements per a corregir deficiències de ferro,[80] folat, magnesi, vitamina D[81] i vitamina B₆.[82] Els estudis també han demostrat que si es manté un patró regular de dormir, es poden reduir els símptomes. Algunes persones, en adonar-se que els símptomes del RLS són menors en les primeres hores del matí, canvien els seus hàbits nocturns. Unes altres han trobat que una rutina d'exercici moderat els ajuda a dormir millor mentre que altres pacients reporten que l'exercici excessiu els agreuja els símptomes del RLS.[83] Prendre un bany calent, prendre càpsules d'extret concentrat de pericó,[84] fer-se massatges en les cames, aplicar-se una bossa calenta o gel[85] i l'electroestimulació muscular pot reduir les manifestacions de la malaltia en alguns pacients.[86] Encara que molts pacients senten alleugeriment amb aquestes mesures, aquests esforços rares vegades eliminen els símptomes completament.

Fàrmacs utilitzats

[modifica]

Els agents dopaminèrgics, usats primordialment per a tractar la malaltia de Parkinson, redueixen els símptomes del RLS i del PLMD i es consideren el tractament inicial de preferència.[87] S'han obtingut bons resultats amb el tractament a curt termini usant levodopa amb carbidopa (Sinemet), encara que la majoria dels pacients eventualment desenvolupen un «fenomen d'acreixement», que vol dir que els símptomes es redueixen a la nit però comencen més d'hora en el dia que anteriorment.[88] Els agonistes de la dopamina[89] com el pramipexole (EFG, Mirapexin)[90] i el ropinirole (EFG, Requip),[91] poden ser eficaços en alguns pacients i hi ha menys probabilitat que causin l'acreixement.[92]

Als pacients amb símptomes lleus o intermitents se'ls pot receptar 

benzodiacepines, depressors del sistema nerviós central, com el clonazepam (Rivotril)[93] i el diazepam (EFG, Valium). Aquests fàrmacs ajuden que els pacients tinguin un son més reparador,[94] però no alleugen per complet els símptomes del RLS i poden causar són durant el dia. Com que aquests depressors en alguns casos també poden induir o agreujar l'apnea del son, no han de ser usats per persones amb aquest problema.[95]

Per a símptomes més greus, es poden receptar opiacis, de baixa potència com la codeïna (Codeisan) o el tramadol (EFG); i en cas de no resposta els d'alta potència com la metadona (Metasedin) o la oxicodona (Oxycontin, Oxynorm, Targin) per la seva habilitat per a estimular la relaxació i disminuir el dolor. Els efectes secundaris inclouen el mareig, les nàusees, el vòmit i el risc de l'addicció.[96]

Els antiepilèptics com la carbamazepina (EFG, Tegretol),[97] la gabapentina (EFG, Neurontin)[98] i la pregabalina (EFG, Lyrica)[99] també són útils per a alguns pacients, ja que disminueixen els trastorns sensitius (les sensacions de pessigolleig o d'alguna cosa lliscant). Entre alguns dels efectes secundaris possibles hi ha el mareig, la cansament i la somnolència.[100]

No hi ha un sol medicament que sigui eficaç per a totes les persones amb RLS.[101] El que pot ajudar a una persona pot en realitat empitjorar els símptomes d'una altra. A més, els medicaments que es prenen regularment poden perdre el seu efecte, de manera que serà necessari canviar-los periòdicament.[102]

Pronòstic

[modifica]

Generalment el RLS és una malaltia que dura tota la vida i que no té cura.[103] Els símptomes poden empitjorar gradualment amb l'edat, encara que més lentament per a aquells amb la forma idiopàtica del RLS que per als pacients que també sofreixen d'alguna afecció mèdica associada. No obstant això, les teràpies actuals poden controlar el trastorn, disminuint els símptomes i augmentant els períodes de son reparador.[104] A més, alguns pacients tenen remissions -períodes durant els quals els símptomes de la síndrome disminuïxen o desapareixen per dies, setmanes o mesos-, encara que generalment reapareixen. Un diagnòstic de RLS no significa el començament d'una altra malaltia neurològica.[105]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Klingelhoefer, L; Bhattacharya, K; Reichmann, H «Restless legs syndrome» (en anglès). Clin Med (Lond), 2016 Ag; 16 (4), pp: 379-382. DOI: 10.7861/clinmedicine.16-4-379. PMC: 6280211. PMID: 27481386 [Consulta: 29 gener 2024].
  2. ↑ Yeh, P; Ondo, WG; Picchietti, DL; Poceta, JS; Allen, RP; Davies, CR; Wang, L; et al «Depth and Distribution of Symptoms in Restless Legs Syndrome/Willis-Ekbom Disease» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2016 Des 15; 12 (12), pp: 1669-1680. DOI: 10.5664/jcsm.6356. PMC: 5155205. PMID: 27655450 [Consulta: 29 gener 2024].
  3. ↑ Pearce, JMS «Restless leg syndrome» (en anglès). Eur Neurol, 2005; 53 (4), pp: 206-207. DOI: 10.1159/000086730. ISSN: 1421-9913. PMID: 16015009 [Consulta: 7 març 2024].
  4. ↑ Mansur, A; Castillo, PR; Rocha Cabrero, F; Bokhar, SRA «Restless Legs Syndrome» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Feb 27; NBK430878 (rev), pàgs: 9. PMID: 28613628 [Consulta: 29 gener 2024].
