Vés al contingut

École des Chartes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: École nationale des chartes)
Infotaula d'organitzacióÉcole des Chartes
(fr) École nationale des chartes Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrande école
gran establiment Modifica el valor a Wikidata
Indústriaeducació superior Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaestabliment públic nacional de caràcter científic, cultural i professional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1821
Activitat
Membre dePSL Research University
Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca
Couperin Consortium
Agència Universitària de la Francofonia Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants94 (2007) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
DirectoraMichelle Bubenicek (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuHESAM (2010–2015) Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
École des chartes (–1852)
École impériale des chartes (1852–1870)
École nationale des chartes (1870–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webchartes.psl.eu Modifica el valor a Wikidata

Facebook: EcoleNationaleDesChartes X: Ecoledeschartes Youtube: UCLq9OzDa0HBnj_sNyEkdZJg Modifica el valor a Wikidata

L'École nationale des chartes és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.

Fundada en 1821 per tal de formar els arxivers i bibliotecaris, l'Escola impartia els ensenyaments superiors de biblioteconomia, arxivística i ciències auxiliars de la història i lliura el diploma d'arxiver-paleògraf.

Història de l'escola

[modifica]

Després de diversos intents de creació sota Napoleó I, el 22 de febrer de 1821, arran d'una ordenança del rei francès Lluís XVIII, es va crear l'École royale des chartes. Anteriorment, les confiscacions que es produïren durant l'època revolucionària havien dut als dipòsits literaris, i després a les biblioteques, una massa considerable de llibres que s'havia de tractar, catalogar i preparar per a ser consultats. Alhora, la dèria romanticista per l'edat mitjana va incitar a formar uns especialistes que fossin capaços de renovar la historiografia francesa, recolzant-se sobre els arxius que s'havien confiscat sota la Revolució, ja que la concepció de la història havia canviat i que els erudits religiosos (sobretot els benedictins) ja no podien continuar estudiant la història de l'estat francès. Aquesta ordenança preveia que el ministeri de l'Interior nomenaria dotze alumnes, que proposava l'Acadèmia de les inscripcions i belles lletres, i que els havia de remunerar durant els dos anys d'estudi, que tractaven sobretot de paleografia i de filologia amb una perspectiva purament utilitària, ja que els alumnes havien de saber llegir i comprendre els documents que els pertocava conservar. Els professors i els alumnes de l'escola romanien sota l'autoritat del conservador de manuscrits de la Biblioteca reial, situada al carrer de Richelieu, a París, i també sota la del guarda general dels Arxius del Regne de França.

Alumnes famosos

[modifica]

(Vegeu també la categoria: Alumnes de l'École des Chartes).

Referències

[modifica]
  1. «L'historien Jean-François Bergier est décédé». RTS Info, 28-06-2010 [Consulta: 17 gener 2016].
  2. Antonio Bonet Correa. «Homenaje a un gran estudioso del arte barroco en España». A: Sevilla y corte: las artes y el lustro real (1729-1733) (en castellà). Madrid: Casa de Velázquez, 2010, p. XVI [Consulta: 17 gener 2016]. 
  3. François Furet. «Augustin Cochin: the theory of Jacobinisim». A: Interpreting the French Revolution (en anglès), 1991, p. 164. ISBN 9780521280495 [Consulta: 17 gener 2016]. 
  4. Société de l'Ecole des chartes (France). Bibliotheque de L'Ecole des Chartes (en francès). Librairie Droz. ISBN 978-2-600-05217-7 [Consulta: 17 gener 2016].