Vés al contingut

Dos

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 2 (número))
Aquest article tracta sobre nombre 2. Vegeu-ne altres significats a «DOS».
Infotaula nombreDos
Tipusnombre primer, nombre primer d'Eisenstein, nombre primer de Sophie Germain, nombre primer factorial, nombre de Perrin, Nombre de Motzkin, Nombres de Bell, nombre natural, nombre parell, nombre oblong, nombre primer de Fibonacci, nombre màgic, potència de dos, Nombre de Fibonacci, nombre taxicab, nombre de Cantor, enter no negatiu, Nombre de Harshad, primorial prime (en) Tradueix i Euclid number (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Valor2 Modifica el valor a Wikidata
Factoritzaciónombre primer
Llengua
OrdinalSegon (2 Modifica el valor a Wikidata è)
PartitiuMig
Prefixbi-, di-
Altres numeracions
Numeral romàII
Binari102
Hexadecimal216

El dos és el nombre natural que segueix l'u i precedeix el tres. En femení es pot escriure dues. S'escriu 2 en xifres àrabs, II en les romanes i 二 en les xineses. L'ordinal corresponent és segon/segona. El quantitatiu corresponent és dos/dues i l'agrupament un duet (Un duet de músics) però també un parell (en vull un parell). El múltiple és doble. El divisor és mig o meitat.

El 2 és el primer nombre primer, i és l'únic que és parell. El següent és el tres.

Un enter es diu que és parell si és múltiple de 2, és a dir, si x és parell. En canvi, un nombre se senar si no és parell.

El dos és factor de 10, de manera que les fraccions amb denominador 2 no tenen una part decimal infinita com ocorre amb la majoria de nombres enters. Tampoc tenen una part decimal infinita les fraccions amb un denominador que és producte d'una potència de 2 i una altra de 5, ambdues amb un exponent natural.

Per a qualsevol nombre x:

x+x = 2·x
x·x = x²

El cos més petit conté dos elements.

Dos és la base del sistema de numeració més senzill en què els nombres naturals poden escriure's de forma concisa, el sistema binari, utilitzat sobretot pels ordinadors.

Si es multiplica un nombre per dos, s'obté el doble d'aquest nombre; mentre que si es divideix per dos, se n'obté la meitat. El quadrat d'un nombre es representa amb el 2 com a exponent. I quan l'exponent té el nombre invers es diu arrel quadrada

Existeixen diversos prefixos que signifiquen dos i participen en la construcció d'una gran quantitat de paraules d'ús quotidià: bi, di i du, com en bisetmanal, dicotomia i dúplex.

El nombre −2 (menys dos) és un nombre enter negatiu superior a menys tres i inferior de menys u. En la numeració romana és −II. La seva representació binària pot ser -10 o 1111111111110, la representació octal pot ser −2 o 7777776 i l'hexadecimal pot ser −2 o FFFFFE. La seva factorització en nombres primers és 1 × −2 = −2. És l'additiu invers de 2, és a dir, el nombre que, en sumar-li 2, dona 0.

Ocurrències del menys dos:

Ocurrències

[modifica]
  • El dos és un bon nombre en la cultura xinesa. Hi ha una dita xinesa que diu que "les coses bones venen en parells". És normal utilitzar dos símbols en els noms de marca, p. ex. doble felicitat, dues moneda, dos elefants, etc.[1]
  • En anglès, s'utilitza el símbol 2 per representar la preposició "to" o "too", com per exemple P2P (peer to peer), U2 (you too), etc.
  • Designa l'any 2 i el 2 aC.
  • És el nombre atòmic de l'heli.[2]
  • Com que representa una parella, apareix a nombroses webs relacionades amb l'amor i les cites, així com altres productes publicitaris.[cal citació]
  • En el judaisme es requereixen dos testimonis per a validar un casament[3] i els deu manaments venen en dues tauletes.[4]
  • Fa referència als bessons i al dualisme, Càstor i Pòl·lux,[5] Ròmul i Rem.[6]
  • Representa les dues cares tradicionals de la dona (mare i temptació), per aquest motiu molts animals de l'art romànic que simbolitzen el pecat tenen dues cues o cares.[cal citació]
  • En l'antiga Roma eren dos els cònsols i els censors els quals mantenien dret de veto contra l'altre, pel que devien negociar en les qüestions més compromeses.
  • És el primer nombre de Lucas.[7]
  • És el primer nombre de Thàbit.[8]
  • És el primer nombre de la sort d'Euler.[9]

Referències

[modifica]
  1. «Chinese Numerology | Which Chinese numbers are lucky and unlucky?» (en anglès americà), 10-08-2020. [Consulta: 17 abril 2022].
  2. «Helium - Element information, properties and uses | Periodic Table». [Consulta: 17 abril 2022].
  3. «Everything You Need to Know About the Ketubah Signing» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2022].
  4. «Què són els Deu Manaments?». [Consulta: 17 abril 2022].
  5. user. «El Mito de Castor y Polux | Castor Polux» (en espanyol europeu), 18-03-2014. Arxivat de l'original el 2022-05-22. [Consulta: 17 abril 2022].
  6. «Romulus and Remus | Story, Myth, Definition, Statue, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 17 abril 2022].
  7. «The First 200 Lucas numbers and their factors» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2017].
  8. Weisstein, Eric W., «Thâbit ibn Kurrah Number» a MathWorld (en anglès).
  9. Weisstein, Eric W., «Lucky Number of Euler» a MathWorld (en anglès).