Vés al contingut

Abu-l-Qàssim az-Zayyaní

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Abu l-Kasim Al-Zayyani)
Plantilla:Infotaula personaAbu-l-Qàssim az-Zayyaní
Biografia
Naixement1734 Modifica el valor a Wikidata
Fes (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Mort1833 Modifica el valor a Wikidata (98/99 anys)
Fes (Marroc) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, diplomàtic, geògraf, autobiògraf Modifica el valor a Wikidata

Abu-l-Qàssim ibn Àhmad ibn Alí ibn Ibrahim az-Zayyaní (àrab: أبو القاسم بن أحمد بن علي بن إبراهيم الزياني, Abū l-Qāsim b. Aḥmad b. ʿAlī b. Ibrāhīm az-Zayyānī), més conegut simplement com a Abu-l-Qàssim az-Zayyaní (Fes, 1734/1735-1833) fou un polític, geògraf, poeta i historiador marroquí, membre de la tribu dels Zayyan.[1]

El seu avi fou un erudit musulmà que va anar a Meknès per iniciativa del sultà Ismaïl, de la dinastia alauita, i que va escriure un llibre sobre la dinastia amaziga.[2]

Vida política i governamental

[modifica]

Va exercir diversos càrrecs al makhzan i va acomplir diverses missions pel sultà de l'Imperi Otomà, principalment de negociació o diplomàtiques. Fou finalment governador de Sigilmasa, fins a la mort del sultà mulay Muhàmmad III ibn Abd-Al·lah (1790). Sota el fill i successor, mulay Yazid, fou empresonat, però fou alliberat a la mort de Yazid en batalla contra el pretendent Hixam (1792), i va participar en la proclamació a Meknès de mulay Sulayman, que el va nomenar governador d'Oujda, però fou atacat pels habitants i es va retirar a Tlemcen. Després d'un viatge a Constantinoble i la Meca, fou cridat per mulay Sulayman (1796) i va exercir algunes missions diplomàtiques. Es va retirar finalment i va morir a Fes el 1833, als 99 anys.

Obra

[modifica]

Va escriure una quinzena d'obres, quasi totes de geografia i història, i és considerat per alguns autors com l'historiador marroquí més important.[3] Té diversos treballs sobre la dinastia alauita i ladinastia otomana.

En la seva obra Torjmana Al Kobra l'autor hi introdueix una metodologia que fa que sigui més que una pura crònica dels successos i incorpora una anàlisi històrica seguint el camí traçat per Ibn Khaldun. L'autor retrata una època en què el Marroc està en un context d'inestabilitat socio-política interna i en què l'auge d'Europa marca un canvi en la geopolítica del Mediterrani.

Obres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Amira K. Bennison Jihad and its interpretations in pre-colonial Morocco, Routledge, 2002, ISBN 0-7007-1693-9, p. 36
  2. Katherine E. Hoffman; Susan Gilson Miller. Berbers and Others: Beyond Tribe and Nation in the Maghrib. Indiana University Press, 24 maig 2010, p. 67. ISBN 978-0-253-35480-8 [Consulta: 3 desembre 2012]. 
  3. Mohammed Lakhdar, La vie littéraire au Maroc sous la dynastie alaouite, Rabat, 1971

Bibliografia

[modifica]