427 aC
(S'ha redirigit des de: 427aC)
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 427 aC (cdxxvii aC) |
| Islàmic | 1081 aH – 1080 aH |
| Xinès | 2270 – 2271 |
| Hebreu | 3334 – 3335 |
| Calendaris hindús | -371 – -370 (Vikram Samvat) 2675 – 2676 (Kali Yuga) |
| Persa | 1048 BP – 1047 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -176 |
| Ab urbe condita | 327 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 450 aC 440 aC 430 aC - 420 aC - 410 aC 400 aC 390 aC | |
| Anys | |
| 430 aC 429 aC 428 aC - 427 aC - 426 aC 425 aC 424 aC | |
El 427 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Era l'any 327 ab urbe condita o de la fundació de Roma. L'ús del nom «427 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]- Capitulació de Mitilene. La ciutat, que s'havia aliat amb Esparta, va caure en mans dels grecs sota la direcció de l'estrateg Cleó d'Atenes. En un primer moment, Cleó va reclamar que els aliats revoltats es rendissin o, en cas contrari, serien executats els homes, i venuts com a esclaus les dones i nens, però l'endemà es va tornar a discutir el tema i per una estreta majoria es va aprovar que només moririen els responsables de la revolta. Van enderrocar les muralles de la ciutat.[2]
- Els tebans, aliats d'Esparta van arrasar la ciutat de Platea, i amb els materials van construir un temple dedicat a Hera.[3]
- Esclata la Guerra civil de Corcira. El partit aristocràtic de Corcira i el partit democràtic es van enfrontar, fins que finalment, l'any 425 aC els demòcrates van obtenir el triomf i van massacrar els seus rivals.[4]
- Va començar la guerra entre Siracusa i Leontins, ciutat que no podia fer front a un enemic tan poderós. El filòsof Gòrgias de Leontins va demanar ajut a Atenes, que va enviar una flota de 20 naus dirigides per Laques i Careades. La flota atenenca sota Laques i els seus successors Pitòdoros i Eurimedó només va actuar vora l'estret de Messana i la ciutat no va rebre cap suport.[5][6]
- Cleó d'Atenes aplica un impost extraordinari (Isfora) de 200 talents als atenencs per recollir diners i poder continuar la guerra.[7]
- A Roma van ser elegits cònsols Gai Servili Estructe Ahala i Luci Papiri Mugil·là.[8]
Naixements
[modifica]Necrològiques
[modifica]- El rei espartà Arquidam II.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 36
- ↑ Oman, Charles. A History of Greece from the Earliest Times to the Death of Alexander the Great (en anglès). Rivingtons, 1890, p. 318.
- ↑ Fornis, Cesar «La stásis de Corcira (427-425): Trasfondo social y marco geopolítico» (en castellà). Florentia Iliberritana, 10, 1999, pàg. 95-112.
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 86
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XII, 53
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 19
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IV, 30
- ↑ Diògenes Laerci. Vides i opinions de filòsofs eminents, III, 2
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, III, 89