ESME Sudria
|
|||||
  | |||||
| Lema | Innovative engineering | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | escola d'enginyeria | ||||
| Forma jurídica | Entreprise à mission (en)  | ||||
| Història | |||||
| Creació | 9 gener 1905 | ||||
| Fundador | Joachim Sudria | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | IONIS Education Group Conférence des directeurs des écoles françaises d'ingénieurs Conférence des Grandes Écoles Union of Independent Grandes Écoles | ||||
| Nombre d'estudiants | 1.200 (2018) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Directora | Véronique Bonnet (en) | ||||
| Entitat matriu | IONIS Education Group | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 12.732.091 € (2018) | ||||
| Lloc web | esme.fr | ||||
     
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
L'École Spéciale de Mécanique et d'Électricité o ESME Sudria, és una Grande école[1] d'enginyeria privada situada a Lilla, Lió, París i Ivry-sur-Seine (França) que va ser fundada el 1905.[2]
Va ser creada pel perpinyanenc Joachim Sudria, un politècnic que a París es dedicava a l'ensenyament privat. Vista l'anomenada que aconseguia entre els alumnes que, amb èxit, preparava per accedir a alguna de les Grandes écoles (com la prestigiosa SUPELEC), el 1905 va decidir fundar a París l'École Spéciale de Mécanique et d'Electricité. Aquesta va passar de ser una escola preparatòria a oferir uns estudis propis d'enginyeria[3] de dos anys de durada, reconeguts per l'Estat francès el 1922; la carrera s'allargà a tres anys el 1936, a quatre el 1963 i a cinc el 1965. Als estudis inicials de mecànica i electricitat, s'hi afegí el 1966 la informàtica; a partir dels 1990 s'incorporaren a l'Escola estudis de telecomunicacions, electrònica, enginyeria de l'energia i el medi ambient... Al llarg del segle XX, l'ESME tingué únicament tres directors: Sudria (1905-1950), el seu gendre Pierre Doceul (1950-1983), i el seu net Jean Doceul (1980-2003).[4]
Té diverses branques d'estudis: l'enginyeria elèctrica; l'enginyeria electrònica i de telecomunicacions; i l'enginyeria informàtica.[5]
Alumnes destacats
[modifica]- Marie-Louise Paris (1889-1969), fundadora el 1925 de l'"Institut électromécanique féminin", actualment "EPF - École d'ingénieur-e-s"
- Georges-Henri Pingusson (1894-1978), arquitecte i urbanista
- Yvon Coudé du Foresto (1897-1980), enginyer, senador i ministre d'economia
- Philibert Besson (1898-1941), alcalde i diputat
- Jean Ferré (1929-2006), periodista i empresari de ràdio
Referències
[modifica]- ↑ «l'Escola, al web de la "Conférence des Grandes Écoles"» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 1r octubre 2015].
- ↑ «Escuelas francesas de Física y Química inauguradas entre 1900 y 1930». A: La Junta para ampliación de estudios e investigaciones científicas 80 años después. Madrid: CSIC, 1988, p. 156. ISBN 8400069315.
- ↑ Fontanon, Claudine; Petitgirard, Loïc «Entretien avec André Allisy». Cahiers d'histoire du Cnam, nº 3 - Dossier: Le Cnam et la Métrologie nationale depuis les Trente Glorieuses, 2015/Premier semestre, pàg. 133.
- ↑ Hista, Michel «L'ESME c'est une grande histoire». Ingénieurs: Association des Ingénieurs Diplômés ESME-Sudria, nº 335, Jav-Mars 2006, pàg. 28-30.
- ↑ Devillard, Arnaud «La dernière année de l'Esme-Sudria anticipe l'avenir». 01NEt.com, 16-03-2001 [Consulta: 1r octubre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina web de l'escola (francès)
- Associació d'antics alumnes (francès)