Omega

Omega
	;
Caràcter	Ω (majúscula) ; Unicode: 03A9; Representació TeX: \Omega; etiqueta HTML: Ω; ; ω (minúscula) ; Unicode: 03C9; Representació TeX: \omega; etiqueta HTML: ω; ; Ω ; Unicode: 2126;
Tipus	lletra grega
Part de	alfabet grec

L'omega^[1]o l'òmega^{[nota 1]} és la vint-i-quatrena i darrera lletra de l'alfabet grec. S'escriu Ω en majúscula, i ω en minúscula. Fonèticament es pronunciava com una O llarga d'obertura mitjana. El seu nom –o gran, o omega– es contraposa al de la lletra òmicron (ὂμικρόν, o petita), que en grec antic es pronunciava com una o breu tancada. En grec modern, les dues lletres es pronuncien com a o oberta. Aquesta denominació és d'origen medieval: a la Grècia antiga, s'anomenava ō (ὦ) l'omega i ou (οὖ), l'ómicron.

En el sistema de numeració grec té un valor numèric de 800.

Com que és l'última lletra de l'alfabet, pot ser usada per denotar la fi d'alguna cosa, com a antònim d'alfa, que simbolitza el començament. Per exemple, «Jo sóc l'alfa i l'omega, el primer i l'últim, el principi i la fi» (Apocalipsi 22.13).

Cosmologia: símbol de la proporció entre la densitat mitjana de l'Univers i la densitat crítica. Ω = ρ/ρ_c
Cristianisme: símbol de la fi. S'utilitza per dir que Déu no en té i per això es presenta el ciri pasqual només amb l'alfa.
Electrònica: en majúscula, símbol de l'ohm.
Física: en minúscula és el símbol de la velocitat angular.

Notes

↑ Alberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.

Referències

↑ «omega». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Omega

Alfa i omega

Viccionari

[Òmega-2] Alberich i Ros proposen «òmega», tot apuntant que la grafia sense accent és la més habitual.

[1] «omega». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[1]

[nota 1]