  5. ↑ Einollahi, B; Izadianmehr, N «Restless Leg Syndrome: A Neglected Diagnosis» (en anglès). Nephro Urol Mon, 2014 Set 5; 6 (5), pp: e22009. DOI: 10.5812/numonthly.22009. PMC: 4318015. PMID: 25695039 [Consulta: 7 febrer 2024].
  6. ↑ Hening, WA; Allen, RP; Washburn, M; Lesage, SR; Earley, CJ «The four diagnostic criteria for Restless Legs Syndrome are unable to exclude confounding conditions ("mimics")» (en anglès). Sleep Med, 2009 Oct; 10 (9), pp: 976-981. DOI: 10.1016/j.sleep.2008.09.015. PMC: 2769267. PMID: 19185537 [Consulta: 5 febrer 2024].
  7. ↑ Seeman, MV «Why Are Women Prone to Restless Legs Syndrome?» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2020 Gen 6; 17 (1), pp: 368. DOI: 10.3390/ijerph17010368. PMC: 6981604. PMID: 31935805 [Consulta: 1r febrer 2024].
  8. ↑ Picchietti, DL; Bruni, O; de Weerd, A; Durmer, JS; Kotagal, S; et al «Pediatric restless legs syndrome diagnostic criteria: an update by the International Restless Legs Syndrome Study Group» (en anglès). Sleep Med, 2013 Des; 14 (12), pp: 1253-1259. DOI: 10.1016/j.sleep.2013.08.778. ISSN: 1878-5506. PMID: 24184054 [Consulta: 1r febrer 2024].
  9. ↑ Ohayon, MM; O'Hara, R; Vitiello, MV «Epidemiology of restless legs syndrome: a synthesis of the literature» (en anglès). Sleep Med Rev, 2012 Ag; 16 (4), pp: 283-295. DOI: 10.1016/j.smrv.2011.05.002. PMC: 3204316. PMID: 21795081 [Consulta: 29 gener 2024].
  10. ↑ Fabiano Marin, L; Carvalho Felicio, A; Adolfo Santos, W; Bizari Prado, L; Fernandes Prado, G «Clinical correlates of the restless legs syndrome» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2012 Jul; 70 (7), pp: 529-531. DOI: 10.1590/s0004-282x2012000700011. ISSN: 1678-4227. PMID: 22836460 [Consulta: 7 febrer 2024].
  11. ↑ Boned Blas, P; Gonzalo Alfaro, MT «Síndrome de las piernas inquietas» (en castellà). Med Integral, 2002 Jul; 40 (3), pp: 118-121. ISSN: 1578-8814 [Consulta: 3 febrer 2024].
  12. ↑ Joseph, V; Nagalli, S «Periodic Limb Movement Disorder» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Feb 14; NBK560727 (rev), pàgs: 8. PMID: 32809562 [Consulta: 29 gener 2024].
  13. ↑ Knoblauch, A; Leuppi, JD «Periodic limb movement syndrome» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2002 Oct; 73 (4), pp: 428. DOI: 10.1136/jnnp.73.4.428. PMC: 1738086. PMID: 12235312 [Consulta: 30 gener 2024].
  14. ↑ Saberi, B «Periodic Limb Movements in Sleep (PLMS) and Restless Leg Syndrome (RLS)» (en anglès). JOJ Orthoped Ortho Surg, 2020 Set 2; 2 (5), pp: 89-90. DOI: 10.19080/JOJOOS.2020.02.555598. ISSN: 2641-8266 [Consulta: 29 gener 2024].
  15. ↑ de Weerd, A; Rijsman, RM; Brinkley, A «Activity patterns of leg muscles in periodic limb movement disorder» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2004 Feb; 75 (2), pp: 317-319. ISSN: 1468-330X. PMC: 1738926. PMID: 14742617 [Consulta: 1r febrer 2024].
  16. ↑ Siddiqui, MM; Jain, R «Periodic Limb Movement (PLM) sleep disorder and diagnosis» (en anglès). GSC Biol Pharm Sci, 2023; 22 (03), pp: 035–038. DOI: 10.30574/gscbps.2023.22.3.0086. ISSN: 2581-3250 [Consulta: 5 febrer 2024].
  17. ↑ Tipton, PW; Wszołek, ZK «Restless legs syndrome and nocturnal leg cramps: a review and guide to diagnosis and treatment» (en anglès). Pol Arch Intern Med, 2017 Des 22; 127 (12), pp: 865-872. DOI: 10.20452/pamw.4148. ISSN: 1897-9483. PMID: 29120993 [Consulta: 29 gener 2024].
  18. ↑ Coletti Moja, M; Cravero, E; Logozzo, I; Mairano, C; Labate, C «Unilateral Poststroke Periodic Limb Movements: A Case Series» (en anglès). Case Rep Neurol, 2022 Mar 21; 14 (1), pp: 162-166. DOI: 10.1159/000522334. PMC: 9035910. PMID: 35530379 [Consulta: 6 febrer 2024].
  19. ↑ Trotti, LM; Rye, DB «Restless legs syndrome» (en anglès). Handb Clin Neurol, 2011; 100, pp: 661-673. DOI: 10.1016/B978-0-444-52014-2.00047-1. ISSN: 2212-4152. PMID: 21496614 [Consulta: 7 febrer 2024].
  20. ↑ Gómez Víquez, JE; Chang Segura, JL «Síndrome de piernas inquietas» (en castellà). Neuroeje, 2017 Jul-Des; 30 (2), pp: 6-13. ISSN: 1011-5684 [Consulta: 19 abril 2024].
