Òxid de manganès
 Òxid de manganès | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
  | |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Color | negre, negre blavós, negre marronós |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | entre 1 i 6,5 |
| Lluïssor | mat, terrosa |
| Color de la ratlla | negre, negre blavós, negre marronós, marró vermellós, marró fetge |
| Densitat | 2,8 - 4,4 g/cm3 |
L'òxid de manganès és el nom genèric que reben els òxids i hidròxids de manganès sense una composició exacta,[1] sovint poc cristal·lins.
El terme wad, sovint un sinònim dels òxids de manganès, va ser un dels primers termes que els miners empraven per referir-se a diverses substàncies minerals de color negre. Aquests minerals terrosos de manganès ja s'utilitzaven com a pigments a la prehistòria i en la fabricació de vidre a l'antiga Roma.[2]
Els minerals que poden considerar-se òxids de manganès si no s'analitzen prèviament són: akhtenskita, asbolana, aurorita, birnessita, coronadita, criptomelana, feitknechtita, groutita, hausmannita, hol·landita, manganita, psilomelana, pirocroïta, pirolusita, ramsdellita, rancieïta, romanechita, todorokita i vernadita.
Referències
[modifica]- ↑ «Manganese Oxides» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2022].
- ↑ «Wad» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 febrer 2022].