Vés al contingut

(10199) Cariclo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: (10199) Chariklo)
Infotaula objecte astronòmic(10199) Cariclo 
Designació provisional1997 CU26 Modifica el valor a Wikidata
Tipusasteroide Modifica el valor a Wikidata
Grup de planetes menorsCentaure Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (asteroide)Asteroide de tipus D[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perSpacewatch[2] Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment15 febrer 1997[3] Modifica el valor a Wikidata, Kitt Peak National Observatory[3] Modifica el valor a Wikidata
EpònimCariclo Modifica el valor a Wikidata
Cos pareSol Modifica el valor a Wikidata
Cossos fills
Època22 de setembre de 2006
Dades orbitals
 Vegeu-ne la posició actual
Apoàpside18,43454 ua[4] Modifica el valor a Wikidata
Periàpside13,1364 ua
(arg (ω): 241,98561)[4] Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a15,78547 ua[4] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,16782[4] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P63,05 a[5] i 22.907,87 d[4] Modifica el valor a Wikidata
Anomalia mitjana M113,68588 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i23,39295 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Longitud del node ascendent Ω300,44843 °[4] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre302 km[3] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta6,7[5]
6,54[6] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)18,3 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Periode de rotació7,004 h[3] Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,045 (albedo geomètrica)[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
Identificador JPL20010199 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« 10198 Pinelli Modifica el valor a Wikidata • 10200 Quadri Modifica el valor a Wikidata »

(10199) Cariclo és un planeta menor que es troba entre les òrbites de Saturn i Urà a 16 ua de distància mitjana del Sol. És el major representant del grup d'asteroides dels centaures coneguts fins al moment, amb 232 km de diàmetre,[7] seguit en grandària per (5145) Pholus i (2060) Quiró. El 26 de març de 2014 s'anuncià el descobriment de dos anells planetaris als quals se'ls donà els malnoms de Oiapoque i Chuí,[8] pels dos rius que formen la costa fronterera nord i sud de Brasil; foren descoberts mentre s'observava una ocultació estel·lar[9][10][11]

Va ser descobert per James V. Scotti, del programa de detecció de planetes menors (Spacewatch) el 15 de febrer de 1997, i se li assignà, com a denominació provisional, 1997 CU26. El seu nom definitiu prové de la nimfa Cariclo que, segons la mitologia grega, va ser l'esposa de Quiró i filla d'Apol·lo; d'aquesta manera se seguí la tradició de nomenar tots aquests objectes amb noms de centaures.

Les observacions infraroges han detectat l'existència de gel en la seva superfície, el qual, estaria localitzat en els seus anells.[7]A la web de Mike Brown de possibles planetes nans, se li dona un diàmetre de 232 km.[12]

Mida

[modifica]

Cariclo és el centaure més gros conegut amb un diàmetre estimat de 232 km.[7] (2060) Quiró, amb un diàmetre de 230 km, és probablement el segon més gros.[13] El centaure perdut 1995 SN55 podria ser més gran, amb un diàmetre de prop de 300 km.[12]

Òrbita

[modifica]
Cariclo es troba a 0,09 au de la ressonància 4:3 d'Urà.

Es pensa que els centaures s'originaren en el cinturó de Kuiper i que es troben en òrbites dinàmicament inestables que els portaran a l'ejecció del sistema solar o a impactar contra el Sol o un planeta o convertir-se en un cometa de període curt.[14]

L'òrbita de Cariclo és més estable que la de Nessus, Quiró, i Pholus. Cariclo es troba a 0,09 ua de la ressonància 4:3 d'Urà i s'estima que té una llarga vida mitjana orbital d'uns 10,3 milions d'anys.[15] Les simulacions orbitals de vint clons de Cariclo suggereixen que no començarà no entrarà regularment en 3 ua (450 Gm) d'Urà durant uns 30.000 anys.[16]

Durant l'oposició perihèlica de 2003–4, Cariclo tingué una magnitud aparent de +17,7.[17] A 2012, Cariclo està a 14,1 ua del Sol.[18]

Anells

[modifica]

Una ocultació estel·lar de 2013 descobrí que Cariclo té dos anells, un d'uns 7 km d'ample i l'altre d'uns 3,[8] i separats aproximadament 9 km per una zona estreta i fosca,[19] i a 396 i 405 km de Cariclo. Això el converteix en l'objecte més petit conegut amb anells. Sambla que aquests anells serien els responsables de la font de la signatura d'aigua gelada trobada en l'espectre de Cariclo.[9] Els radis orbitals d'aquests anells són de 391 i 405 quilòmetres respectivament. Aquest tipus d'anells semblen haver-se format a partir de les restes d'una col·lisió i quedaren confinats en els dos estrets anells per la presència de com a mínim un possible satèl·lit pastor. Per això s'ha conjecturat l'existència d'un o més satèl·lits.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 27 novembre 2023].
  2. ↑ Afirmat a: Minor Planet Center Database.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 30 octubre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 7 febrer 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 URL de la referència: https://www.minorplanetcenter.net/db_search/show_object?object_id=10199.
  6. ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 novembre 2024].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «A ring system detected around the Centaur (10199) Chariklo». DOI: 10.1038 nature 13155 doi 10.1038 nature 13155.(anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 «Asteroid Chariklo's rings surprise astronomers», 26-03-2014.(anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 «First Ring System Around Asteroid», 26-03-2014.
  10. ↑ Woo, Marcus. «First Asteroid With Rings Discovere».(anglès)
  11. ↑ Rivera, Alicia. «Descubiertos dos anillos alrededor de un miniplaneta del Sistema Solar», 26-03-2014.(castellà)
  12. ↑ 12,0 12,1 Michael E. Brown. «How many dwarf planets are there in the outer solar system? (updates daily)».(anglès)
  13. ↑ John Stansberry, Will Grundy, Mike Brown, Dale Cruikshank, John Spencer, David Trilling, Jean-Luc Margot «Physical Properties of Kuiper Belt and Centaur Objects: Constraints from Spitzer Space Telescope». 0702538, 2007.(anglès)
  14. ↑ Sheppard, Scott S.; Jewitt, David C.; Trujillo, Chadwick A.; Brown, Michael J. I.; Ashley, Michael C. B. «A WIDE-FIELD CCD SURVEY FOR CENTAURS AND KUIPER BELT OBJECTS». The Astronomical Journal, 120, 5, 2000, pàg. 2687–2694. arXiv: astro-ph/0008445. Bibcode: 2000AJ....120.2687S. DOI: 10.1086/316805.
  15. ↑ Horner, J.; Evans, N.W.; Bailey, M. E. «Simulations of the Population of Centaurs I: The Bulk Statistics». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 354, 3, 2004, pàg. 798–810. arXiv: astro-ph/0407400. Bibcode: 2004MNRAS.354..798H. DOI: 10.1111/j.1365-2966.2004.08240.x.
  16. ↑ «Twenty clones of Centaur 10199 Chariklo making passes within 450Gm». Arxivat de l'original el 2009-05-13. (Solex 10) Arxivat 2008-03-01 a Wayback Machine.. Accessed 2009-05-10.
  17. ↑ «AstDys (10199) Chariklo (March 2003) Ephemerides».
  18. ↑ «AstDys (10199) Chariklo Ephemerides».
  19. ↑ Elizabeth Landau. «Astronomers find nom asteroid with rings», 26-03-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: (10199) Cariclo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=(10199)_Cariclo&oldid=34251546»