Ṯā

Ṯā
Caràcter	ﺙ (forma aïllada) ﺛ (forma inicial) ﺜ (forma medial) ﺚ (forma final)
Tipus	lletra àrab
Part de	alfabet àrab, alfabet persa, alfabet urdú i alfabet paixtu
< Ta, ٹ i ټ   Jīm >

No veieu bé alguns caràcters?

La ṯā (en àrab ثّاء ['θaːʔ]) és la quarta lletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí). És una lletra solar.

Història

Si la considerem variant de la tā (ja que és una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici), prové, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la tāw fenícia.

Ús

Representa el so consonàntic /θ/.

Escriptura

Aïllada	Final	Medial	Inicial
ث	ـث	ـثـ	ثـ

La ṯā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṯā.

Al SATTS s'usen Ṯ i TH. A l'alfabet de xat àrab, s'usa S i TH.

A la representació Unicode, ṯā ocupa el punt U+062B amb el nom ARABIC LETTER THEH.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xcb.

Com a entitat HTML, es codifica com a ث

Variants

Com ja s'ha dit, es va fer derivar aquesta lletra de la tā (vegeu per a altres variants d'aquesta) per raons no etimològiques sinó de proximitat fonètica.

Vegeu també

• Llengua àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet
• Alfabet fenici