  21. ↑ Gupta, R; Lahan, V; Goel, D «Prevalence of restless leg syndrome in subjects with depressive disorder» (en anglès). Indian J Psychiatry, 2013 Gen; 55 (1), pp: 70-73. DOI: 10.4103/0019-5545.105515. PMC: 3574459. PMID: 23439849 [Consulta: 30 gener 2024].
  22. ↑ Memon, MD; Faiz, S; Zaveri, MP; Perry, JC; et al «Unraveling the Mysteries of Restless Leg Syndrome» (en anglès). Cureus, 2020 Oct 14; 12 (10), pp: e10951. DOI: 10.7759/cureus.10951. PMC: 7567326. PMID: 33083159 [Consulta: 5 febrer 2024].
  23. ↑ Miranda, M; Hudson, L «Síndrome de piernas inquietas (enfermedad de Willis-Ekbom): seguimiento a largo plazo de una serie de pacientes» (en castellà). Rev Méd Chile, 2016 Des; 144 (12), pp: 1561-1566. DOI: 10.4067/S0034-98872016001200007. ISSN: 0717-6163 [Consulta: 9 maig 2024].
  24. ↑ Didato, G; Di Giacomo, R; Rosa, GJ; Dominese, A; et al «Restless Legs Syndrome across the Lifespan: Symptoms, Pathophysiology, Management and Daily Life Impact of the Different Patterns of Disease Presentation» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2020 Maig 22; 17 (10), pp: 3658. DOI: 10.3390/ijerph17103658. PMC: 7277795. PMID: 32456058 [Consulta: 7 febrer 2024].
  25. ↑ Umehara, H; Sumitani, S; Ohmori, T «Restless legs syndrome with chest and back restlessness as the initial symptom» (en anglès). Psychiatry Clin Neurosci, 2010 Abr; 64 (2), pp: 211. DOI: 10.1111/j.1440-1819.2009.02053.x. ISSN: 1440-1819. PMID: 20447017 [Consulta: 10 febrer 2024].
  26. ↑ Ishizuka, K; Ohira, Y «Restless Chest Syndrome: A Rare Variant of Restless Legs Syndrome» (en anglès). Eur J Case Rep Intern Med, 2022 Jul 6; 9 (7), pp: 003398. DOI: 10.12890/2022_003398. PMC: 9426964. PMID: 36051162 [Consulta: 10 febrer 2024].
  27. ↑ Allen, RP; Earley, CJ «Defining the phenotype of the restless legs syndrome (RLS) using age-of-symptom-onset» (en anglès). Sleep Med, 2000 Feb 1; 1 (1), pp: 11-19. DOI: 10.1016/s1389-9457(99)00012-x. ISSN: 1878-5506. PMID: 10733616 [Consulta: 7 febrer 2024].
  28. ↑ Hickey, J «Restless legs syndrome» (en anglès). Can Fam Physician, 2000 Set; 46, pp: 1762-1763. ISSN: 1715-5258. PMC: 2145031. PMID: 11013794 [Consulta: 7 març 2024].
  29. ↑ Akçimen, F; Dion, PA; Rouleau, GA «Progress in the genetics of restless legs syndrome: the path ahead in the era of whole-genome sequencing» (en anglès). Sleep, 2022 Ag 11; 45 (8), pp: zsac136. DOI: 10.1093/sleep/zsac136. PMC: 9366632. PMID: 35675840 [Consulta: 30 gener 2024].
  30. ↑ Shin, YK; Hong, SC; Ihn, YK; Jeong, JH; et al «A case of a patient with both chorea and restless legs syndrome» (en anglès). J Korean Med Sci, 2008 Jun; 23 (3), pp: 533-536. DOI: 10.3346/jkms.2008.23.3.533. PMC: 2526510. PMID: 18583895 [Consulta: 6 febrer 2024].
  31. ↑ Agarwal, P; Alida Griffith, A «Restless legs syndrome: a unique case and essentials of diagnosis and treatment» (en anglès). Medscape J Med, 2008 Des 31; 10 (12), pp: 296. ISSN: 1934-1997. PMC: 2644024. PMID: 19242602 [Consulta: 29 febrer 2024].
  32. ↑ Allen, RP «Restless Leg Syndrome/Willis-Ekbom Disease Pathophysiology» (en anglès). Sleep Med Clin, 2015 Set; 10 (3), pp: 207-214, xi. DOI: 10.1016/j.jsmc.2015.05.022. PMC: 4559751. PMID: 26329430 [Consulta: 26 febrer 2024].
  33. ↑ Daubian-Nosé, P; Frank, MK; Maculano Esteves, A «Sleep disorders: A review of the interface between restless legs syndrome and iron metabolism» (en anglès). Sleep Sci, 2014 Des; 7 (4), pp: 234-237. DOI: 10.1016/j.slsci.2014.10.002. PMC: 4608891. PMID: 26483934 [Consulta: 6 febrer 2024].
  34. ↑ Droege, F; Stang, A; Thangavelu, K; Lueb, C; Lang, S; et al «Restless Leg Syndrome Is Underdiagnosed in Hereditary Hemorrhagic Telangiectasia-Results of an Online Survey» (en anglès). J Clin Med, 2021 Maig 6; 10 (9), pp: 1993. DOI: 10.3390/jcm10091993. PMC: 8125616. PMID: 34066446 [Consulta: 12 febrer 2024].
  35. ↑ Safarpour, Y; Vaziri, ND; Jabbari, B «Restless Legs Syndrome in Chronic Kidney Disease- a Systematic Review» (en anglès). Tremor Other Hyperkinet Mov (N Y), 2023 Mar 29; 13, pp: 10. DOI: 10.5334/tohm.752. PMC: 10064886. PMID: 37008995 [Consulta: 29 gener 2024].
