Vés al contingut

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Abu Abd Allah Muhammad V)
Plantilla:Infotaula personaAbu-Abd-Al·lah Muhàmmad
Biografia
Naixementsegle XIV Modifica el valor a Wikidata
Mort1526 Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpesta Modifica el valor a Wikidata
Emir hàfsida
1493 – 1526
← Abu-Yahya Zakariyyà ibn YahyaAl-Hàssan ibn Muhàmmad → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHàfsides Modifica el valor a Wikidata
FillsAl-Hàssan ibn Muhàmmad Modifica el valor a Wikidata
ParentsAbu-Yahya Zakariyyà ibn Yahya, avi Modifica el valor a Wikidata

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) fou un emir hàfsida (1494 -1526). Era fill d'Abu-Muhàmmad Hàssan, el qual era germà d'Abu-Zakariyyà Yahya (IV). A la mort de pesta del fill d'aquest, Abu-Yahya Zakariyyà ibn Yahya, el 1494, sense fills, la successió va recaure en Muhàmmad (el seu pare ja havia mort).

El nou emir no tenia cap interès a governar i només es dedicava als plaers de la vida. La decadència del país es va fer inexorable. Les tribus àrabs es van revoltar, però van poder ser dominades amb força dificultat. El 1510 els castellans li van arrabassar Bugia i Trípoli. Els germans corsaris d'origen turc Arudj i Khair ed-Din Barba-rossa arriben a la Mediterrània occidental la primera dècada de 1500, i combaten per sobreviure, realitzen el cors de forma organitzada, acumulant un gran nombre de naus molt més artillades i grans que els anteriors, i més homes, per aconseguir que els seus atacs resultin més efectius. Amb la promesa de donar la cinquena part dels botins, el jurament sobre el Corà i la no intervenció en els assumptes interns de el regne, es declaren vassalls de Muhàmmad V i s'estableixen a Gerba.[1]

Va morir el 1526 i el va succeir el seu fill al-Hàssan ibn Muhàmmad.

Referències

[modifica]
  1. de Bunes Ibarra, Miguel Ángel «Bases y logística del corsario berberisco». Duadernos IHCN, 61, 2011, pàg. 89 [Consulta: 18 desembre 2019].