Vés al contingut

Adalbert de Babenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Adalbert el Victoriós)
Plantilla:Infotaula personaAdalbert de Babenberg
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Adalbert der Siegreiche Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 985 Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1055 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Melk (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaAbadia de Melk Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBabenberg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGlismod of West-Saxony
Frozza Orseolo
Austrian royal consort Modifica el valor a Wikidata
FillsLeopold II
 () Glismod of West-Saxony
Ernest de Babenberg
 () Frozza Orseolo Modifica el valor a Wikidata
ParesLeopold I de Babenberg Modifica el valor a Wikidata  i Richardis de Sualafeldgau Modifica el valor a Wikidata
GermansPoppo
Ernest I de Suàbia
Enric I de Babenberg Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Adalbert el Victoriós (? - Melk, Baixa Àustria, 26 de maig de 1055) fou un marcgravi de la casa dels Babenberg que va governar la Marca Oriental de Baviera coneguda també com a Àustria.

Era fill de Leopold I de Babenberg i comte del Schweinachgau i Künzinggau, als territoris a l'oest i sud-oest de Passau. Al morir el seu germà Enric I de Babenberg el va succeir com a marcgravi el 1018 i va conservar el poder fins a la seva mort el 1055 quan tenia uns 70 anys o més. Va ampliar els límits del seu domini cap al riu Morava annexionant la zona de Weinviertel. Per aquesta època es van formar dos noves marques: una enfront dels "hongaresos" a l'est, i un altre enfront dels "bohemis" a la vall de Pulkautal.

Es va casar amb Glismoda, germana de Meinwerk, bisbe de Paderborn; es va casar una segona vegada amb Froiza, filla d'Otto Orseolo, Dux de Venècia i germana del rei Pere I d'Hongría. Ja vell va patir artrosis, segons es va saber per l'anàlisi forense de les seves restes conservades a Melk.

El va succeir el seu fill Ernest de Babenberg. Un altre fill (el primogènit), Liutpold, fou nomenat el 943 com a marcgravi d'Hongria, però va morir el 9 de desembre de 1043

Referències

[modifica]
  • The Royal Ancestry Bible, Royal Ancestors of 300 Colonial American Families Vol. 3 (chart 2180) per Michel L. Call ISBN 1-933194-22-7