Abellerol maragda oriental

Abellerol maragda oriental
Merops orientalis
	; Merops orientalis orientalis
Enregistrament
	;
Dades
Pes	3,11 g ; 18 g
Envergadura	0,231 m
Nombre de cries	5,7
Període d'incubació de l'ou	15 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22725876
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Coraciiformes
Família	Meropidae
Gènere	Merops
Espècie	Merops orientalis ; Latham, 1801
Nomenclatura
Sinònims	Merops viridis Neumann, 1910

L'abellerol maragda (Merops orientalis) és una espècie d'ocell de la família dels meròpids (Meropidae) que habita a Àfrica i a l'Àsia meridional fins al sud-est asiàtic. També se l'ha anomenat com abellerol verd^[1]

Morfologia

Fa 16–18 cm de llargària, dels quals uns 5 cm corresponen a les dues allargades plomes centrals de la cua. Semblant a altres abellerols, és un ocell esvelt amb colors vistosos.
Sense dimorfisme sexual, el plomatge és verd brillant amb la gola blava. Capell i parts superiors amb un tint daurat vermellós.

A les ales, les plomes de vol són vermelloses girant progressivament a verd i les puntes negroses. Una fina línia ocular negra travessa l'ull.

Iris vermell, bec negre i potes de color gris fosc.
Els peus són febles, amb els tres dits units a la base.^[2]
Els joves no presenten les llargues plomes centrals a la cua.
De vegades, hi ha diferències notables entre subespècies; així, els ocells del sud-est asiàtic tenen el capell vermellós i la cara, i parts inferiors de color verd; mentre que els de la península Aràbiga tenen el capell verd, la cara blava i les parts inferiors blavoses.^[3]

Hàbitat i distribució

Cria en camp obert en arbustos. A l'Àfrica i Aràbia, es troba en zones àrides, però més cap a l'est ocupa hàbitats més variats. Aquesta espècie sovint caça des de talaies molt baixes, a un metre o menys. Utilitza filferros de les tanques i cables elèctrics. A diferència d'altres abellerols, es poden observar lluny de l'aigua.^[4]

Se'ls veu sobretot en planures, però de vegades es poden trobar fins als 1.500 – 1.800 metres, a l'Himàlaia. Són residents a les terres baixes del sud d'Àsia, però algunes poblacions es mouen estacionalment segons patrons poc coneguts.^[2] En algunes zones de Pakistan, són visitants estivals (1906).^[5]

Llista de subespècies

Se n'han descrit un nombre variat de subespècies:

Merops orientalis viridissimus (=M. viridissimus viridissimus), Swainson, 1837. Des del Senegal, fins a Eritrea, Etiòpia i l'oest del Sudan.
Merops orientalis flavoviridis (=M. viridissimus flavoviridis), Niethammer, 1955. Zones subdesèrtiques del Txad, fins a la vora del mar Roig, a l'altura del Sudan.
Merops orientalis cleopatra (=M. viridissimus cleopatra), Nicoll, 1910. Al llarg de la vall del Nil.
Merops orientalis cyanophrys (=M. cyanophrys cyanophrys), (Cabanis i Heine), 1860. Península Aràbiga, Israel-Palestina.
Merops orientalis najdanus (=M. cyanophrys najdanus), Bates, 1935. Planura central de la península Aràbiga.
Merops orientalis beludschicus, Neumann, 1910. Des de la vora nord del golf Pèrsic, fins a Balutxistan i l'oest de l'Índia.
Merops orientalis orientalis, Latham, 1802. Des del nord-oest de l'Índia fins a Bangladesh i Sri Lanka.
Merops orientalis ferrugeiceps, Anderson, 1879. Des d'Assam i Myanmar fins a Vietnam.

Taxonomia

Modernament es considera que l'abellerol maragda o abellerol verd (Merops orientalis, senso latu) són en realitat tres espècies diferents: ^[6] ^[7]

Abellerol maragda oriental (Merops orientalis, senso stricto).
Abellerol maragda africà (Merops viridissimus).
Abellerol maragda d'Aràbia (Merops cyanophrys)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abellerol maragda oriental

↑ Fotografies i nomenclatura en alguns idiomes de l'abellerol verd a Birdguides Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine. Rev. 3-03-2011
↑ ^2,0 ^2,1 Hugh Whistler (1949). Popular Handbook of Indian Birds. Fourth Edition. Gurney and Jackson. pp. 295–296. http://www.archive.org/details/popularhandbooko033226mbp
↑ C.H.Fry & K.Fry. (1992). Kingfishers, Bee-Eaters and Rollers. A Handbook. Princeton University Press. ISBN 0713680288
↑ S,Ali & S D Ripley (1983). Handbook of the birds of India and Pakistan. 4 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 108–111
↑ Douglas Dewar (1906). "A Note on the Migration of the Common Indian Bee-eater (Merops viridis).". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 17 (2): 520-522.
↑ Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Todies, motmots, bee-eaters» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1.
↑ Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1

[1] Fotografies i nomenclatura en alguns idiomes de l'abellerol verd a Birdguides Arxivat 2012-01-20 a Wayback Machine. Rev. 3-03-2011

[PHI-2] 2,0 ^2,1 Hugh Whistler (1949). Popular Handbook of Indian Birds. Fourth Edition. Gurney and Jackson. pp. 295–296. http://www.archive.org/details/popularhandbooko033226mbp

[3] C.H.Fry & K.Fry. (1992). Kingfishers, Bee-Eaters and Rollers. A Handbook. Princeton University Press. ISBN 0713680288

[4] S,Ali & S D Ripley (1983). Handbook of the birds of India and Pakistan. 4 (2 ed.). Oxford University Press. pp. 108–111

[5] Douglas Dewar (1906). "A Note on the Migration of the Common Indian Bee-eater (Merops viridis).". J. Bombay Nat. Hist. Soc. 17 (2): 520-522.

[6] Gill, Frank; Donsker, David; Rasmussen, Pamela. «Todies, motmots, bee-eaters» (en anglès). IOC World Bird List Version 14.1.

[7] Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]