Abraham Moritz Warburg
| |||
| Nom original | (de) Aby Warburg  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | Abraham Moritz Warburg 13 juny 1866 Hamburg (Alemanya) | ||
| Mort | 26 octubre 1929 (63 anys) Hamburg (Alemanya) | ||
| Causa de mort | infart | ||
| Sepultura | Cementiri d'Ohlsdorf 53° 37′ 10.73″ N, 10° 2′ 4.69″ E / 53.6196472°N,10.0346361°E | ||
| Residència | Hamburg, Florència | ||
| Nacionalitat | Alemanya | ||
| Formació professional | Història, història de l'art, arqueologia | ||
| Formació | Universitat de Bonn Johanneum, Hamburg | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història de l'art | ||
| Lloc de treball | Hamburg | ||
| Ocupació | Historiador de l'art | ||
| Activitat | 1889 - 1929 | ||
| Ocupador | Universitat d'Hamburg | ||
| Professors | Adolf Michaelis | ||
| Família | |||
| Família | Warburg family (en)  | ||
| Cònjuge | Mary Hertz | ||
| Fills | Marietta, Max Adolph, Frede C | ||
| Pares | Charlotte Oppenheim, Moritz Warburg | ||
| Germans | Paul Warburg Max Warburg Felix Warburg Fritz M. Warburg | ||
| Parents | germà: Max Warburg, banquer | ||
  | |||
Abraham Moritz Warburg (Hamburg (Alemanya), 1866 - ibídem, 1929), més conegut com a Aby Warburg, fou un historiador de l'art, cèlebre pels seus estudis sobre el ressorgiment del paganisme en el Renaixement italià. El seu treball ha servit per a llançar les bases de la iconografia.[1]
Es descriu ell mateix com:
- Amburghese di cuore, ebreo di sangue, d'anima Fiorentino[2]
- (Hamburguès de cor, jueu de sang, florentí d'esperit)
Vida
[modifica]Va néixer en una família de banquers alemanys jueus. En ser el fill primogènit de Max Warburg, li corresponia fer-se càrrec de la fortuna familiar, però va declinar en el seu germà Max la responsabilitat que això implicava, assegurant-se abans però la disponibilitat econòmica necessària per als seus estudis i investigacions. Va estudiar filosofia, història i religió en universitats alemanyes, franceses i italianes. Tot i que va tractar, en general, el problema de la transmissió de la iconografia antiga a la cultura europea moderna, "el retorn a la vida de l'antic", com ell mateix deia, es va dedicar principalment a l'estudi del Renaixement italià, i a la comprovació de la tesi que un paganisme de caràcter dionisíac havia renascut en aquest període de la història de l'art. Així mateix, es va interessar per les relacions entre el pensament màgic i el pensament racional. El 1896 va viatjar als Estats Units, on va romandre durant sis mesos entre els indis Pueblo, Hopi i Navaho. D'aquesta expedició, només consten alguns treballs tòpics que presentarà en clubs de fotografia i que no tindran un gran ressò. El 1909, va començar a organitzar la Biblioteca Warburg (futur Institut Warburg), amb la intenció que funcionés tant com a ubicació de la seva col·lecció privada com per a l'educació pública, però la Primera Guerra Mundial i el seu ingrés a la clínica psiquiàtrica Ludwig Binswanger de Kreuzlingen, a Suïssa, entre el 1918 i 1923, van retardar-ne l'obertura fins al 1926.
Les seves obres completes es recullen en diversos volums, però el seu projecte més ambiciós, denominat Atlas Mnemosyne, està constituït per una col·lecció d'imatges amb cap o escàs text, amb les que pretenia narrar la història de la memòria de la civilització europea.
El seu pensament va estar àmpliament influenciat per Friedrich Nietzsche, i al seu torn, Warburg va influenciar l'obra d'Erwin Panofsky, Ernst Gombrich, Frances Yates, Edgar Wind, Walter Benjamin i Ernst Robert Curtius, entre d'altres.
Va morir a Hamburg el 26 d'octubre de 1929, a causa d'un infart i fou enterrar al cementiri d'Ohlsdorf. Davant l'ascens al poder del nazisme, Fritz Saxl (jove historiador d'art que havia dut a efecte l'organització de l'Institut des de 1913), va poder traslladar els 60.000 volums que per aquell temps formaven la biblioteca de Warburg fins a la seva actual seu en la Woburn Square de Londres, gràcies al suport del govern britànic. A partir de mitjans dels anys 1980s el seu pensament es va tornar a posar en valor. El 1993 el govern de la ciutat d'Hamburg va fundar en el seu honor un segon Institut Warburg.
Bibliografia
[modifica]- Obres
- Das Schlangenritual, Berlín, Editorial Klaus Wagenbach, 2011, 114 pàgines, ISBN 978-3803126726
- Die Erneuerung der heidnischen Antike Berlín/Leipzig, Editorial B.G. Teubner, 1932
- Gesammelte Schriften, Berlín, Editorial Akademie Verlag, 1998-2009 (edició de les obres completes, redactades per Ulrich Pfisterer i Horst Bredekamp, Michael Diers, Uwe Fleckner, Michael Thimann i Claudia Wedepohl en col·laboració amb el Warburg Institute London i la Universitat d'Hamburg)[3]
- Biografies
- Ernst H. Gombrich, Aby Warburg Arxivat 2007-06-10 a Wayback Machine., Hamburg, Europäische Verlagsanstalt, 2006, traducció alemanya de Mathias Fienbork.
- Bernd Rock, Der junge Aby Warburg. Múnic, 1997.
- Carl Georg Heise, Persönliche Erinnerungen an Aby Warburg. Redacció i comentari de Björn Biester i Hans-Michael Schäfer (Gratia. Bamberger Schriften zur Renaissanceforschung 43). Wiesbaden, Editorial Harrassowitz, 2005.
- Karen Michels: Aby Warburg – Im Bannkreis der Ideen. C.H. Beck, München 2007.
Enllaços externs
[modifica]
- La casa Warburg a Hamburg.
- L'Institut Warburg Arxivat 2012-04-02 a Wayback Machine. a Londres.
Referències
[modifica]- ↑ «Abraham Moritz Warburg». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gertrud Bing, Rivistia storica italiana, tom 71, 1960, pàgina 113.
- ↑ «Publicacions i exposicions de la casa Warburg a Hamburg». Arxivat de l'original el 2009-05-15. [Consulta: 1r abril 2012].