Eleccions legislatives lituanes de 2024
| Eleccions legislatives lituanes de 2024 | |
|---|---|
← 2020   | |
| Data | 13 octubre 2024 |
| Tipus | eleccions legislatives |
| Resultat de la votació
| |
Les eleccions legislatives lituanes de 2024 es van celebrar el 13 d'octubre en primera ronda i el 27 d'octubre en segona ronda.[1]
Antecedents
[modifica]Com que cap partit o coalició electoral va aconseguir la majoria absoluta es va formar un govern de coalició. El 15 d'octubre, quatre dies després de la primera volta, els líders de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans, el Moviment Liberal i el Partit de la Llibertat formar un govern de coalició encapçalat com a primera ministra per Ingrida Šimonytė, que va prendre possessió del càrrec el 25 de novembre de 2020.[2] És la segona dona que ocupa el càrrec, després de Kazimira Prunskienė.
Sistema electoral
[modifica]Els 141 membres del Seimas s'escullen en 71 circumscripcions uninominals mitjançant el sistema de dues voltes, i els 70 restants en una única circumscripció nacional mitjançant la representació proporcional.[3]
Resultats
[modifica]
Eleccions al Seimas de 2024 | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Districte nacional | Districtes uninominals | Total | +/– | Govern | ||||||||
| Primera volta | Segunda volta | ||||||||||||
| Vots | % | Esc. | Vots | % | Esc. | Vots | % | Esc. | |||||
| Partit Socialdemòcrata de Lituània | 240.503 | 19.70 | 18 | 225,638 | 18.84 | 2 | 290,418 | 34.25 | 32 | 52 / 141 |
 39 |
Coalició | |
| Unió Patriòtica - Democristians Lituans | 224,026 | 18.35 | 17 | 231,394 | 19.32 | 1 | 211,958 | 25.00 | 10 | 28 / 141 |
 22 |
Oposició | |
| Alba de Nemunas | 186,305 | 15.26 | 14 | 129,641 | 10.82 | 1 | 77,507 | 9.14 | 5 | 20 / 141 |
N/D | Coalició | |
| Unió de Demòcrates "Per Lituània" | 114,792 | 9.40 | 8 | 105,330 | 8.79 | 0 | 64,013 | 7.55 | 6 | 14 / 141 |
N/D | Coalició | |
| Moviment dels Liberals | 95,868 | 7.85 | 7 | 108,493 | 9.06 | 1 | 56,447 | 6.66 | 4 | 12 / 141 |
1 |
Oposició | |
| Unió Lituana d'Agricultors i Verds | 87,374 | 7.16 | 6 | 115,083 | 9.61 | 0 | 53,264 | 6.28 | 2 | 8 / 141 |
24 |
Oposició | |
| Acció Electoral dels Polonesos a Lituània | 48,288 | 3.96 | 0 | 51,057 | 4.26 | 2 | 19,042 | 2.25 | 1 | 3 / 141 |
= | Oposició | |
| Aliança Nacional | 35,726 | 2.93 | 0 | 24,080 | 2.01 | 0 | 7,860 | 0.93 | 1 | 1 / 141 |
▲1 | Oposició | |
| Partit de la Llibertat | 56,379 | 4.62 | 0 | 54,356 | 4.54 | 0 | 21,539 | 2.54 | 0 | 0 / 141 |
11 |
Extraparlamentari | |
| Partit del Treball[a] | 27,362 | 2.24 | 0 | 16,055 | 1.34 | 0 | N/D | N/D | N/D | 0 / 141 |
10 |
Extraparlamentari | |
| Partit de les regions de Lituània | 23,547 | 1.93 | 0 | 40,008 | 3.34 | 0 | 17,253 | 2.03 | 0 | 0 / 141 |
3 |
Extraparlamentari | |
| Partit Verd Lituà | 21,002 | 1.72 | 0 | 22,182 | 1.85 | 0 | N/D | N/D | N/D | 0 / 141 |
1 |
Extraparlamentari | |
| Independents | – | – | – | 26,044 | 2,17 | 1 | 17,025 | 2,01 | 1 | 2 / 141 |
2 |
Oposició | |
| Total | 1,220,570 | 100 | 70 | 1,197,729 | 100 | 8 | 47,857 | 100 | 63 | 141 | ±0 | ||
| Vots vàlids | 1,220,570 | 98.07 | - | 1,197,729 | 96.28 | - | 847,857 | 96.39 | Participació: 41,46 / 100 | ||||
| Vots invàlids/en blanc | 24,047 | 1.93 | - | 46,321 | 3.72 | - | 31,745 | 3.61 | |||||
| Total | 1,244,617 | 100.00 | - | 1,244,050 | 100.00 | - | 879,602 | 100.00 | |||||
Conseqüències
[modifica]Després de la segona volta de les eleccions, diversos partits van perdre tots els seus escons al Seimas, inclosos el Partit Laborista i el Partit de les Regions de Lituània. D'altra banda, el Partit Socialdemòcrata de Lituània (LSDP) va guanyar 52 escons, el seu millor resultat, i va guanyar circumscripcions uninominals a Kaunas per primera vegada des de 1992.
L'endemà de la segona volta de les eleccions, Gabrielius Landsbergis va anunciar la seva renúncia com a líder de la Unió Patriòtica - Democristians Lituans i com a membre de la propera Seimas, i Radvilė Morkūnaitė-Mikulėnienė es va convertir en la líder interina del partit.[4] el 3 de novembre, Aušrinė Armonaitė va anunciar la seva dimissió com a líder del Partit de la Llibertat després que aquest no va aconseguir cap escó.[5] El 6 de novembre, Jonas Pinskus del Partit de les Regions de Lituània també va dimitir.[6]
El 12 de desembre de 2024 el socialdemòcrata Gintautas Paluckas fou nomenat primer ministre de Lituània, al capdavant d'un govern de coalició del LSDP, Unió de Demòcrates "Per Lituània" i Alba de Nemunas.[7]
Notes
[modifica]- ↑ en la Coalició de la Pau
Referències
[modifica]- ↑ «Eleccions a Lituània: el país vota una segona volta que pot confirmar el gir a l’esquerra». Àpunt, 27-10-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Dalia Plikūnė, Simona Voveriūnaitė. «Šimonytė Nausėdai ant stalo deda ministrų sąrašą: pateiktos konkrečios pavardės» (en lituà). Delfi, 18-11-2020. [Consulta: 28 octubre 2024].
- ↑ «Lithuania’s general elections: 19 parties, 18 unaffiliated politicians register to run» (en lituà). LRT, 23-07-2023. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ Perminas, Paulius. «Morkūnaitė-Mikulėnienė named interim chair of TS-LKD after Landsbergis' resignation» (en anglès). LRT, 28-10-2024. [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ «Po nesėkmingų rinkimų iš Laisvės partijos vadovės posto traukiasi A. Armonaitė» (en lituà). Alfa, 03-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «Pinskus traukiasi iš Lietuvos regionų partijos pirmininko pareigų» (en lituà). LRT, 06-11-2024. [Consulta: 11 novembre 2024].
- ↑ «El Parlamento de Lituania aprueba como primer ministro al socialdemócrata Gintautas Paluckas» (en castellà). Europa Press, 21-11-2024. [Consulta: 4 febrer 2025].
