(617) Pàtrocle
 (617) Pàtrocle .svg&lang=ca){kind=small} | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Designació provisional | 1906 VY, 1941 XC, 1962 NB, A906 UL  | ||
| Tipus | asteroide | ||
| Grup de planetes menors | asteroide troià de Júpiter i asteroide del camp troià | ||
| Tipus espectral (asteroide) | Asteroide de tipus P[1] | ||
| Descobert per | August Kopff[2] | ||
| Data de descobriment | 17 octubre 1906[1] , Observatori de Heidelberg-Königstuhl[1] | ||
| Epònim | Pàtrocle | ||
| Cos pare | Sol | ||
| Cossos fills | |||
| Època | 2455800,5 (DJ 2011-Aug-27.0) | ||
| Dades orbitals | |||
| Vegeu-ne la posició actual | |||
| Apoàpside | 5,93662 ua[1] | ||
| Periàpside | 4,47958 ua (arg (ω): 308,40552)[1] | ||
| Semieix major a | 5,2081 ua[1] | ||
| Excentricitat e | 0,13988[1] | ||
| Període orbital P | 4.341,28 d[1] | ||
| Anomalia mitjana M | 336,01104 ° (13 setembre 2023)[1] | ||
| Inclinació i | 22,05276 ° 22,06234 °[1] | ||
| Longitud del node ascendent Ω | 44,35907 °[1] | ||
| Característiques físiques i astromètriques | |||
| Diàmetre | 140,362 km[1] | ||
| Magnitud absoluta | 8,26[3] | ||
| Massa | 1.360.000.000.000.000.000 kg[4] | ||
| Densitat mitjana | 0,88 g/cm³[4] | ||
| Periode de rotació | 102,8 h[1] | ||
| Albedo | 0,0471 (albedo geomètrica) 0,047 (albedo geomètrica)[1] | ||
| Temperatura de superfície |
| ||
| Catàlegs astronòmics | |||
| Identificador JPL | 20000617 | ||
| Sèrie | |||
| « (616) Elly • (618) Elfriede » | |||
(617) Pàtrocle és un planeta menor binari format per dos objectes de mida semblant que orbiten el seu centre de gravetat. És un asteroide troià, compartint l'òrbita amb Júpiter. Va ser descobert en el 1906 per August Kopff, i va ser el segon troià en ser descobert.[5] La seva naturalesa binària va ser descoberta en el 2001; el nom Pàtrocle ara es refereix al més gran dels dos components, mentre que el company menor va rebre el nom de Menoetius (designació oficial (617) Patroclus I Menoetius). Les proves recents suggereixen que els objectes són de gel com els cometes, en comptes de roca com la majoria d'asteroides.
Òrbita
[modifica]Pàtrocle orbita en el punt de Lagrange L₅ en la cua de Júpiter,[5] en una òrbita anomenada el 'grup troià' sobre un dels bàndols de la llegendària Guerra de Troia (l'altre grup, al punt L₄, és anomenat 'grup grec'). Pàtrocle és l'únic objecte en el camp troià en rebre el nom d'un personatge grec; els convenis de denominació dels asteroides troians no es van adoptar fins després que Pàtrocle fos nomenat (de manera semblant, l'asteroide Hèctor és l'únic personatge troià en aparèixer en el camp grec).
Sistema binari
[modifica]En el 2001, es va descobrir que Pàtrocle és un objecte binari, format en dos components de mida semblant.[5][6][7] En el febrer del 2006, un equip d'astrònoms dirigits per Franck Marchis van mesurar acuradament l'òrbita del sistema utilitzant el sistema d'òptica adaptativa estrelles guiades amb làser del Keck. Van estimar[8] que els dos components orbiten el seu centre de masses en 4,283±0,004 d a una distància de 680±20 km, descrivint una òrbita gairebé circular.[5] Combinant les seves observacions amb mesuraments tèrmics presos el novembre de 2000, l'equip va estimar la mida dels cossos del sistema. El component lleugerament més gran, que mesura 122 km en diàmetre, manté el nom de Pàtrocle.[5] L'objecte més petit, amb 112 km, s'anomena per endavant Menoetius,[5] pel pare del llegendari Pàtrocle. La seva designació provisional va ser S/2001 (617) 1.
Composició
[modifica]A causa que la densitat dels cossos (0.8 g/cm³) és menor que l'aigua i que un terç de la roca, l'equip d'investigadors liderats per F. Marchis suggereixen que el sistema de Pàtrocle, que es pensava que eren un parell d'asteroides rocosos, és més similar a un cometa en composició. Se sospita que molts asteroides troians són en realitat petits planetesimals capturats en el punt de Lagrange del sistema Júpiter–Sol durant la migració exterior del planeta gegant, fa 3,9 bilions d'anys. Aquest escenari va ser proposat per A. Morbidelli i els seus companys en una sèrie d'articles publicats en el maig de 2005 en la revista Nature.
| Troià | Diàmetre (km) |
|---|---|
| (624) Hèctor | 225 |
| (911) Agamèmnon | 167 |
| (1437) Diomedes | 164 |
| (1172) Äneas | 143 |
| (617) Pàtrocle | 141 |
| (588) Aquil·les | 135 |
| (1173) Anchises | 126 |
| (1143) Odysseus | 126 |
Referències
[modifica]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 «JPL Small-Body Database». [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Afirmat a: Minor Planet Center Database.
- ↑ «JPL Small-Body Database». [Consulta: 4 novembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Afirmat a: JPL Small-Body Database. Identificador JPL Small-Body Database: 2000617.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Johnston, Wm. Robert. (617) Patroclus and Menoetius, 2006.
- ↑ Merline, W. J.. IAUC 7741: 2001fc; S/2001 (617) 1; C/2001 T1, C/2001 T2, 2001.
- ↑ «Satellites and Companions of Minor Planets». IAU / CBAT, 17-09-2009. [Consulta: 25 gener 2011].
- ↑ Sanders, Robert. Binary asteroid in Jupiter's orbit may be icy comet from solar system's infancy. University of California, Berkeley, 2006.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Keck Obs. press release Trojan Asteroid Patroclus: Comet in Disguise? Arxivat 2007-02-23 a Wayback Machine.
- Patroclus and Menoetius web page
- Orbital simulation from JPL (Java) / Ephemeris
| |
