Adrià Ciurana i Geli
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 agost 1985 Figueres (Alt Empordà) |
Mort | 3 març 2018 (32 anys) Figueres (Alt Empordà) |
Formació | Universitat de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | artista |
Adrià Ciurana i Geli (Figueres, 21 d'agost de 1985 - Figueres, 3 de març de 2018) va ser un artista català. Segons paraules del crític d'art Eudald Camps, era "un ésser naturalment creatiu: no feia d'artista, era artista, havia de ser artista per força, no tenia alternativa"[1] Llicenciat en Belles Arts, especialitzat en pintura, per la Universitat de Barcelona.[2][3] Ciurana havia estudiat, anys abans, a l'Institut Alexandre Deulofeu de Figueres i, als 18 anys, ja havia donat a conèixer el seu talent amb un tast d'allò que li passava pel cap. Tot i ser net de Maria Àngels Anglada,[4] la seva vena artística es va decantar cap una altra vessant.
Obra
[modifica]Des de ben jove es va decantar per l'àmbit artístic. Als 18 anys, ja presentava les seves primeres obres en una exposició col·lectiva al Casal La Volta de Girona. En aquella mateixa època, també feia una exposició en solitari al Cafè del Barri Vell de Figueres amb una quinzena de teles que formaven part del seu treball de recerca. En aquesta exposició mostrava una anàlisi d'ell mateix.[4]
L'artista va ser protagonista de l'exposició Hipnosi l'any 2014, una exposició de la Diputació de Girona que va girar per diverses poblacions gironines. L'exposició va ser una de les dues seleccionades pel jurat de la convocatòria de l'any 2014-2015 del programa Exposicions Viatgeres.[1] La mostra presentava composicions fetes a partir de materials de rebuig, com ara papers, fragments d'embalatge, codis de barres o mapes de deixalleries.[1][5]
Continuo col·leccionant símbols de reciclatge. Utilitzo el contenidor de rebuig per al que no sigui paper o pútrid. No vull esborrar l'immortal merda a còpia de remenar-la.[2]
També el 2008 va rebre una Beca Agita per a projectes de creació de l'Ajuntament de Figueres. Va exposar regularment a la Galeria Dolors Ventós de Figueres i en festivals i mostres d'art de l'Alt i el Baix Empordà. També al Museu del Joguet de Figueres i a la Galeria Siart de Cadaqués.
Adrià Ciurana explica que quan era jovenet li va agradar tant el llibre La grua estontola, escrit per la seva àvia Maria Àngels Anglada, que es va enfilar a la grua més alta de Figueres per retre-li el seu particular homenatge. Tot i que el van fer baixar de seguida del coll del diplodocus metàl·lic, el gest iniciàtic que s'havia produït va resultar definitiu i revelador: perseguir quimeres té sentit en la mesura, com dèiem, que ajuda a dilatar els límits de la realitat mitjançant una forma d'ajornament que sempre és estètic.[6]
L'any 2009, amb Esther Pi, van dur a terme el projecte d'escultura pública Vint-i-dos buits a Boadella d'Empordà[7] i va participar a Primera Rèplica. Arqueologia de la contemporaneïtat a la Casa de Cultura de Girona (a cura de Jordi Mitjà i Eudald Camps).
També va col·laborar en projectes per Vitel·la edicions i per Editorial Crani. Des de 2010 va convertir el seu taller en un espai expositiu, l'Espaia de Figueres, de gestió privada, on va dur a terme propostes curatorials i exposicions amb Jordi Mitjà, Mim Juncà o Narcís Díaz.[8]
El Museu de l'Empordà de Figueres acull l'any 2012 la proposta de video art: Adrià Ciurana: Demà plourà,[9] on l'artista inicia el catàleg amb aquest paràgraf:
En una excursió al Puigmal, pel cantó del Pas dels Lladres, em vaig veure involucrat en un bàdminton espontani, sorprenent. Funcionava amb escàpules de vaca a tall de raquetes, ja us podeu imaginar la pilota. Segur que no sóc el primer a valdre'm d'omòplats de quadrúpede -els darrers tres o quatre milions d'anys-, amb vés a saber quines finalitats.[10]
Amb l'Editorial Crani publica l'any 2015 la seva monografia ACXZ, amb textos i fotografies signades per ell mateix i la col·laboració fotogràfica de Alba Pérez de Cea Vega, Vanessa Pererols Torregrossa i Esther Pi.[11]
El mateix any 2015 també forma part de l'exposició col·lectiva de la Tocats per la Tramuntana amb les obres 1889 Vincent menja i caga pintura i Capellà de poble a la capital, un oli signat conjuntament amb Jordi Mitjà.[3][12]
