Butan-1,4-diol
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 90,068 Da |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₁₀O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,0171 g/cm³ |
| Viscositat dinàmica | 0,0849 Pa s |
| Índex de refracció | 1,446 |
| PKa | 14,5 |
| Punt de fusió | 20 °C 20,1 °C |
| Punt d'ebullició | 235 °C (a 101,325 kPa) |
| Tensió superficial | 0,0446 N/m |
| Perill | |
| Temperatura d'autoignició | 350 °C |
| Punt d'inflamabilitat | 121 °C |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Regulació europea de productes químics (GHS07: signe d'exclamació) | |
El butan-1,4-diol (BDO) és un líquid viscós i incolor derivat del butè. És un dels quatre isòmers estables del butandiol. Principalment, s'utilitza per produir altres compostos orgànics, el principal és el tetrahidrofurà (THF). Tanmateix, és usat en la producció de fibres d'elastà o espàndex i elastòmers del grup dels uretans. En quantitats més petites és fet servir per produir gamma-butirolactona, que és utilitzada per les indústries electròniques, farmacèutiques i agroquímiques. La producció mundial de BDO es mesura en milions de tones/any.[1]
El BDO és el precursor del THF. Aquest últim és emprat com a solvent i com a precursor de molts polímers. A més a més, pot reaccionar amb l'àcid tereftàlic per donar polibutilè tereftalat (PBT). Aquest termoplàstic és àmpliament usat com a aïllant en la indústria electrònica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ PubChem. «1,4-Butanediol» (en anglès). [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Yim, Harry; Haselbeck, Robert; Niu, Wei; Pujol-Baxley, Catherine; Burgard, Anthony «Metabolic engineering of Escherichia coli for direct production of 1,4-butanediol» (en anglès). Nature Chemical Biology, 7, 7, 7-2011, pàg. 445–452. DOI: 10.1038/nchembio.580. ISSN: 1552-4450.