  36. ↑ Ning, P; Mu, X; Yang, X; Li, T; Xu, Y «Prevalence of restless legs syndrome in people with diabetes mellitus: A pooling analysis of observational studies» (en anglès). eClinicalMedicine, 2022 Mar 24; 46, pp: 101357. DOI: 10.1016/j.eclinm.2022.101357. PMC: 8956955. PMID: 35345532 [Consulta: 29 gener 2024].
  37. ↑ Rajender, A; Mathur, S; Choudhary, P; Upadhyay, S; et al «Restless leg syndrome a common undiagnosed comorbidity of clinical significance in cirrhosis» (en anglès). Gastroenterol Hepatol Bed Bench, Hivern 2019; 12 (1), pp: 13-16. ISSN: 2008-2258. PMC: 6441478. PMID: 30949314 [Consulta: 5 febrer 2024].
  38. ↑ AlHarbi, OR; Bahammam, A; Olaish, AH; Azzam, NA; et al «Prevalence, severity and associated factors of restless leg syndrome in inflammatory bowel disease patients» (en anglès). Saudi J Gastroenterol, 2021 Nov-Des; 27 (6), pp: 348-354. DOI: 10.4103/sjg.sjg_642_20. PMC: 8656329. PMID: 34596594 [Consulta: 14 febrer 2024].
  39. ↑ Varone, F; Friello, L; Di Blasi, C; Sgalla, G; Luigetti, M; Iovene, B; Richeldi, L; et al «Restless legs syndrome: A new comorbidity in idiopathic pulmonary fibrosis» (en anglès). Respir Med, 2020 Ag-Set; 170, pp: 105982. DOI: 10.1016/j.rmed.2020.105982. ISSN: 1532-3064. PMID: 32843160 [Consulta: 15 març 2024].
  40. ↑ Anand, S; Jain, A; Gothi, D; Vaidya, S; Sah, R «Prevalence, risk factors and effects of restless legs syndrome in COPD patients» (en anglès). Monaldi Arch Chest Dis, 2022 Jul 4; 93 (1), pp: 1-7. DOI: 10.4081/monaldi.2022.2167. ISSN: 1122-0643. PMID: 35791618 [Consulta: 5 abril 2024].
  41. ↑ Güneş, T; Emre, U; Erdal, YR; Yalin, OÖ «Restless Legs Syndrome in Multiple Sclerosis» (en anglès). Noro Psikiyatr Ars, 2019 Ag 16; 58 (2), pp: 94-98. DOI: 10.29399/npa.23429. PMC: 8214741. PMID: 34188589 [Consulta: 31 gener 2024].
  42. ↑ Falup-Pecurariu, C; Enache, A; Duca, L; Fotescu, C; et al «Restless legs syndrome in systemic lupus erythematosus: A case-control study» (en anglès). Exp Ther Med, 2021 Ag; 22 (2), pp: 802. DOI: 10.3892/etm.2021.10234. PMC: 8170644. PMID: 34093758 [Consulta: 9 març 2024].
  43. ↑ Winkelman, JW; Grant, NR; Molay, F; Stephen, CD; et al «Restless Legs Syndrome in X-linked adrenoleukodystrophy» (en anglès). Sleep Med, 2022 Mar; 91, pp: 31-34. DOI: 10.1016/j.sleep.2022.02.008. PMC: 9035065. PMID: 35245789 [Consulta: 9 març 2024].
  44. ↑ Diaconu, Ş; Irincu, L; Ungureanu, L; Ciopleiaș, B; et al «Restless Legs Syndrome in Parkinson's Disease» (en anglès). J Pers Med, 2023 Maig 30; 13 (6), pp: 915. DOI: 10.3390/jpm13060915. PMC: 10304397. PMID: 37373904 [Consulta: 29 gener 2024].
  45. ↑ Gemignani, F; Marbini, A «Restless legs syndrome and peripheral neuropathy» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2002 Abr; 72 (4), pp: 555. DOI: 10.1136/jnnp.72.4.555. PMC: 1737817. PMID: 11909928 [Consulta: 29 gener 2024].
  46. ↑ Comella, CL «Treatment of restless legs syndrome» (en anglès). Neurotherapeutics, 2014 Gen; 11 (1), pp: 177-187. DOI: 10.1007/s13311-013-0247-9. PMC: 3899490. PMID: 24363103 [Consulta: 1r febrer 2024].
  47. ↑ Gupta, R; Dhyani, M; Kendzerska, T; Pandi-Perumal, SR; BaHammam, AS; Srivanitchapoom, P; et al «Restless legs syndrome and pregnancy: prevalence, possible pathophysiological mechanisms and treatment» (en anglès). Acta Neurol Scand, 2016 Maig; 133 (5), pp: 320-329. DOI: 10.1111/ane.12520. PMC: 5562408. PMID: 26482928 [Consulta: 17 febrer 2024].
  48. ↑ Darvishi, N; Daneshkhah, A; Khaledi-Paveh, B; Vaisi-Raygani, A; Mohammadi, M; Salari, N; et al «The prevalence of Restless Legs Syndrome/Willis-Ekbom Disease (RLS/WED) in the third trimester of pregnancy: a systematic review» (en anglès). BMC Neurol, 2020 Abr 13; 20 (1), pp: 132. DOI: 10.1186/s12883-020-01709-0. PMC: 7153235. PMID: 32284042 [Consulta: 17 febrer 2024].