Des de 1998 son nombroses les col·laboracions entre Adrià Ciurana i el poeta figuerenc Àngel Rodríguez, que, alhora de publicar la seva poesia compta amb ell com a il·lustrador: Infraflor,[13] Neuropa profunda i Torxes són els títols més rellevants d'aquesta faceta artística. Així mateix la coberta del llibre El Somni de la utopia,[14] de Narcís Bagué Boada, reprodueix una obra seva
L'octubre de 2013 va obtenir el Grand Prix de la Biennale Jeune Création Européenne de Montrouge i el Premi Sala d'Art Jove.[2][15][16]
L'any 2017 va reinaugurar el seu taller del carrer Arquitecte Josep Azemar de Figueres, batejat amb el nom d'Espaia,[4] on va presentar una selecció titulada Totxo dintre totxo (2014-2016) i peces inèdites.[1][17]
Exposicions
[modifica]- Hipnosis (2015)[18]
- Totxo dintre totxo (2014-2016)[4]
- Biennal Internacional de Joves Creadors (2013)[19]
- Demà plourà (2012) dins Rodalies 4.[20]
- Si la claror dels ossos (2011)[4]
Bibliografia
[modifica]- Rodríguez Lozano, Àngel. Infraflor. Tordera : Emboscall, 2011. ISBN 9788492563418[13]
- Rodalies 4 : [catàleg de l'exposició] : 2012. [S.l.] : Transversal, DL 2012. [Consulta: 6 de març 2018]
- Rodríguez Lozano, Àngel. L'Hora sororal. Girona : Senhal, 2013
- JCE : [catalogue de l'exposition] : Jeune Création Européenne : biennale d'art contemporain. Montrouge: Ville de Montrouge, 2013[15]
- Rodríguez Lozano, Àngel. Torxes. Tordera : Emboscall, 2014. ISBN 9788492563838
- Ciurana, Adrià. Hipnosi. [Girona] : Diputació de Girona, DL 2014[2]
- Ciurana, Adrià. ACXZ. Lladó : Crani, 2015. ISBN 9788461695683[11]
- Tocats per la tramuntana : una visión actual del arte contemporáneo ampurdanés : del 26 de febrero al 5 de abril de 2015. Madrid : Distrito Chamberí, 2015[3]
- Rodríguez Lozano, Àngel. Neuropa profunda. Vic : Emboscall, 2016
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mor l'artista figuerenc Adrià Ciurana, als 33 anys». Diari de Girona, 04-03-2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Ciurana, Adrià. Hipnosi : [catàleg de l'exposició]. Diputació de Girona. Girona: Diputació de Girona, 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Tocats per la tramuntana : [catálogo de l'exposición : una visión actual del arte contemporáneo ampurdanés : del 26 de febrero al 5 de abril de 2015] (en castellà). Distrito Chamberí. Masdrid: Distrito Chamberí, 2015, p. 14-15.[Enllaç no actiu]
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 VILÀ, Cristina «Comiat "a un talent enorme"». Empordà, 06-03-2018, pàg. 30.
- ↑ Camps, Eudald «La premsa de paper». Diari de Girona, 05-09-2014, pàg. 52.
- ↑ «L' ajornament estètic». Diari de Girona, 17-07-2011, pàg. 71.
- ↑ «Boadella i les Escaules honra els seus morts de la Guerra Civil». El Punt Avui.
- ↑ Pérez, Josep «Quan l'artista converteix el seu taller en una galeria d'art». Hora Nova, 16-12-2011, pàg. 22.
- ↑ «Demà Plourà». Adrià Ciurana. [Consulta: 5 març 2018].
- ↑ «EXPOSICIÓ: ADRIÀ CIURANA. DEMÀ PLOURÀ». Museu de l'Empordà, 01-07-2012. Arxivat de l'original el 2016-08-10. [Consulta: 5 març 2018].
- ↑ 11,0 11,1 Ciurana, Adrià. ACXZ. Crani. Lladó: Crani, 2015. ISBN 9788461695683.[Enllaç no actiu]
- ↑ Falcón, Yolanda «L'art empordanès que s'exporta». Hora Nova, 10-02-2015, pàg. 25.
- ↑ 13,0 13,1 Rodríguez, Àngel. Infraflor. Emboscall. Tordera: Emboscall, 2011. ISBN 9788492563418.[Enllaç no actiu]
- ↑ Bagué Boada, Narcís. El somni de la utopia. Figueres: Brau, 2011. ISBN 9788496905603.
- ↑ 15,0 15,1 JCE : Jeune Création Européenne : biennale d'art contemporain (en català, anglès i francès), 2013, p. 70.
- ↑ Quesada, Emma «Adrià Ciurana i Narcís Díaz, dos artistes figuerencs a la Biennal de Joves Creadors». Hora Nova, 13-07-2013, pàg. 22.
- ↑ «ADRIÀ CIURANA REINAUGURA EL SEU TALLER». Bonart, 13-02-2017. [Consulta: 5 març 2018].
- ↑ «El figuerenc Adrià Ciurana exposarà a la Casa de Cultura». Empordà, 15-05-2014.
- ↑ «Adrià Ciurana, premiat en una exposició a Montrouge». Empordà, 23-10-2013.
- ↑ «Rodalies 4 : [catàleg de l'exposició]», 2012. [Consulta: 6 març 2018].