Vés al contingut

Agèrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Achillea ageratum)
Infotaula d'ésser viuAgèrat
Achillea ageratum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsterales
FamíliaAsteraceae
TribuAnthemideae
GènereAchillea
EspècieAchillea ageratum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

L'agèrat o alè de bou (Achillea ageratum)[1] és una espècie entomògama i anemòcora de la família de les asteràcies. També rep els noms d'alta-reina, camamilla, herba cuquera, herba del fàstic, alta reina, altarreina, camamila i mansanilla.[1]

Etimologia

[modifica]
  • ageratum: epítet llatí que significa 'una planta que no es marceix ràpidament; una planta aromàtica'.[4]

Descripció

[modifica]

Hemicriptòfit herbaci erecte de 20 a 50 cm d'alçada amb la base una mica llenyosa. Forma unes fulles allargades i obtuses que es transformen gradualment en un pecíol, els marges estan doblement dentats. Aquestes fulles i el conjunt de la planta és aromàtica. Els capítols són xicotets botons formats per flors grogues, aquests s'agrupen en una inflorescència formant un corimbe. Floreix al maig fins al final d'estiu.[5][6] El nombre cromosòmic és n=9.[7]

Hàbitat

[modifica]

És una planta nadiua del sud d'Europa, incloent els Països Catalans, on es cultiva com a planta aromàtica. Viu en herbeis de sòls inundables, argilosos eutròfics, predominantment en els calcaris, de vegades en els àcids.[8] Des del nivell del mar als 1.100 m d'altitud. No es troba a Menorca.

Usos

[modifica]

A l'edat mitjana s'utilitzava com a repel·lent d'insectes com les arnes, les puces i les paparres, a més a més, donava una bona olor a les habitacions. És molt apreciada en apicultura perquè és molt mel·lífera.[9]

En medicina popular és de poc ús, generalment per a la manca de gana, indigestions, paràsits intestinals i debilitat. S'empren els corimbes en infusió per a rentar les ferides externament. També es fan infusions amb aquests i es pren una tassa al matí en dejú com a tònic i estimulant. Com a vermífug, sobretot llavors i corimbes en infusió.[cal citació]

Galeria

[modifica]

Noms populars

[modifica]

Alta-reina, alta reina, altarreina, camamilla, camamila, herba del fàstic o mansanilla.[10]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Achillea ageratum». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 25 febrer 2022].
  2. A. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (1994) Intermountain Flora. Vascular Plants of the Intermountain West. U.S.A. Vol. 5. Asterales.
  3. Triano, E. C. (1998) Flora del Subbético Cordobés. Catálogo, recursos y curiosidades. Diputación Provincial de Córdoba.
  4. Dictionary of Botanical Epithets (affinis - ageratoides)
  5. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans
  6. «Achillea ageratum L.». Herbari Virtual del Mediterrani Virtual. [Consulta: 19 desembre 2021].
  7. Números cromosómicos para la flora española, 556-591. Pastor Díaz, J. & al. (1990) Lagascalia 15(2): 269-282
  8. «Achillea ageratum». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 4 abril 2019. [Consulta: 19 desembre 2021].
  9. «Achillea ageratum». Plantas de jardín. El jardín de Krispy-yamaguchi. [Consulta: 19 desembre 2021].
  10. «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana». TermCat. [Consulta: 19 desembre 2021].