Maltractament infantil

El maltractament infantil es pot definir com tot acte o accident, únic o repetit que per acció o omissió provoca dany físic o psicològic a una persona menor d'edat, ja sigui per part dels seus pares, altres membres de la família o cuidadors que, encara que siguin externs a la família, han de ser supervisats per aquesta. L'ONU considera que el maltractament infantil que impliqui violència sexual, física o emocional suposa un greu atac als drets internacionals del nen de 1959.

Tipus de maltractaments cap als infants

A. Martínez Roig presenta aquesta classificació dels maltractaments infantils:

Maltractament intrafamiliar

Es produeix dintre la llar habitual de la família. Els agressors directes són gent que conviu amb l'infant i és responsable directe de l'educació, la formació i la cura en general d'aquest. Els tipus de maltractaments dins d'aquest tipus són: negligència, maltractament físic, maltractament emocional o psicològic, maltractament sexual, maltractament prenatal i la síndrome de Münchhausen per poders.

Maltractament extrafamiliar

Ocorre fora de l'àmbit familiar. No sol ser evident a curt termini. Pot ocórrer que no hi haja contacte directe entre l'agressor i l'infant. Els tipus de maltractament extrafamiliar són:

• Maltractament institucional: Pot ser, segons l'àmbit, escolar, sanitari, jurídic, dels serveis socials, de les forces de seguretat i per part dels mitjans de comunicació.
• Explotació laboral: Que pot ser sexual.
• Conductisme

Causes del maltractament infantil

El coneixement de les causes, el com i el perquè, del maltractament infantil beu del sentit comú i el coneixement científic.

Martínez Roig rebutja que hi haja una tipologia de l'abusador, sinó que afirma que "és possible que qualsevol persona en determinades situacions sociofamiliars de déficit o d'excés pugui adoptar una conducta d'abús".

Teories

A partir que el 1964 Kempe publicara la descripció de la síndrome del nen apallissat es van presentar teories que tractaven d'explicar el fenomen.

Els principals grups de teories són:

• Teories unitàries
• Teories interactives
• Model ecològic

Prevenció i detecció

Dins de l'administració autonòmica existeix la unitat de detecció i prevenció del maltractament infantil (UDEPMI) que té l'objectiu prioritari de donar assistència telefònica en relació a casos de maltractament infantil, mitjançant les següents funcions:

• Atenció immediata per a la protecció dels infants i adolescents, especialment els detectats en l'àmbit sanitari.
• Activació i derivació dels casos als equips i organismes especialitzats: Equips de Valoració i Assessorament del Maltractament Infantil (EVAMI), Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA) i Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
• Resposta immediata a denúncies, comunicacions i sol·licituds.
• Coordinació directa davant del cas amb altres unitats administratives (Xarxa de centres sanitaris, Mossos d'Esquadra, centres educatius, etc.) així com de l'àmbit judicial i del ministeri fiscal.

Registre unificat de maltractaments infantils

Amb l'objectiu de millorar mecanismes de detecció i prevenció dels maltractaments infantils es va crear el 2007 el Registre Unificat de Maltractaments Infantil (RUMI), una base de dades espanyola que incorpora informació sobre els futurs nadons i les persones que tenen entre 0 i 18 anys que han estat o poden ser víctimes. Les dades, proporcionades pel col·lectiu de professionals de la salut, ensenyament, seguretat ciutadana i serveis socials, així com les notificacions administratives i les resolucions judicials permeten fer un seguiment dels casos, identificar i acumular sospites o reincidències de manera immediata i millorar les possibilitats de prevenció.

Programes de prevenció

La DGAIA i les institucions elaboren programes específics de prevenció. Normalment, aquests són convenis amb l'administració local i les entitats socials sense ànim de lucre:

• Centres obert: Establiments diürns fora de l'horari lectiu que ofereixen serveis preventius als infants i adolescents a nivell assistencial o formatiu, per tant el centre és un servei d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en risc d'exclusió social. Aquest serveis sols tenir els següents objectius:
  • Donar suport, estimular i potenciar l'estructuració i el desenvolupament de la personalitat del menor.
  • Afavorir la socialització i la integració social dels menors i les seves famílies.
  • Prevenir les situacions de risc social i de ruptura amb la família i l'escola.
  • Compensar dèficits socioeducatius.
  • Adquirir aprenentatges i competències.
  • Acompanyar i orientar les famílies en els processos educatius que afecten els seus fills i filles.

• Servei d'atenció precoç: Inclou un conjunt d'actuacions assistencials i preventives adreçades als infants fins als 6 anys que presenten algun trastorn del desenvolupament o es troben en risc de patir-lo

Per aquest motiu, les unitats encarregades de la detecció i prevenció dels maltractament infantils solen usar-los com a instruments per aplicar-hi tant programes de prevenció com en, alguns casos, tractament.

Representació als mitjans de comunicació

Els mitjans de comunicació cometen sovint errors a l'hora d'informar sobre fets relatius al maltractament infantil. Per a això, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya van publicar el 2014 un manual d'estil.

Bibliografia

• Martínez Roig, Antonio «El fenomen dels maltractaments infantils». Pediatria catalana: butlletí de la Societat Catalana de Pediatria, 56, 5, 1996, pàg. 259-263. (Enllaç alternatiu)

Enllaços externs

• «Maltractaments a la infància i l'adolescència». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
• «Protocol d'actuació entre els departaments de benestar social i família i d'ensenyament, de detecció, notificació, derivació i coordinació de les situacions de maltractament infantil i adolescent en l'àmbit educatiu». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2014-06-03. [Consulta: 9 novembre 2013].