Abu-l-Hàssan an-Nàssir li-din-Al·lah
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Medina (Aràbia Saudita)  |
| Mort | 5 juny 934 (Gregorià) |
.svg){kind=small} Zaidites del Iemen | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam i xiïsme |
| Activitat | |
| Ocupació | teòleg, poeta |
| Professors | Al-Hadi ila'l-Haqq Yahya i Al-Murtada Muhammad |
| Família | |
| Família | Rassites |
| Fills | Al-Mukhtar al-Qasim, Al-Muntakhab al-Hasan, Al-Mansur Yahya |
| Pare | Al-Hadi ila'l-Haqq Yahya |
| Germans | Al-Murtada Muhammad |
Abu-l-Hàssan an-Nàssir li-din-Al·lah Àhmad ibn al-Hadi Yahya o, més senzillament, An-Nàssir Àhmad fou el tercer imam zaidita ràssida del Iemen i fill del fundador al-Hadi ilà-l-Haqq Yahya i de la seva neboda Fàtima (filla de son germà); el successor d'al-Hadi Yahya fou el seu fill Muhammad al-Mutada.
Muhammad i Àhmad havien acompanyat al pare des de l'Hedjaz fins al Iemen el 897. Encara que a Ahmad ja se l'esmenta el 898, fins al 907/908 no apareix com a cap militar del seu pare. Després va retornar a l'Hedjaz on va passar un temps llarg. Després de l'abdicació en circumstàncies confoses de Muhammad al-Mutada, al-Nasir Ahmad ibn al-Hadi Yahya, que havia tornat al Iemen feia poc, fou escollit imam a Sa'dah el setembre del 913, i hauria rebut el suport per ser elegit de Muhammad al-Murtada. Ahmad amb forces reunides a Hamdan, Najran i Khawlan va lluitar contra els partidaris dels dais fatimites ismaïlites especialment de la zona del Jabal Maswar que va culminar el gener del 920 amb una gran batalla lliurada a Nughash al nord-oest de Sanaa, en què Ahmad va aconseguir la victòria sobre Abd al-Hamid ibn Muhammad, el cap ismaïlita del Jabal Maswar, tot i que les forces d'aquest eren superiors en nombre. La influència dels ismaïlites (anomenats karamites o batinites) es va reduir considerablement. No apareix gaire a les fonts, però sembla clar que va conquerir Aden el 922/923.
Va morir aSa'dah el 927/928 o 934 o 937, la darrera és la data citada més sovint. Va deixar cinc fills dels que almenys dos van aspirar a la successió, però el que va tenir més suport fou un descendent de Zayd ibn Allah que era d'una branca diferent de la família.
Referències
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, VII, 997