Vés al contingut

206 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 206 aEC)
Infotaula nombre206 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià206 aC (ccvi aC)
Islàmic853 aH – 852 aH
Xinès2491 – 2492
Hebreu3555 – 3556
Calendaris hindús-150 – -149 (Vikram Samvat)
2896 – 2897 (Kali Yuga)
Persa827 BP – 826 BP
Armeni-
Rúnic45
Ab urbe condita548
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
230 aC 220 aC 210 aC - 200 aC - 190 aC 180 aC 170 aC
Anys
209 aC 208 aC 207 aC - 206 aC - 205 aC 204 aC 203 aC

El 206 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Metel i Filó (o també any 548 Ab urbe condita). L'ús del nom «206 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Roma

[modifica]

Hispània

[modifica]
  • Batalla d'Ilipa, (actual Alcalá del Río, Sevilla). A la primavera d'aquest any, s'enfronten els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes. El resultat és una de les més importants derrotes dels cartaginesos en terreny hispà, durant la Segona Guerra Púnica. Aquesta batalla és decisiva en la retirada cartaginesa durant la conquesta romana d'Hispània.[5]
  • Revolta d'Indíbil i Mandoni contra Escipió l'Africà. Les informacions sobre la malaltia i mort d'Escipió indueixen a Indíbil i Mandoni a una revolta general dels ilergets i tribus aliades.Però se sap que Escipió és viu, i els revoltats es retiren, però el general romà no està disposat a deixar la revolta sense càstig. Creua l'Ebre, derrota els ilergets i ocupa el seu campament fent una gran matança. Mandoni es presenta al campament romà i es sotmet al general, que li perdona la vida i la del seu germà i els torna a acceptar com a aliats a canvi del pagament d'una quantitat de diners.[6]
  • Gai Luci Marci Sèptim, durant la malaltia d'Escipió assumeix el comandament de l'exèrcit. Magó es refugia a Gades i envia a Hannó per reclutar mercenaris entre les tribus d'Hispània veïnes. Hannó reuneix una força important però abans d'organitzar-se, Marci Sèptim l'ataca en la batalla del Guadalquivir, prop de la desembocadura del Guadalquivir. Hannó fuig del camp de batalla amb un petit cos de tropes però els mateixos mercenaris l'entreguen al general romà una mica després.[7]
  • Batalla naval de Carteia, una batalla naval entre la flota cartaginesa i la flota romana prop de Carteia. La flota de Gai Leli surt al combat, amb la quinquerrem al capdavant, sorprenent Adhèrbal, que es veu empès a la lluita perquè els corrents marítims feien impossible la fugida, i fins i tot la batalla. El xoc és caòtic, ja que les trirrems d'ambdós contendents maniobren amb moltes dificultats. El combat es generalitza i lluiten bravament els dos bàndols. Finalment la quinquerrem de Leli pot envestir les trirrems, enfonsant-ne dos i immobilitzant-ne una tercera. Adhèrbal es dona per vençut i posa proa a la costa africana desentendre's del combat. Leli torna a Carteia.[8]
  • Setge de Cartago Nova. Magó embarca les seves darreres forces, formades per uns pocs milers d'homes i algunes naus, i recorrent la costa arriba a Cartago Nova, on ancora les naus i desembarca les tropes assetjant la ciutat, però els romans rebutgen l'atac.[9]
  • Magó hiverna a Menorca, al port de Maó. Possible fundació de la ciutat romana de Maó.[10]

Necrològiques

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII, 5
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII, 7
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXVII, 8
  5. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XVIII, 13-14
  6. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII, 25-34
  7. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXVIII, 23
  8. Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXXVI, 7-9
  9. Titus Livi, Ab Urbe Condita XXVIII, 36, 7-9
  10. Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Història de les Illes Balears. Palma (Mallorca): Editorial Moll, 1998, p. 436. 
  11. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXVII, 1, 1.