Cualbra abellera de compota de poma
Russula fellea  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Russula | ||||||||
| Espècie | Russula fellea Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus felleus | ||||||||
.svg){kind=icon}
L'abellera de compota de poma (Russula fellea) és una cualbra del grup de les cualbres abelleres, una espècie de bolet pertanyent a la família de les russulàcies.
Descripció
[modifica]És un bolet de mida mitjana, amb barret de fins a 8 cm de diàmetre, de convex a estés; superfície groga, de groc ocràcia a groc brunenca, sovint d'un únic color; cutícula gairebé completament separable; marge aprimat, poc pentinat.
Làmines blanquinoses, amb tints del color del barret.
Cama de longitud similar al diàmetre del barret; del color del barret però més pàl·lid.
Carn inicialment blanca, més tard groguenca, immutable; gruixuda i ferma; olor fruitada, de compota de poma; tast molt acre.
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica][1][2][3] Freqüent; tant de sòls silicis com calcificats; des de l'estiu a finals de tardor, tendeix a preferir finals de temporada; de l'estatge montà; en boscos de planifolis però també mixtes amb coníferes; típic vora faig, algun cop bedoll i pi.
Reaccions químiques
[modifica]Fe + carn: Negativa
Tintura de guaiac + carn: Subnul·la
Risc de confusió amb altres espècies
[modifica]La cualbra groguenca (Russula ochroleuca) té un aspecte similar però és inodora, té la cama blanca, la carn lleument acre i una forta reacció al guaiac.
L'abellera fruitada (Russula farinipes) recorda l'abellera de compota de poma per tenir una olor fruitada i la recció negativa o dèbil al guaiac, però el marge del barret és fortament pectinat i la carn del barret consistent i elàstica.
Comestibilitat
[modifica]No és comestible degut el seu tast molt acre.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Llistosella, Jaume. Russulals de Catalunya i de les Illes Balears, Tesi Doctoral. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997. ISBN 978-84-475-2089-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Sarnari, Mauro. Monografia illustrata del genere Russula in Europa, Tomo primo. Terni: Associazione Micologica Bresadola, 1998.