Vés al contingut

Artemísia II de Cària

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Àrtemis II de Cària)
Plantilla:Infotaula personaArtemísia II de Cària
Imatge
Representació al·legòrica d'Àrtemis per Francesco Furini Modifica el valor a Wikidata
Nom original(grc) Ἀρτεμισία Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort350 aC Modifica el valor a Wikidata
Halicarnàs (Cària) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirana Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina consort Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia hecatòmnida Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMausol Modifica el valor a Wikidata
FillsPixòdar Modifica el valor a Wikidata
PareHecatompos Modifica el valor a Wikidata
GermansAda de Cària
Idrieu
Pixòdar
Mausol Modifica el valor a Wikidata

Artemísia o Àrtemis II de Cària (en grec antic Ἀρτεμισία Artemisia) va ser una reina de Cària, germana, esposa i successora de Mausol.

Era filla d'Hecatonmos o Hecatompos, fundador de la dinastia hecatònmida i, després de la mort del seu germà i marit (Mausol), va regnar com a sàtrapa dos anys, del 352 aC al 350 aC. Va ser molt curosa amb el rei de Pèrsia Artaxerxes II, de qui depenia, però va portar, com el seu marit, una política independent respecte a Grècia. Era partidària de l'oligarquia i va ajudar el partit oligàrquic de Rodes. És famosa pel magnífic monument funerari, el Mausoleu, que va construir al seu germà i marit, Mausol, i que va ser considerat una de les set meravelles del món i va donar nom als monuments funeraris.

A la reina, se li va dedicar un monument a l'illa de Rodes erigit per commemorar la seva dominació sobre l'illa. Quan els rodis van recuperar la independència, el van fer inaccessible. La va succeir Idrieu, germà seu, casat amb Ada, que també era la seva germana.[1] Plini diu que era experta en l'art de la medicina i que va donar nom a una herba medicinal que ja coneixia Hipòcrates, l'artemisa.[2]

Referències

[modifica]
  1. Wolf, J. Ch.. Prosistas griegas: testimonios y fragmentos. Oviedo: KRK Ediciones, 2011, p. 260. ISBN 9788483673386. 
  2. Plini. Història natural, 27, 7, 36