  49. ↑ Srivanitchapoom, P; Pandey, S; Hallett, M «Restless legs syndrome and pregnancy: a review» (en anglès). Parkinsonism Relat Disord, 2014 Jul; 20 (7), pp: 716-722. DOI: 10.1016/j.parkreldis.2014.03.027. PMC: 4058350. PMID: 24768121 [Consulta: 29 gener 2024].
  50. ↑ Wesström, J; Skalkidou, A; Manconi, M; Fulda, S; Sundström-Poromaa, I «Pre-pregnancy restless legs syndrome (Willis-Ekbom Disease) is associated with perinatal depression» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2014 Maig 15; 10 (5), pp: 527-533. DOI: 10.5664/jcsm.3704. PMC: 4013381. PMID: 24812538 [Consulta: 27 abril 2024].
  51. ↑ Aljunaid, MA «An Unusual Case of an Acute Episode of Restless Leg Syndrome Following Oral Metoclopramide Therapy» (en anglès). Cureus, 2024 Feb 7; 16 (2), pp: e53754. DOI: 10.7759/cureus.53754. PMC: 10848601. PMID: 38327722 [Consulta: 22 març 2024].
  52. ↑ Pitton Rissardo, J; Fornari Caprara, AL «Phenytoin-associated movement disorder: A literature review» (en anglès). Tzu Chi Med J, 2022 Oct 3; 34 (4), pp: 409-417. DOI: 10.4103/tcmj.tcmj_74_22. PMC: 9791846. PMID: 36578637 [Consulta: 15 març 2024].
  53. ↑ Nishioka, H; Kanzawa, Y «Restless legs syndrome induced by fexofenadine/pseudoephedrine» (en anglès). J Gen Fam Med, 2020 Jun 15; 21 (6), pp: 256-257. DOI: 10.1002/jgf2.338. PMC: 7689230. PMID: 33304720 [Consulta: 29 febrer 2024].
  54. ↑ Yilbaş, B «Restless Legs Syndrome Due to the Use of Trazodone: A Case Report» (en anglès). Turk Psikiyatri Derg, Primavera 2022; 33 (1), pp: 70-72. DOI: 10.5080/u25787. ISSN: 2651-3463. PMID: 35343583 [Consulta: 27 març 2024].
  55. ↑ McCall, WV; Riley, MA; Hodges, C; McCloud, L; et al «Asenapine-induced restless legs syndrome: differentiation from akathisia» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2014 Des 15; 10 (12), pp: 1341-1342. DOI: 10.5664/jcsm.4296. PMC: 4237529. PMID: 25325577 [Consulta: 22 març 2024].
  56. ↑ Zhu, C; Bi, R; Hu, Y; Zhou, H; Zhu, D; Isaacson, B; et al «Restless legs syndrome following the use of ziprasidone: a case report» (en anglès). Gen Psychiatr, 2020 Mar 11; 33 (2), pp: e100112. DOI: 10.1136/gpsych-2019-100112. PMC: 7066599. PMID: 32215360 [Consulta: 27 març 2024].
  57. ↑ Basu, A; Kundu, S; Khurana, H «Olanzapine-induced restless leg syndrome: a case report and review of literature» (en anglès). Indian J Pharmacol, 2014 Jul-Ag; 46 (4), pp: 450-452. DOI: 10.4103/0253-7613.135965. PMC: 4118546. PMID: 25097291 [Consulta: 1r abril 2024].
  58. ↑ Saber, WK; Almuallim, AR; Algahtani, R «Restless Legs Syndrome and the Use of Antipsychotic Medication: An Updated Literature Review» (en anglès). Cureus, 2022 Ag 9; 14 (8), pp: e27821. DOI: 10.7759/cureus.27821. PMC: 9481228. PMID: 36134065 [Consulta: 7 febrer 2024].
  59. ↑ Hoque, R; Chesson Jr, AL «Pharmacologically induced/exacerbated restless legs syndrome, periodic limb movements of sleep, and REM behavior disorder/REM sleep without atonia: literature review, qualitative scoring, and comparative analysis» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2010 Feb 15; 6 (1), pp: 79-83. ISSN: 1550-9389. PMC: 2823282. PMID: 20191944 [Consulta: 7 febrer 2024].
  60. ↑ Ghosh, A; Basu, D «Restless Legs Syndrome in Opioid Dependent Patients» (en anglès). Indian J Psychol Med, 2014 Gen; 36 (1), pp: 85-87. DOI: 10.4103/0253-7176.12726. PMC: 3959028. PMID: 24701019 [Consulta: 17 febrer 2024].
  61. ↑ Tuo, HZ; Tian, ZL; Cui, YN; Ma, XY; Xu, CL; Bi, HY; et al «Restless legs syndrome secondary to pontine infarction: Clinical analysis of five cases» (en anglès). Chronic Dis Transl Med, 2017 Set 1; 3 (3), pp: 186-190. DOI: 10.1016/j.cdtm.2017.08.001. PMC: 5643777. PMID: 29063076 [Consulta: 9 maig 2024].
  62. ↑ Batool-Anwar, S; Li, Y; De Vito, K; Malhotra, A; et al «Lifestyle Factors and Risk of Restless Legs Syndrome: Prospective Cohort Study» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2016 Feb; 12 (2), pp: 187-194. DOI: 10.5664/jcsm.5482. PMC: 4751426. PMID: 26446243 [Consulta: 6 febrer 2024].
