Vés al contingut

Festa del sacrifici

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Aïd el-Kebir)
Plantilla:Infotaula esdevenimentFesta del sacrifici
Imatge
Map
 10° 30′ N, 15° 30′ E / 10.5°N,15.5°E / 10.5; 15.5
Nom en la llengua original(ar) عِيدُ اَلْأَضْحَى
(ms) Hari Raya Aidiladha
(ms) Aidiladha Modifica el valor a Wikidata
Tipuscelebracions islàmiques
festa pública Modifica el valor a Wikidata
Epònimsacrifici Modifica el valor a Wikidata
CommemoraIbrahim
Ismail (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dia10 dhu-l-hijja Modifica el valor a Wikidata
Basat enwahy
Tanzil (en) Tradueix
Alcorà
sunna
hadit
biografia profètica
Qisas Al-Anbiya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Tashrik Day (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Temazikr
dua
brotherliness in Islam (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Culturacultura islàmica, cultura àrab i globalització cultural Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciómón islàmic
països àrabs
món
mundial Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortida10 dhu-l-hijja Modifica el valor a Wikidata
Punt d'arribada13 Dhu al-Hijjah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalàrab i multilingüisme Modifica el valor a Wikidata
Religióislam Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Eid prayers (en) Tradueix
Dhabihah Modifica el valor a Wikidata
Miniatura otomana del segle xvi representant Gabriel que atura el braç d'Abraham, prest a sacrificar el seu fill

L'Id al-Ad·ha[1] (àrab: عيد الأضحى, ʿĪd al-Aḍḥà, ‘Festa del Sacrifici’) o Aïdu l-adhà[2] o festa del Sacrifici[2] és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic. S'hi commemora el símbol de la submissió perfecta a la voluntat de Déu representat per l'episodi alcorànic (i bíblic) en què Abraham va estar a punt de sacrificar el seu fill per ordre divina abans que Déu li aturés el braç. Se celebra el desè dia del mes de dhu-l-hijja i coincideix amb la fi del hajj, el pelegrinatge preceptiu a la Meca, cinquè pilar de l'islam.

Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten un animal de manera ritual (sovint un xai, tal com es diu que va fer el patriarca) en record de l'acte d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.

Altres noms

[modifica]

A més d'Id al-Ad·ha, la celebració rep altres noms, com al-Id al-Kabir[3] (àrab: العيد الكبير, al-ʿĪd al-Kabīr, ‘festa gran’) o Aïdu l-kabir,[2] com Id al-Qurban[3] (àrab: عيد القربان, al-ʿĪd al-Qurbān, ‘Festa de l'Ofrena’) o Aïdu l-qurban[2] o Qurban bajram (escrit diversament segons el país) o festa de l'Ofrena, com Eid dhoha (al Pakistan) o com Bisup tabaski (a l'Àfrica subsahariana). També se la coneix com a festa del Xai, ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint.

Celebració

[modifica]

Origen

[modifica]

Segons l'Alcorà, Déu va ordenar en un somni a Ibrahim (Abraham) que sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat. Quan el profeta estava a punt de complir aquest ordre, Déu el va aturar i va permetre que substituís el seu fill per un xai com a objecte d'ofrena. Posteriorment, l'any 624, el profeta Muhàmmad va reproduir el sacrifici durant el pelegrinatge a la ciutat sagrada de la Meca, establint-se des d'aleshores com un ritual per a la comunitat musulmana.

Rituals

[modifica]
Fidels musulmans al Senegal amb l'animal preparat per al sacrifici ritual.

La festa del sacrifici coincideix cada any amb la fi dels rituals que es duen a terme durant el hajj, i és el primer dels quatre dies anomenats ayyam at-taixriq. Al final d'aquest període, els pelegrins abandonen la ciutat santa.

La festa s'inicia de bon matí, després de la sortida del sol, amb una pregària multitudinària. L'imam pronuncia la jutba per recordar, entre altres coses, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un cop finalitzada l'oració els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici que, segons la tradició, farà el cap de família, tot i que també pot fer-lo qualsevol altre musulmà.

En general l'animal sacrificat és un xai, però si no n'hi hagués a disposició, els texts sagrats autoritzen utilitzar-ne d'altres com vedells, cabres, camells, etc. El ritual a seguir està codificat segons la xària, la llei islàmica:

Cap de les bèsties pot presentar un defecte físic i, a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie; cal orientar l'animal de cara a la Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre; abans de procedir al sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la raó de la seva intenció de matar l'animal i ha de pronunciar una frase ritual; finalment ha de degollar-lo segons el mètode halal, que defineix el que és lícit segons la religió.

Dates

[modifica]

La data de la festa del sacrifici s'escau setanta dies després de l'id al-fitr, la celebració del final del sawm (dejuni del mes de ramadà). Com que el calendari islàmic és lunar, aquesta data avança cada any uns deu o onze dies en relació amb el calendari gregorià, que és solar.

Referències

[modifica]
  1. Transcripció segons Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català : publicat per acord del 21 de desembre de 1989». A: Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 141-158. ISBN 84-7283-156-6 [Consulta: 24 juny 2018]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Aïdu l-adhà». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 22 setembre 2023].
  3. 3,0 3,1 Transcripció segons Institut d'Estudis Catalans. Secció Filològica. «Proposició sobre els sistemes de transliteració i transcripció dels mots àrabs al català : publicat per acord del 21 de desembre de 1989». A: Documents de la Secció Filològica, I. Barcelona: IEC, 1990, p. 141-158. ISBN 84-7283-156-6 [Consulta: 24 juny 2018].