11 de desembre
(S'ha redirigit des de: 11 de Desembre)
| << | Desembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
L'11 de desembre és el tres-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs. Queden 20 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1123 - Sant Ramon, bisbe de Roda, consagra l'església de Santa Maria de Taüll, a la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat.[1]
- 1809 - Girona: els defensors de la ciutat signen la rendició al final del setge de Girona de 1809 a l'exèrcit napoleònic durant la guerra del Francès.
- 1903 - Sabadell: Fundació del Centre d'Esports Sabadell Futbol Club.
- 2009 - Barcelona: S'obre l'Almeria Teatre, una sala teatral que recupera un espai cultural en desús, el teatre de l'antiga Casa de Almería.
- 2012 - Tarragona: Torna a obrir el Teatre Tarragona, situat a la Rambla Nova, amb un edifici de nova planta, obra de Xavier Climent.
- 2015 - Barcelona: Nomenada Ciutat de la Literatura en el marc de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO.
- Resta del món
- 359 - Constantinoble: Honorat pren possessió com a primer prefecte.
- 1282 - Cilmeri, Gal·les: Mor en una escaramussa Llewelyn II, últim príncep de Gal·les nadiu.
- 1792 - París, Françaː Comença el procés contra Lluís XVI davant la Convenció.[2]
- 1813 - Valençay, Françaː Tractat de Valençay, on Napoleó reconeix el seu presoner, Ferran VII, com el legítim rei d'Espanya i el deixa en llibertat.[2][3]
- 1987 a Saragossa: la banda terrorista ETA atempta contra la casa-caserna de Saragossa, causant 11 morts (entre ells 5 nenes) i 88 ferits.
- 2010 - Estocolm, Suècia: Succeeixen dues explosions al districte comercial; el govern anuncia que no ho tractarà com un atac terrorista
- 2016 - el Caire, Egipte: L'atemptat del Caire de desembre de 2016 contra l'església copta de Sant Pere i Sant Pau, prop de la Catedral de Sant Marc, mata 24 persones
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1824 - Barcelona: Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català (m. 1901).
- 1836 - Figueres, Alt Empordà: Damas Calvet i de Budallés fou un enginyer, poeta i dramaturg català.
- 1877 - Vic: Antònia Bardolet i Boix, escriptora i feminista catalana (m. 1956).
- 1930 - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Maluquer i Sostres, sociòleg i ornitòleg català.
- 1942 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Cullell i Nadal, és un polític i economista català.
- 1943 - Palma: Francisca Bennàssar, política mallorquina.[4]
- 1944 - Barcelona: Carlota Solé i Puig, catedràtica de sociologia, directora del Grup d'Estudis sobre Immigració i Minories Ètniques.
- 1945 - Barcelona: Magda Oranich, advocada i política catalana, defensora de molts presos polítics durant el franquisme.[5]
- 1964 - Corbera de Llobregat: Lourdes Fisa, pintora i artista visual catalana.
- 1985 - Corbera de Llobregat, Baix Llobregat: Laia Sanz i Pla-Giribert, motociclista catalana de renom internacional.[6]
- Resta del món
- 1803 - La Côte-Saint-André, Isère, França: Hector Berlioz, compositor francés (m. 1869).[7]
- 1810 - París (França): Alfred de Musset, poeta, autor dramàtic i novel·lista francès (m. 1857).[8]
- 1843 - Clausthal-Zellerfeld (Baixa Saxònia): Robert Koch, metge i microbiòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1905 (m. 1910).
- 1849 - Västervik: Ellen Key, escriptora, feminista i sufragista sueca (m. 1926).[9]
- 1850 - Alcanyís: Concepción Gimeno i Gil, escriptora, editora i feminista espanyola (m. 1919).[10]
- 1863 - Dover, Delaware: Annie Jump Cannon, astrònoma estatunidenca (m. 1941).[11]
- 1882 - Wroclaw (Polònia): Max Born, matemàtic i físic, Premi Nobel de Física de 1954 (m. 1970).
- 1899 - Buenos Aires (Argentina): Julio de Caro, director d'orquestra i arranjador musical argentí (m. 1980).
