Olimpíada d'escacs de 1970

Olimpíada d'escacs de 1970

Tipus	Olimpíades d'escacs
Organitzador	Federació Internacional d'Escacs
Localització  i  dates
Localització	Siegen (districte de Siegen-Wittgenstein) 50° 52′ 32″ N, 8° 01′ 00″ E
Estat	Alemanya
Interval de temps	5 setembre 1970 – 27 setembre 1970
Número d'edició	19  (1970)
Dades estadístiques
Partits	2.280

L'Olimpíada d'escacs de 1970 fou la 19a edició de les olimpíades d'escacs. Va tenir lloc entre el 5 i 27 de setembre de 1970, a Siegen, Alemanya Occidental, i va incloure un torneig d'escacs obert per equips així com el congrés anual de la FIDE.

L'equip sovièticm amb sis Grans Mestres, i liderat pel campió del món Borís Spasski, va acomplir amb les expectatives i va guanyar la seva desena medalla d'or consecutiva, tot i que només per un sol punt respecte a Hongria i Iugoslàvia que foren plata i bronze, respectivament.

Resum del torneig

Al local Siegerland Hall, un total de 64 equips es varen registrar per disputar el torneig. Malauradament, per espai i el format del model de la FIDE va significar que només 60 podien ser acomodats, i per això quatre equips foren refusats ''in situ'' per la data límit d'inscripció. Aquests quatre equips eren: Argentina, França, Equador i Veneçuela. Quan Panamà es va retirar de la competició, l'Argentina va prendre el seu lloc.

El torneig va arrencar com a sistema de tots contra tots en dues etapes. Sis grups preliminars de 10 equips cada un determinarien la composició final de cinc grups de 12 equips cada un, d'on els dos primers de cada grup anirien a la Final A, el tercer i quart a la Final B, etc. Es digué que molts dels aspectes d'aquest sistema foren insatisfactoris, tanmateix, i es va manifestar de diverses de maneres.

Com era de costum, el congrés de FIDE també tenia lloc en l'Olimpíada i la notícia important va concernir en la jubilació del President Folke Rogard després 21 anys al càrrec. Fou reemplaçat per l'exCampió del món Max Euwe i esdevingué una decisió universalment popular. Un altre l'assumpte important era la presentació d'un sistema nou proposat per l'atorgament dels títols de GM i IM; el congrés va adoptar unànimement l'informe entregat per un comitè compost pel gran jugador Svetozar Gligorić, el professor Arpad Elo i el vicepresident de la FIDE Dorazil.

El torneig fou assistit pel públic molt bé, particularment en el dia que l'actual campió del món Boris Spassky va jugar contra el futur campió Bobby Fischer, amb un estimació de 3.000 espectadors.

Actuacions individuals

El campió del món Boris Spassky va tenir la millor puntuació del primer tauler (79,17%) i va guanyar un vestit com a premi. Molt proper, Bobby Fischer va acabar segon amb 76,9% i Bent Larsen un tercer amb 76,5%.

Tigran Petrosian va ampliar la seva increïble carrera de 90 partides en olimpíades com a imbatut (58 victòries i 32 taules).

Viktor Korchnoi va perdre només una partida, derrotat per l'espanyol Díez del Corral. No hi va haver cap explicació satisfactòria de per què (que no jugués) el capità d'equip Paul Keres o perquè els companys de l'equip de Korchnoi no podien haver telefonat a la seva habitació quan varen notar que feia uns quants minuts tard.

Oscar Panno va fer taules en un rècord de 15 partides; tanmateix això podia ser parcialment explicat pel seu allotjament. Siegen és un lloc petit i molts dels competidors varen ser allotjats als voltants. Quan Korchnoi va preguntar on estava allotjat Panno, la seva resposta fou "en un camp pur".

Resultats

Preliminars

Cap resultat preliminar d'u-contra-u es va aplicar, ja que cap equip es va enfrontar més d'una vegada amb el mateix equip. Tots els grups preliminars i les finals varen ser jugats pel sistema de tots contra tots. Els resultats varen ser:

• Grup 1: 1. Unió soviètica, 2. Espanya, 3. Polònia, 4. Austràlia, 5. Tunísia, 6. Grècia, 7. Perú, 8. República dominicana, 9. Illes Faroe, 10. Mònaco.
• Grup 2: 1. Iugoslàvia, 2. Canadà, 3. Indonèsia, 4. Mongòlia, 5. Anglaterra, 6. Iran, 7. Suïssa, 8. Luxemburg, 9. Andorra, 10. Hong Kong.
• Grup 3: 1. Alemanya Occidental, 2. Estats Units, 3. Països Baixos, 4. Finlàndia, 5. Bèlgica, 6. Brasil, 7. Mèxic, 8. Japó, 9. Turquia, 10. Illes Verges Britàniques.
• Grup 4: 1. Romania, 2. Hongria, 3. Dinamarca, 4. Suècia, 5. Filipines, 6. Itàlia, 7. Irlanda, 8. Líban, 9. Marroc, 10. Guernsey.
• Grup 5: 1. Argentina, 2. Txecoslovàquia, 3. Israel, 4. Cuba, 5. Noruega, 6. Escòcia, 7. Singapur, 8. Portugal, 9. Malta, 10. Rhodèsia.
• Grup 6: 1. Alemanya Occidental, 2. Bulgària, 3. Àustria, 4. Colòmbia, 5. Islàndia, 6. Puerto Rico, 7. Sud-àfrica, 8. Albània, 9. Nova Zelanda, 10. Xipre.

Finals

Final A

#	País	Jugadors	Punts	MP	U-contra-u
1	Unió Soviètica	Spasski, Petrossian, Kortxnoi, Polugaievski, Smislov, Hèl·ler	27½
2	HUN	Portisch, Lengyel, Bilek, Forintos, Csom, Ribli	26½
3	Iugoslàvia	Gligorić, Ivkov, Matulović, Matanović, Parma, Minić	26
4	Estats Units	Fischer, Reshevsky, Evans, Benko*, Lombardy, Mednis	24½
5	Txecoslovàquia	Hort, Filip, Jansa, Smejkal, Přibyl, Blatný	23½
6	RFA	Unzicker, Schmid, Darga, Hecht, Mohrlok, Klundt	22
7	Bulgaria	Bobotsov, Tringov, Padevsky, Popov, Radulov, Kolarov	21½	10	2½
8	Argentina	Najdorf, Panno, Bolbochán, Quinteros, Rubinetti, Juárez	21½	10	1½
9	RDA	Uhlmann, Malich, Liebert, Hennings, Zinn, Baumbach	19
10	Romania	Gheorghiu, Ciocâltea, Ghiţescu, Ungureanu, Mititelu, Reicher	18½
11	Canadà	Yanofsky, Suttles, Vranesic, Witt*, Amos, Füster*	17½
12	Espanya	Pomar, Díez del Corral, Torán, Medina, Calvo, Bellón López	16

• nascut hongarès

Final B

#	País	Punts	MP	U-contra-u
13	Israel	27
14	Polònia	25
15	Austràlia	24½
16	Mongolia	23½
17	Suècia	23	13	2½
18	Països Baixos	23	13	1½
19	Dinamarca	22
20	Finlàndia	21½
21	Cuba	20
22	Àustria	19½
23	Colòmbia	18
24	Indonèsia	17

Final C

#	País	Punts	MP
25	Anglaterra	30
26	Filipines	27½
27	Islàndia	26
28	Brazil	25½
29	Noruega	24
30	Itàlia	22½
31	Greece	20
32	Iran	19
33	Bèlgica	18½	10
34	Escòcia	18½	9
35	Tunisia	17½
36	Puerto Rico	14½

Final D

#	País	Punts	MP
37	Suïssa	29½
38	Albania	28
39	Perú	27½
40	Singapur	26½
41	Portugal	24½
42	Irlanda	23½
43	RSA	22½
44	Mèxic	21
45	Líban	17
46	Luxemburg	15½
47	Japó	15
48	República Dominicana	13½

Final E

#	País	Punts	MP
49	Nova Zelanda	36
50	Rhodèsia	28	17
51	Turquia	28	16
52	Malta	27½
53	Hong Kong	26
54	Marroc	25
55	Illes Fèroe	19
56	Andorra	18
57	Xipre	16
58	Illes Verges Britàniques	15
59	Guernsey	13
60	Mònaco	12½

Medalles individuals

• Tauler 1: Borís Spasski 9½ / 12 = 79.2%
• Tauler 2: Borislav Ivkov 10 / 13 = 76.9%
• Tauler 3: William Hartston 12½ / 16 = 78.1%
• Tauler 4: Aleksandar Matanović 10 / 12 = 83.3%
• 1a reserva: William Lombardy 11 / 14 = 78.6%
• 2a reserva: Samuel Estimo 8 / 10 = 80.0%

Millor partida

El premi a la 'Millor partida' se l'emportà Lothar Schmid (Alemanya Occidental) - Anton Kinzel (Àustria) jugat a les preliminars.

Bibliografia

• Siegen Chess Olympiad per Raymond Keene i David Levy - pub. Chess Ltd., Sutton Coldfield, Anglaterra, 1970
• The Sunday Times - 25 d'octubre de 1970; comentaris del capità de l'equip d'Anglaterra C. H. O'D. Alexander.
• Informe a Olimpbase

Enllaços externs

• XIX Olimpíada d'escacs: Siegen 1970 OlimpBase