  63. ↑ Walters, AS; Frauscher, B; Allen, R; Benes, H; Chaudhuri, KR; Garcia-Borreguero, D; Lee, HB; Picchietti, DL; et al «Review of diagnostic instruments for the restless legs syndrome/Willis-Ekbom Disease (RLS/WED): critique and recommendations» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2014 Des 15; 10 (12), pp: 1343-1349. DOI: 10.5664/jcsm.4298. PMC: 4237530. PMID: 25348242 [Consulta: 29 gener 2024].
  64. ↑ Liu, Z; Guan, R; Pan, L «Exploration of restless legs syndrome under the new concept: A review» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2022 Des 16; 101 (50), pp: e32324. DOI: 10.1097/MD.0000000000032324. PMC: 9771278. PMID: 36550837 [Consulta: 1r febrer 2024].
  65. ↑ Wolf-Fedida, M «El sindrome de piernas inquietas: ¿problema neurologico, conflicto psiquico o desorden familiar? problemas de diagnostico» (en castellà). Subj Procesos Cogn, 2006; 8, pp: 349-362. ISSN: 1666-244X [Consulta: 18 març 2024].
  66. ↑ Walters, AS; Aldrich, MS; Allen, R; Ancoli-Israel, S; Buchholz, D; Chokroverty, S; Coccagna, G; Earley, C; Ehrenberg, B; Feest, TG; Hening, W; Kavey, N; et al «Toward a better definition of the restless legs syndrome. The International Restless Legs Syndrome Study Group» (en anglès). Mov Disord, 1995 Set; 10 (5), pp: 634-642. DOI: 10.1002/mds.870100517. ISSN: 1531-8257. PMID: 8552117 [Consulta: 5 febrer 2024].
  67. ↑ Allen, RP; Picchietti, DL; Garcia-Borreguero, D; Ondo, WG; Walters, AS; Winkelman, JW; Zucconi, M; Ferri, R; et al «Restless legs syndrome/Willis-Ekbom disease diagnostic criteria: updated International Restless Legs Syndrome Study Group (IRLSSG) consensus criteria--history, rationale, description, and significance» (en anglès). Sleep Med, 2014 Ag; 15 (8), pp: 860-873. DOI: 10.1016/j.sleep.2014.03.025. ISSN: 1389-9457. PMID: 25023924 [Consulta: 24 febrer 2024].
  68. ↑ Rubí, P «Síndrome de piernas inquietas/Willis Ekbom desde la mirada del psiquiatra» (en castellà). Rev Méd Chile, 2018 Set; 146 (9), pp: 1041-1049. DOI: 10.4067/s0034-98872018000901041. ISSN: 0717-6163. PMID: 30725026 [Consulta: 3 març 2024].
  69. ↑ Hoogwout, SJ; Paananen, MV; Smith, AJ; Beales, DJ; O'Sullivan, PB; Straker, LM; et al «Musculoskeletal pain is associated with restless legs syndrome in young adults» (en anglès). BMC Musculoskelet Disord, 2015 Oct 14; 16, pp: 294. DOI: 10.1186/s12891-015-0765-1. PMC: 4607251. PMID: 26467305 [Consulta: 30 gener 2024].
  70. ↑ Sethi, KD; Mehta, SH «A clinical primer on restless legs syndrome: what we know, and what we don't know» (en anglès). Am J Manag Care, 2012 Ag; 18 (Supl 5), pp: S83-S88. ISSN: 1936-2692. PMID: 23009275 [Consulta: 30 gener 2024].
  71. ↑ Zambelis, T; Wolgamuth, BR; Papoutsi, SN; Economou, NT «Restless legs syndrome mimicking S1 radiculopathy» (en anglès). Psychiatriki, 2016 Jul-Set; 27 (3), pp: 222-226. DOI: 10.22365/jpsych.2016.273.222. ISSN: 1105-2333. PMID: 27837576 [Consulta: 1r abril 2024].
  72. ↑ Geng, C; Yang, Z; Zhang, T; Xu, P; Zhang, H «Polysomnographic nighttime features of Restless Legs Syndrome: A systematic review and meta-analysis» (en anglès). Front Neurol, 2022 Ag 25; 13, pp: 961136. DOI: 10.3389/fneur.2022.961136. PMC: 9452633. PMID: 36090852 [Consulta: 30 gener 2024].
  73. ↑ Aldinio, V; Merchán-Del Hierro, X; Muniagurria, S; Persi, G; Pereira-de Silva, N; Camino, MV; et al «Identificación del síndrome de piernas inquietas en estudios polisomnográficos y su asociación con otras variables» (en castellà). Rev Neurol, 2022 Jul 1; 75 (1), pp: 1-6. DOI: 10.33588/rn.7501.2021488. PMC: 10186719. PMID: 35765822 [Consulta: 19 abril 2024].
  74. ↑ Simakajornboon, N; Kheirandish-Gozal, L; Gozal, D «Diagnosis and management of restless legs syndrome in children» (en anglès). Sleep Med Rev, 2009 Abr; 13 (2), pp: 149-156. DOI: 10.1016/j.smrv.2008.12.002. PMC: 2911577. PMID: 19186083 [Consulta: 29 gener 2024].
  75. ↑ Castaño-De la Mota, C, Moreno-Acero, N; Losada-Del Pozo, R; Soto-Insuga, V; Pérez-Villena, A; et al «Síndrome de piernas inquietas en pacientes diagnosticados de trastorno por déficit de atención/hiperactividad» (en castellà). Rev Neurol, 2017 Abr 1; 64 (7), pp: 299-304. DOI: 10.33588/rn.6407.2016463. ISSN: 1576-6578. PMID: 28345734 [Consulta: 29 gener 2024].
