Àcid 2,4-diclorofenoxiacètic
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 219,969 Da |
Trobat en el tàxon | |
Estructura química | |
Fórmula química | C₈H₆Cl₂O₃ |
SMILES canònic | |
Identificador InChI | Model 3D |
Propietat | |
Densitat | 1,57 g/cm³ (a 20 ℃) |
PKa | 2,73 |
Solubilitat | 0,05 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
Punt de fusió | 138 ℃ 138 ℃ |
Punt d'ebullició | 160 ℃ |
Pressió de vapor | 0,4 mmHg (a 160 ℃) |
Perill | |
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 10 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) |
IDLH | 100 mg/m³ |
L'àcid 2,4-diclorofenoxiacétic o senzillament 2,4-D és un producte químic, una auxina sintètica, utilitzat en agricultura com a herbicida i fitoregulador. També va formar part de l'agent taronja utilitzat a la Guerra del Vietnam. Actua damunt els mecanismes que regulen el creixement vegetatiu de les plantes. Tant l'àcid com els seus èsters i sals poden ser utilitzats com a fitorreguladors i com herbicides variant el moment de l'aplicació i la dosi, però a la pràctica, únicament alguns èsters i sals s'utilitzen com a herbicides i alguns èsters com a fitoreguladors. Es consideren cultius sensibles: cotó, cítrics, crucíferes, estramoni, fruiters, gira-sol, lletuga, lleguminoses, olivera, cogombre, remolatxa, tabac, tomatiguera, vinya i cultius de flors ornamentals. La seva utilització com a herbicida, normalment és en civada, ordi, sègol, pastures, blat i triticale.
Història
[modifica]El 2,4-D va ser co-descobert independentment als Estats Units i al Regne Unit l'any 1941. Els dos equips de recerca involucrats van ser el "Templeman and Colleagues at ICI" (USA) i el "Nutman and Collaborators at Rothamsted Experimental Station" (UK). En tots dos casos formaven part d'un esforç clandestí governamental durant la Segona Guerra Mundial per a obtenir un producte per a ser usat en aquella guerra.
La propietat de matar les males herbes no era pas l'objectiu. El 2-4D no va ser usat en agricultura fins a l'any 1945.[1] Es va produir comercialment a partir de 1946, essent el primer herbicida selectiu que va tenir èxit, la selectivitat és que no mata la majoria de les plantes monocotiledònies.
Conreus genèticament modificats
[modifica]Dow ha modificat genèticament la soia, una planta dicotiledònia, per a fer-la resistent al 2,4-D. Ho ha fet inserint un gen bacterià (dioxigenasa ariloxialcanoat).[2] Usant una combinació del 2,4-D i el glifosat Dow tracta d'usar-la com alternativa als conreus Roundup Ready (conreus resistents al glifosat). Aquest tipus de soia encara està pendent d'aprovació.[3]
Referències
[modifica]- ↑ J. H. Quastel, "2,4-dichlorophenoxyacetic acid (2,4-D) as a selective herbicide," Agricultural Control Chemicals (Washington, D.C.: American Chemical Society, 1950), Chapter 45, pages 244-249.
- ↑ Wright, TR; Shan, G; Walsh, TA; Lira, JM; Cui, C; Song, P; Zhuang, M; Arnold, NL; Lin, G «Robust crop resistance to broadleaf and grass herbicides provided by aryloxyalkanoate dioxygenase transgenes». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 107, 47, 23-11-2010, pàg. 20240–5. Bibcode: 2010PNAS..10720240W. DOI: 10.1073/pnas.1013154107. PMC: 2996712. PMID: 21059954.
- ↑ Andrew Pollack «Dow Weed Killer, Nearing Approval, Runs Into Opposition». The New York Times, 25-04-2012 [Consulta: 25 abril 2012].