Acàcia de ganivet
Acacia cultriformis  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 198971453 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia cultriformis G.Don, 1832 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Exautor | A.Cunn. |
| Distribució | |
 | |
| Endèmic de | |
.svg){kind=icon}
L'acàcia de ganivet (Acacia cultriformis)[2] és una espècie de planta de la família de les lleguminoses que es distribueix per l'est d'Austràlia. És un arbre que es troba sobre sòls ben drenats a àrees costaneres. És una espècie que té un ús ornamental.
Descripció
[modifica]Port
[modifica]El seu port és de tipus arbustiu i són plantes que poden créixer erectes o presentar formes reptants o postrades damunt pedres i roques, sobretot en les formes cultivades i de jardí. Pot arribar a fer fins a 4 metres d'alçada.
Fulles
[modifica]Com molts membres del seu gènere, les plantes madures no presenten veritables fulles sinó fil·lodis, és a dir, el pecíol es dilata en forma de làmina i substitueix el limbe de la fulla. Els fil·lodis en aquesta espècie són de color grisenc, de forma triangular i d'uns 25 mm de llarg i uns 12 mm d'ample, amb un petit punt (mugró) a la punta.
Flors
[modifica]Les flors són de color groc brillant, es reuneixen en raïms en forma globular i en grups a les aixelles dels fil·lodis. La floració és principalment a la primavera.
Distribució
[modifica]És un arbust originària del sud-est d'Austràlia, de Nova Gal·les del Sud i Queensland.
Cultiu i Usos
[modifica]L'acàcia de ganivet és una de les acàcies més àmpliament conreades pel seu atractiu fullatge i flors de colors. El cos postrat és particularment atractiu com a planta de jardineria en pendent de parets de roca. La planta s'adapta a una àmplia gamma de tipus de sòl, sempre que estan raonablement ben drenats. Una posició a ple sol o ombra parcial és adequat i l'espècie és tolerant a les gelades almenys moderats. La propagació és relativament fàcil per mètodes normals de recaptació de llavors amb els següents pretractaments per immersió en aigua bullent o per escarificació. Els talls poden tenir èxit, però aquest mètode no s'utilitza sovint. Hauria de portar-se a terme a partir d'esqueixos per conservar l'hàbit postrat i propagació de la forma postrada.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Acacia cultriformis» a EOL. Data consulta: 25 de febrer de 2014.
- ↑ «Acacia cultriformis». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ «Acacia cultriformis» (en anglès). Australian Native Plants Society, 01-02-2012. Arxivat de l'original el 2015-02-22. [Consulta: 24 desembre 2020].