  76. ↑ Yılmaz, E «Can restless legs be a sign of something else? A case report of spondyloarthritis presenting with restless legs syndrome and a review of the literature» (en anglès). Reumatismo, 2023 Des 19; 75 (4), pp: 190-195. DOI: 10.4081/reumatismo.2023.1557. ISSN: 2240-2683. PMID: 38115781 [Consulta: 3 febrer 2024].
  77. ↑ Costales, B; Vouri, SM; Brown, JD; Setlow, B; Goodin, AJ «Treatment initiation and utilization patterns of pharmacotherapies for early-onset idiopathic restless legs syndrome» (en anglès). Sleep Med, 2022 Ag; 96, pp: 70-78. DOI: 10.1016/j.sleep.2022.05.003. PMC: 9385069. PMID: 35605349 [Consulta: 6 febrer 2024].
  78. ↑ Batool-Anwar, S; Li, Y; De Vito, K; Malhotra, A; et al «Lifestyle Factors and Risk of Restless Legs Syndrome: Prospective Cohort Study» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2016 Feb; 12 (2), pp: 187-194. DOI: 10.5664/jcsm.5482. PMC: 4751426. PMID: 26446243 [Consulta: 29 gener 2024].
  79. ↑ Romigi, A; Vitrani, G «Improvement of restless legs syndrome by varenicline as antismoking treatment» (en anglès). J Clin Sleep Med, 2013 Oct 15; 9 (10), pp: 1089-1090. DOI: 10.5664/jcsm.3092. PMC: 3778182. PMID: 24127155 [Consulta: 6 febrer 2024].
  80. ↑ Trotti, LM; Bhadriraju, S; Becker, LA «Iron for restless legs syndrome» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2012 Maig 16; 5 (5), pp: CD007834. DOI: 10.1002/14651858.CD007834.pub2. PMC: 4070449. PMID: 22592724 [Consulta: 29 gener 2024].
  81. ↑ Cederberg, KLJ; Silvestri, R; Walters, AS «Vitamin D and Restless Legs Syndrome: A Review of Current Literature» (en anglès). Tremor Other Hyperkinet Mov (N Y), 2023 Abr 6; 13, pp: 12. DOI: 10.5334/tohm.741. PMC: 10077981. PMID: 37034443 [Consulta: 7 febrer 2024].
  82. ↑ Jadidi, A; Ashtiani, AR; Hezaveh, AK; Aghaepour, SM «Therapeutic effects of magnesium and vitamin B6 in alleviating the symptoms of restless legs syndrome: a randomized controlled clinical trial» (en anglès). BMC Complement Med Ther, 2022 Des 31; 23 (1), pp: 1. DOI: 10.1186/s12906-022-03814-8. PMC: 9804944. PMID: 36587225 [Consulta: 29 gener 2024].
  83. ↑ Aukerman, MM; Aukerman, D; Bayard, M; Tudiver, F; et al «Exercise and restless legs syndrome: a randomized controlled trial» (en anglès). J Am Board Fam Med, 2006 Set-Oct; 19 (5), pp: 487-493. DOI: 10.3122/jabfm.19.5.487. ISSN: 1558-7118. PMID: 16951298 [Consulta: 29 gener 2024].
  84. ↑ Pereira Jr, JC; Pradella-Hallinan, M; Cardoso Alves, R «Saint John's wort, an herbal inducer of the cytochrome P4503A4 isoform, may alleviate symptoms of Willis-Ekbom's disease» (en anglès). Clinics (Sao Paulo), 2013 Abr; 68 (4), pp: 469-474. DOI: 10.6061/clinics/2013(04)06. PMC: 3634959. PMID: 23778343 [Consulta: 12 abril 2024].
  85. ↑ Mohammadi, MM; Vaisi Raygani, AA «Investigating the Effect of Temperature Therapy on the Severity of Restless Legs Syndrome: Systematic Review and Meta-Analysis» (en anglès). Clin Med Res, 2023 Des; 21 (4), pp: 216-225. DOI: 10.3121/cmr.2023.1824. ISSN: 1554-6179. PMID: 38296642 [Consulta: 18 febrer 2024].
  86. ↑ Ratnani, G; Harjpal, P «Advancements in Restless Leg Syndrome Management: A Review of Physiotherapeutic Modalities and Their Efficacy» (en anglès). Cureus, 2023 Oct 10; 15 (10), pp: e46779. DOI: 10.7759/cureus.46779. PMC: 10633497. PMID: 37954781 [Consulta: 31 gener 2024].
  87. ↑ Scholz, H; Trenkwalder, C; Kohnen, R; Kriston, L; et al «Levodopa for restless legs syndrome (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2011 Feb 16; 2011 (2), pp: CD005504. DOI: 10.1002/14651858.CD005504.pub2. PMC: 8889887. PMID: 21328278 [Consulta: 29 gener 2024].
  88. ↑ Zeng, P; Wang, T; Zhang, L; Guo, F «Exploring the causes of augmentation in restless legs syndrome» (en anglès). Front Neurol, 2023 Set 28; 14, pp: 1160112. DOI: 10.3389/fneur.2023.1160112. PMC: 10571710. PMID: 37840917 [Consulta: 29 gener 2024].
  89. ↑ Choi, J; Horner, KA «Dopamine Agonists» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2023 Jun 23; NBK551686 (rev), pàgs: 9. PMID: 31869150 [Consulta: 8 febrer 2024].
  90. ↑ Brindani, F; Vitetta, F; Gemignani, F «Restless legs syndrome: differential diagnosis and management with pramipexole» (en anglès). Clin Interv Aging, 2009; 4, pp: 305-313. DOI: 10.2147/cia.s4143. PMC: 2739631. PMID: 19750232 [Consulta: 29 gener 2024].
