Edelmira Anglada Esteba
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1888  Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Mort | 1938 (49/50 anys) Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositora, cantant |
| Instrument | Veu |
 | |
Edelmira, Adalmira o Adelmira Anglada i Esteba (Sant Feliu de Guíxols, 16 d'abril de 1888 - 1938) va ser una pianista, cantant i compositora catalana.[1]
Fou alumna de piano de la compositora Ònia Farga i Pellicer a l'acadèmia que aquesta tenia a Sant Feliu de Guíxols, i sembla que la compositora i violinista l'encoratjà a dedicar-se la composició.
El 1911 va fer un concert a l'Ateneu de Barcelona, interpretant-hi al piano obres de Mozart, Bach, Albéniz, Liszt, Chopin i Ònia Farga,[2] i la premsa de l'època en destacà la portentosa agilitat i un sentiment artístic molt refinat en interpretar les difícils composicions del programa.[3][4] Havia participat en recitals de cant i, el 1904, en la interpretació de la sarsuela Marina al seu poble natal, en el marc d'una companyia d'aficionats.[5]
L'any 1921 l'orquestra de l'Associació Catalana d'Artistes estrenà la seva obra per a orquestra Dues gloses de cançons populars per a orquestra[6] i també eren obra seva les sardanes Amoreta, Perpetuïna i Recordança.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Edelmira Anglada Esteba». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Anunci del concert». La Vanguardia, 17-06-1911, pàg. 3.
- ↑ «Teló enlaire: un concert». L'Esquella de la Torratxa, 23-06-1911, pàg. 394 [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Ressenya». La Vanguardia, 19-06-1911, pàg. 3.
- ↑ Bussot i Liñón, Gerard. El fet musical a Sant Feliu de Guíxols (1865-1965 i Apèndix). Sant Feliu de Guíxols: Setmanari l'Àncora, 1992 [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ Dues glosses de cançons populars per a orquestra, 1921 [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ «Adalmira Anglada i Esteba, al web "Boig per sardana"». [Consulta: 1r març 2014].