Abu-l-Hàssan al-Aixarí
| |||
| Nom original | (ar) أبو الحسن الأشعري  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | c. 873 Bàssora (Califat Abbàssida) | ||
| Mort | c. 935 (61/62 anys) Bagdad (Califat Abbàssida) | ||
| Religió | Islam i sunnisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Teologia islàmica i kalam | ||
| Ocupació | mutakàl·lim, mufàssir, filòsof, alfaquí | ||
| Professors | Abu-Alí al-Jubbaí, al-Marwazī (en)  i Ibn Surayj (en) | ||
| Alumnes | Al-Bahili (fr) , Al-Taï (fr) i Abdullah bin Ja'afar Al-Asbahani (fr) | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Parents | Abu-Alí al-Jubbaí, padrastre | ||
Abu-l-Hàssan al-Aixarí (àrab: أبو الحسن الأشعري) (Bàssora, c. 873 - Bagdad, c. 935) Abu-l-Hàssan Alí ibn Ismaïl al-Aixarí, fou un teòleg àrab fundador de l'escola teològica ortodoxa anomenada aixarisme.[1][2][3]
Al-Ash'ari es va destacar per prendre una posició intermèdia entre les dues escoles de teologia islàmica diametralment oposades prevalents en aquell moment: Atharisme i Mutazilisme.[4][5][2] Es va oposar principalment als teòlegs Mu'tazili que defensaven l'ús del racionalisme en el debat teològic i creien que es va crear l'Alcorà , a diferència del no creat.[4][2] D'altra banda, els hanbalis i els tradicionistes es van oposar a l'ús de la filosofia o teologia especulativa, i va condemnar completament qualsevol debat teològic.[4][2]
Al-Ash'ari va establir un camí mitjà entre les doctrines de les escoles esmentades anteriorment, basant-se tant en la confiança en els textos sagrats de l'islam com en el racionalisme teològic pel que fa al lliure albir i atributs de Déu.[4][5][2][6] La seva escola finalment es va convertir en l'escola predominant de pensament teològic dins de l'Islam sunnita.[1][2][7][8] En canvi, els musulmans xiïtes no accepten les seves creences teològiques, ja que les seves obres també implicaven refutar l'islam xiïta.
Va adoptar les seves creences el 912/913. Les seves doctrines són considerades properes a les doctrines hanbalites d'Àhmad ibn Hanbal, ja que, com aquestes, els seus arguments depenen de la interpretació de l'Alcorà i de la tradició (sunna).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «al-Ashʿarī». A: Encyclopaedia Islamica. Leiden and Boston: Brill Publishers, 2015. DOI 10.1163/1875-9831_isla_COM_0300.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 [2014] «Part I: Islamic Theologies during the Formative and the Early Middle period – Between Cordoba and Nīsābūr: The Emergence and Consolidation of Ashʿarism (Fourth–Fifth/Tenth–Eleventh Century)». A: The Oxford Handbook of Islamic Theology. Oxford and New York: Oxford University Press, 2016, p. 225–241. DOI 10.1093/oxfordhb/9780199696703.013.45. ISBN 9780199696703.
- ↑ «Early Mamlūk Ashʿarism against Ibn Taymiyya on the Nonliteral Reinterpretation (taʾwīl) of God’s Attributes». A: Shihadeh, Ayman. Philosophical Theology in Islam: Later Ashʿarism East and West. 5. Leiden and Boston: Brill Publishers, 2020, p. 195–230 (Islamicate Intellectual History). DOI 10.1163/9789004426610_009. ISBN 978-90-04-42661-0.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Part 3: Islamic Philosophy in History – Dimensions of the Islamic Intellectual Tradition: Kalām, Philosophy, and Spirituality». A: Islamic Philosophy from Its Origin to the Present: Philosophy in the Land of Prophecy. Albany, New York: SUNY Press, 2006, p. 124–126. ISBN 9780791468005.
- ↑ 5,0 5,1 [2007] «Al-Ashʿarī's conception of the nature and role of speculative reasoning in theology». A: Frank, Richard M.. Early Islamic Theology: The Muʿtazilites and al-Ashʿarī – Texts and Studies on the Development and History of Kalām, Vol. II. 1st. London and New York: Routledge, 2020, p. 136–154. DOI 10.4324/9781003110385_8. ISBN 9780860789789.
- ↑ «Coneixement i Taqlîd: els fonaments de la creença religiosa en l'ashʿarism clàssic». Diari de la Societat Oriental Americana. American Oriental Society, 109, 1-1989. DOI: 10.2307/604336. ISSN: 0003-0279.
- ↑ Abdullah Saeed Pensament islàmic: una introducció Routledge 2006 ISBN 978-1-134-22564-4 capítol 5
- ↑ Juan Eduardo Campo Enciclopèdia de l'Islam Nova York, NY 2009 ISBN 978-1-438-12696-8 pàgina 66