  91. ↑ Kushida, CA «Ropinirole for the treatment of restless legs syndrome» (en anglès). Neuropsychiatr Dis Treat, 2006 Des; 2 (4), pp: 407-419. DOI: 10.2147/nedt.2006.2.4.407. PMC: 2671939. PMID: 17028668 [Consulta: 29 gener 2024].
  92. ↑ Scholz, H; Trenkwalder, C; Kohnen, R; Kriston, L; et al «Dopamine agonists for restless legs syndrome (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2011 Mar 16; 2011 (3), pp: CD006009. DOI: 10.1002/14651858.CD006009.pub2. PMC: 8908466. PMID: 21412893 [Consulta: 29 gener 2024].
  93. ↑ Matthews, WB «Treatment of the restless legs syndrome with clonazepam» (en anglès). Br Med J, 1979 Mar 17; 1 (6165), pp: 751. DOI: 10.1136/bmj.1.6165.751. PMC: 1598830. PMID: 435767 [Consulta: 8 febrer 2024].
  94. ↑ Justel Pérez, JP; Molina, A; Estévez, JC; Mansilla, I «Síndrome de las piernas inquietas como causa de insomnio» (en castellà). Medifam, 2003 Gen; 13 (1), pp: 63-64. ISSN: 1131-5768 [Consulta: 18 març 2024].
  95. ↑ Carlos, K; Prado, GF; Teixeira, CD; Conti, C; et al «Benzodiazepines for restless legs syndrome (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2017 Mar 20; 3 (3), pp: CD006939. DOI: 10.1002/14651858.CD006939.pub2. PMC: 6464545. PMID: 28319266 [Consulta: 29 gener 2024].
  96. ↑ Osório de Oliveira, C; Carvalho, LBC; Carlos, K; Conti, C; et al «Opioids for restless legs syndrome (Review)» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2016 Jun 29; 2016 (6), pp: CD006941. DOI: 10.1002/14651858.CD006941.pub2. PMC: 6885031. PMID: 27355187 [Consulta: 29 gener 2024].
  97. ↑ Telstad, W; Sørensen, O; Larsen, S; Lillevold, PE; et al «Treatment of the restless legs syndrome with carbamazepine: a double blind study» (en anglès). Br Med J (Clin Res Ed), 1984 Feb 11; 288 (6415), pp: 444-446. DOI: 10.1136/bmj.288.6415.444. PMC: 1444746. PMID: 6419958 [Consulta: 8 febrer 2024].
  98. ↑ Agarwal, P; Griffith, A; Costantino, HR; Vaish, N «Gabapentin enacarbil - clinical efficacy in restless legs syndrome» (en anglès). Neuropsychiatr Dis Treat, 2010 Maig 6; 6, pp: 151-158. DOI: 10.2147/ndt.s5712. PMC: 2874339. PMID: 20505847 [Consulta: 29 gener 2024].
  99. ↑ Bae, H; Cho, YW; Kim, KT; Allen, RP; Earley, CJ «The Safety and Efficacy of Pregabalin Add-on Therapy in Restless Legs Syndrome Patients» (en anglès). Front Neurol, 2021 Nov 29; 12, pp: 786408. DOI: 10.3389/fneur.2021.786408. PMC: 8666621. PMID: 34912291 [Consulta: 29 gener 2024].
  100. ↑ Conti, CF; de Oliveira, MM; Valbuza, JS; Prado, LBF; et al «Anticonvulsants to treat idiopathic restless legs syndrome: systematic review» (en anglès). Arq Neuropsiquiatr, 2008 Jun; 66 (2B), pp: 431-435. DOI: 10.1590/s0004-282x2008000300034. ISSN: 1678-4227. PMID: 18641891 [Consulta: 7 febrer 2024].
  101. ↑ Lv, Q; Wang, X; Asakawa, T; Wang, XP «Pharmacologic Treatment of Restless Legs Syndrome» (en anglès). Curr Neuropharmacol, 2021; 19 (3), pp: 372-382. DOI: 10.2174/1570159X19666201230150127. PMC: 8033969. PMID: 33380302 [Consulta: 29 gener 2024].
  102. ↑ Buchfuhrer, MJ «Strategies for the treatment of restless legs syndrome» (en anglès). Neurotherapeutics, 2012 Oct; 9 (4), pp: 776-790. DOI: 10.1007/s13311-012-0139-4. PMC: 3480566. PMID: 22923001 [Consulta: 26 febrer 2024].
  103. ↑ Stahl, SM; Sigua, NL. «Restless Legs Syndrome» (en anglès) pàgs: 1-2. Information Series: American Thoracic Society, 2019; Abr (rev). [Consulta: 3 maig 2024].
  104. ↑ Wijemanne, S; Ondo, W «Restless Legs Syndrome: clinical features, diagnosis and a practical approach to management» (en anglès). Pract Neurol, 2017 Des; 17 (6), pp: 444-452. DOI: 10.1136/practneurol-2017-001762. ISSN: 1474-7766. PMID: 29097554 [Consulta: 3 maig 2024].
  105. ↑ Symvoulakis, E; Anyfantakis, D; Lionis, C «Restless legs syndrome: literature review» (en anglès). Sao Paulo Med J, 2010 Maig; 128 (3), pp: 167-170. DOI: 10.1590/s1516-31802010000300008. ISSN: 1806-9460. PMID: 20963367 [Consulta: 7 febrer 2024].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Síndrome_de_les_cames_inquietes&oldid=34067765»