Vés al contingut

Òxids de ferro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Òxid de ferro (II, III))
Infotaula de compost químicÒxids de ferro

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicaclasse estructural d'entitats químiques Modifica el valor a Wikidata

Els òxids de ferro són compostos derivats de l'oxidació del ferro.[1] Es coneixen setze òxids de ferro: òxids (hematita,[2] magnetita,[3] maghemita,[4] β-Fe₂O₃, ε-Fe₂O₃, Wüstite),[5] hidròxids i oxihidròxids (goetita, lepidocrocita, akaganeïta, feroxihita, δ-FeOOH, FeO(OH) d'alta pressió, ferrihidrita, bernalita, òxids verds de Fe (OH)₂). Alguns d'aquests òxids són utilitzats en ceràmica. Els òxids de ferro, com els òxids d'altres metalls, proveeixen el color d'alguns vidres després de ser escalfats a altes temperatures. També són usats com a pigment.[6]

Òxids de ferro

[modifica]
  • Òxid de ferro(II) (FeO). La pols d'òxid ferrós pot causar explosions, ja que literalment entra en combustió.
  • Òxid de ferro(III) (Fe₂O₃). En el seu estat natural és conegut com a hematita.[7] També és purificat per al seu ús com suport d'emmagatzematge magnètic en àudio i informàtica. Aquesta és la forma d'òxid comunament vista en ferros i estructures d'acer oxidades que ataca des de ponts fins a carrosseries d'automòbils i la qual és altament destructiva.
  • Òxid de ferro(II, III) (Fe₃O₄). En el seu estat natural és conegut com a magnetita, un mineral de color negrenc que constitueix una de les fonts principals d'obtenció de ferro. Aquesta forma d'òxid tendeix a formar-se quan el ferro s'oxida sota l'aigua i per això és freqüent trobar-lo dintre de tancs o sota la línia de flotació dels vaixells.

Hidròxid de ferro

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Iron oxide red». cameo.mfa.org. [Consulta: 24 octubre 2021].
  2. «Hematite». mindat.org. [Consulta: 23 octubre 2021].
  3. «Magnetite». mindat.org. [Consulta: 24 octubre 2021].
  4. «Maghemite». mindat.org. [Consulta: 24 octubre 2021].
  5. «Wüstite». mindat.org/. [Consulta: 24 octubre 2021].
  6. Doerner, Max. Los materiales de pintura y su empleo en el arte (en castellà). Reverte, 2001, p. 59. ISBN 978-84-291-1423-2. 
  7. "Hemiatite Arxivat 2021-10-23 a Wayback Machine." dins: John W. Anthony, Richard A. Bideaux, Kenneth W. Bladh, and Monte C. Nichols, Eds., Handbook of Mineralogy, Mineralogical Society of America, Chantilly, VA 20151-1110, USA.

Enllaços externs

[modifica]