Viquipèdia:Transcripció del rus
Aquesta pàgina serveix de suport per transcriure de forma coherent els mots d'origen rus a la Viquipèdia. El seu contingut es basa principalment en els criteris de transcripció de l'IEC.
La transcripció no s'ha de confondre amb la transliteració. Segons l'Institut d'Estudis Catalans:
- Transliteració és l'adaptació entre alfabets, lletra per lletra, que empra signes gràfics particulars i s'utilitza en treballs dirigits а un públic especialitzat.
- Transcripció és l'adaptació pràctica d’un alfabet аl d’una llengua particular.[1]
La finalitat pràctica fa que en ocasions s'hagin de barrejar criteris de transcripció (transmissió de sons) i de transliteració (trasllat de lletres).[1]
Transcripció al català[modifica]
A continuació us oferim l'alfabet rus amb la transcripció al català proposada per l'Institut d'Estudis Catalans.
| maj. | min. | nom | so (AFI) | transcripció | notes |
|---|---|---|---|---|---|
| А | а | a | /a/ | a | |
| Б | б | be | /b/ | b | |
| В | в | ve | /v/ | v | |
| Г | г | gue | /g/,/x/ | g | |
| gu | davant e, i s'adopta l'ortografia gue, gui | ||||
| Д | д | de | /d/ | d | |
| Е | е | e | /je/ | e | després de consonant, de "и" o "й" |
| ie | en posició inicial, després de vocal i després dels signes "ъ" o "ь" | ||||
| Ё | ё | io | /jo/ | o | després de "ж", "ч", "ш" o "щ", i simplificació després de "и" o "й" |
| io | |||||
| Ж | ж | je | /ʐ/ | j | |
| З | з | ze | /z/ | z | |
| И | и | i | /i/ | i | –ий, –ый a final de paraula se simplifica en -i |
| Й | й | i kràtkoie | /j/ | i | |
| К | к | ka | /k/ | k | |
| Л | л | el | /ɫ/ | l | |
| М | м | em | /m/ | m | |
| Н | н | en | /n/ | n | |
| О | о | o | /o/ | o | |
| П | п | pe | /p/ | p | |
| Р | р | er | /r/ | r | |
| С | с | es | /s/ | s | |
| ss | intervocàlic | ||||
| Т | т | te | /t/ | t | |
| У | у | u | /u/ | u | |
| Ф | ф | ef | /f/ | f | |
| Х | х | kha | /x/ | kh | |
| Ц | ц | tse | /t͡s/ | ts | |
| Ч | ч | txe | /t͡ɕ/ | tx | |
| Ш | ш | xa | /ʂ/ | x | |
| ix | després de vocal, excepte "и" i "ы" | ||||
| Щ | щ | sxa | /ɕː/ | sx | |
| Ъ | ъ | signe fort | — | — | sense palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е" |
| Ы | ы | i | /ɨ/ | i | |
| Ь | ь | signe feble | /◌ʲ/ | — | amb palatalització, usualment no es transcriu; i abans de "е" o "о" |
| Э | э | e | /e/ | e | |
| Ю | ю | iu | /ju/ | iu | |
| u | simplificació després de "и" o "й" | ||||
| Я | я | ia | /ja/ | ia | |
| a | simplificació després de "и" o "й" | ||||
| Lletres arcaiques, anteriors al 1918 | |||||
| I | і | i decimal | /i/ | i | Va ser substituïda per и |
| Ѳ | ѳ | fità | /θ/ | f | Va ser substituïda per ф |
| Ѣ | ѣ | iat | /je/ | e/ie | Va ser substituïda per е i segueix el mateix criteri que aquesta |
| Ѵ | ѵ | íjitsa | /i/ | i | Va ser substituïda (gradualment, abans del 1918) per и |
Notes[modifica]
- En molts texts, excloent diccionaris i material didàctic, la lletra “ё” és usada rarament i s'escriu “е”, sense dièresi. Tanmateix, es continua pronunciant i transcrivint com a “ё”.
- No es tenen en compte els emmudiments en certs grups de consonants, es transcriuen totes les lletres.
- No es tenen en compte les reduccions de vocals àtones. En una primera aproximació, es poden llegir sense la neutralització de vocals del català oriental.
Accentuació[modifica]
El rus no utilitza l'accent gràfic, però en els diccionaris i material didàctic se sol indicar la vocal tònica amb un accent tancat. Una mateixa paraula pot tenir significats diferents segons l'accent, per exemple му́ка (muka, «tortura») i мука́ (mukà, «farina»). La síl·laba tònica és difícil de predir, cal consultar algun diccionari o font que indiqui l'accent.
| ciríl·lic | А́ | а́ | Е́ | е́ | И́ | и́ | О́ | о́ | У́ | у́ | Ы́ | ы́ | Э́ | э́ | Ю́ | ю́ | Я́ | я́ |
| romanització | À | à | Ié | ié | Í | í | Ó | ó | Ú | ú | Í | í | É | é | Iú | iú | Ià | ià |
En la transcripció se segueixen les normes d'accentuació en català. S'utilitza l'accent tancat, excepte à. La e i la o poden tenir una pronunciació oberta en alguns casos però són majoritàriament tancades i es transcriuen de forma invariable.
En algunes combinacions, les i i u tòniques s'escriuen amb dièresi: Mikhaïl, Barnaül (vegeu la secció "Combinacions vocal + и, у").
La lletra “ё” normalment és tònica, amb transcripció ó/ió, excepte en monosíl·labs, mots compostos i en manlleus rars.
- Pel que respecta a l'accentuació de topònims i antropònims russos es pot consultar un document noruec on es podrà veure on recau l'accent tònic del mot en la columna corresponent a la romanització noruega.
- Eina que afegeix accents en rus
Consulta[modifica]
Aquesta és una eina d'ajuda per a consultar transcripcions del rus al català. Per a una correcta transcripció amb accents cal incloure els accents en ciríl·lic. El codi de l'eina és a Mòdul:ru-trans. En cas de comentaris sobre alguna transcripció, els podeu fer a la pàgina de discussió.