- 1916 - Puebla, Mèxicː Elena Garro, periodista i escriptora mexicana, iniciadora del realisme màgic.[12]
- 1908:
- Nova York (EUA): Elliott Carter, compositor estatunidenc (m. 2012).[13]
- Porto, (Portugal): Manoel de Oliveira, nascut Manoel Cândido Pinto d'Oliveira , director de cinemaportuguès (m. 2015).[14]
- 1911 - El Caire (Egipte): Naguib Mahfuz, escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (m. 2006).
- 1912 - Magenta (Itàlia): Carlo Ponti, productor de cinema italià, espòs de Sophia Loren.[15]
- 1916 - Matanzas (Cuba): Dámaso Pérez Prado, el Rei del Mambo, músic, compositor i arranjador cubà.
- 1918 - Kislovodsk (Rússia): Aleksandr Soljenitsin, escriptor rus, dissident del règim comunista de Stalin, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura de 1970 (m. 2008).
- 1920 - Crespinh, (França): Joan Bodon, escriptor occità (m. 1975).[16]
- 1921 - París: Pèire Bèc, poeta i lingüista occità.[17]
- 1924 - Manhattan, Kansas (Estats Units): Charles William «Charlie» Bachman III fou un informàtic nord-americà, conegut pel desenvolupament dels primers sistemes de gestió de base de dades.
- 1925 - Nova York (EUA): Paul Greengard, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2000.
- 1926 - Montgomery, Alabamaː Big Mama Thornton, cantant estatunidenca de blues.[18]
- 1928 - L'Havana, Cuba: Tomás Gutiérrez Alea, director de cinema cubà (m. 1996).[14]
- 1930 -
- 1931 - Birminghamː Anne Heywood, actriu britànica.[21]
- 1940 - Sussex (Anglaterra): Carole Pateman, teòrica política i feminista d'origen britànic, membre de l'Acadèmia Britànica.
- 1944 - Atlanta, Estats Units: Brenda Lee, cantant de country, soul i rhythm & blues nord-americana.
- 1960 - Haslemere, Anglaterra: Rachel Portman, compositora de cinema que guanyà el primer Oscar a la banda sonora per Emma.[22]
- 1968 - Juvisy-sur-Orge, França: Emmanuelle Charpentier, investigadora francesa, Premi Nobel de Química 2020.[23]
- 1987 - Brisbane: Alex Russell, Actor australià.
- 1981 - Buenos Aires (Argentina): Javier Pedro Saviola, futbolista argentí i nacionalitzat espanyol, que jugà al FC Barcelona.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1691 - Barcelona: Antoni Pau Centena, religiós nord-català establert a Barcelona.
- 1948 - Barcelona: Blai Net i Sunyer, pianista i pedagog català (n. 1887).
- 2011 - Menorca: Enric Barbat, cantant català, el sisè membre d'Els Setze Jutges (n. 1943)
- 2013 - Sant Vicent del Raspeig (L'Alacantí): Andreu Castillejos i Furió, fotògraf, pintor i activista social (n. 1942).[24]
- 2017 - Lleidaː Antònia Aguiló i Pascual, escultora lleidatana (n. 1927).[25]
- 2023 - Eduard Rius i Pey, metge i polític català (n. 1953).[26]
- Resta del món
- 969 - Constantinoble (Imperi Romà d'Orient)ː Nicèfor II Focas, emperador romà d'Orient, assassinat per Joan Tsimiscés.[27][2]
- 1582 - Lisboa (Portugal): Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, militar i polític castellà, responsable de la repressió sanguinària als Països Baixos espanyols (n. 1507).[28]
- 1891 - Berlín: Hedwig von Olfers, escriptora i salonnière alemanya (n. 1799).[29]
- 1917 - Madrid (Espanya): Manuel Pérez Villamil y García, historiador, periodista, escriptor i arqueòleg espanyol (n. 1849).
- 1920 - Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (n. 1855).[30]
- 1938 - Oslo (Noruega): Christian Lous Lange, historiador, Premi Nobel de la Pau de 1921 (n. 1869).
- 1956 - Zúric: Stefi Geyer, violinista hongaresa (n. 1888).[31]
- 1964 -
- Nova York: Alma Mahler, pianista, compositora i pintora vienesa (n. 1879).[32]
- Los Angeles (els EUA): Sam Cooke, cantant i emprenedor nord-americà (n. 1931).
- 2008 - Los Angeles (els EUA): Bettie Page, model pin-up estatunidenca.[33]
- 2012 - Moscou (Rússia): Galina Vixnévskaia, soprano russa (n. 1926).[34]
- 2020 - Riga (Letònia)ː Kim Ki-duk, cineasta sud-coreà (n. 1960).[35]
Festes i commemoracions
[modifica]- Dia Internacional de la Muntanya
- Sants: Damas I papa; Daniel Estilita; Sants Pares de Mèrida, bisbes; María Maravillas de Jesús; beat Franc de Siena; venerable Anna de Sant Agustí, carmelita descalça.
Referències
[modifica]- ↑ «Santa Maria de Taüll». Vallboí.cat. [Consulta: 23 desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «ça s'est passé un… 11 décembre» (en francès). Herodote. [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Text del tractat de Valençay en espanyol. publicat a Apuntes Histórico-críticos sobre la Revolucion de España (1884)
- ↑ «4ª legislatura | Francisca BENNASAR TOUS | Eurodiputados |» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ «Magdalena Oranich i Solagran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ «Laia Sanz i Pla-Giribert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Macdonald, Hugh. «Berlioz, (Louis-)Hector». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.51424 [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfred de Musset» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ Lindén, Claudia. «Ellen Karolina Sofia Key» (en anglès). Svenskt kvinnobiografiskt lexikon, 08-03-2018. [Consulta: 26 octubre 2024].
- ↑ Castel, Laura. «Concepción Gimeno, la desconocida pionera del feminismo español» (en castellà). La Comarca, 15-01-2017. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ «Annie Jump Cannon | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Acta de nacimiento emitida en Puebla en 2001, publicada en la página de su agente literaria.». Arxivat de l'original el 24 de setembre de 2013. [Consulta: 15 desembre 2013].
- ↑ «Elliott Carter». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 14,0 14,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «11 de desembre». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Trésors d’Occitanie : Jean Boudou, Contes del Drac» (en francès). Institut d'Estudis Occitans. [Consulta: 28 gener 2023].
- ↑ «Pèire Bec | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Caneda, Javier. «“Big Mama” Thornton 1926-1984» (en castellà). Cultura Blues, 01-03-2021. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean-Louis Trintignant» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Chus Lampreave | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Anne Heywood» (en castellà). Decine21. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Rachel Portman» (en anglès). Radio Swiss Classic, 21-08-2018. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Rogers, Kara. «Emmanuelle Charpentier» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Ha mort a la edat de 71 anys el pintor i fotògraf Andreu Castillejos Furió». Acció Cultural del País Valencià, 12-12-2013. [Consulta: 21 juliol 2022].
- ↑ «Esquela d'Antonieta Aguiló Pascual». Segre, 12-12-2017. [Consulta: 3 maig 2022].
- ↑ «S'ha mort Eduard Rius i Pey, ex-conseller de Sanitat». [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ Lleó Diaca Historiae Libri X
- ↑ «Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, 3er duque de Alba». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Olfers, Hedwig von (1799-1891)» (en ge). Kalliope - Verbund. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ «Olive Schreiner». South African History Online. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Hogstad, Emily E. «Musician & Muse: A Short Life of Violinist Stefi Geyer» (en anglès). Song of the Lark, 15-05-2011. [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Alma Mahler» (en castellà). Huellas De Mujeres Geniales, 01-06-2017. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Bettie Page, Queen of Pinups, Dies at 85» (en anglès). New York Times, 11-12-2008. [Consulta: 10 febrer 2011].
- ↑ «Galina Višnevskaja | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Mor de covid el director Kim Ki-duk, referent del cinema coreà». Ara, 11-12-2020. [Consulta: 19 desembre 2020].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:11 de desembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 11 de desembre