Adrià i Natàlia de Nicomèdia

Adrià i Natàlia de Nicomèdia

Sant Adrià, per Hans Holbein el Jove, ca. 1520
Biografia
Naixement	Hadrianus, Natalia Nicomèdia? (Bitínia, actual Turquia)
Mort	4 març 306
Sepultura	Relíquies a Sint-Adriaansabdij (Geraardsbergen, Flandes)
màrtirs
santa
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Pelegrinatge	Geraardsbergen, S. Adriano al Foro (Roma)
Festivitat	8 de setembre (catòlics i ortodoxos); 1 de desembre i 26 d'agost (ortodoxos)
Iconografia	Els dos junts; Adrià, com a soldat, amb una enclusa a les mans o als peus
Patrona de	Sant Adrià de Besòs; soldats, carnissers

Adrià i Natàlia de Nicomèdia (Nicomèdia, segle iii - 4 de març de 306) foren un militar romà i la seva esposa, convertits al cristianisme i morts màrtirs per la seva fe. Són venerats com a sants per diverses confessions cristianes.

Llegenda

Només se'n sap que té un culte antic i que fou màrtir a Nicomèdia. Tota la resta de notícies són suposicions i llegendes elaborades pels autors de les actes del martiri i els hagiògrafs. El relat de les actes del martiri és tardà i presenta detalls fantasiosos. Els martirologis parlen de dos màrtirs de nom Adrià a Nicomèdia, un mort sota Dioclecià i un altre sota Licini.

Segons la tradició, Adrià era un soldat de la guàrdia pretoriana a Nicomèdia. Durant les persecucions als cristians ordenades per Galeri Maximià, va detenir un grup d'ells i, mentre eren torturats, va quedar corprès pel coratge i la fe que mostraven. Convertit ell mateix al cristianisme, es proclamà cristià, tot i no haver estat batejat, i fou detingut. La seva esposa Natàlia el visità i es convertí al seu torn.

L'endemà fou torturat: sobre una enclusa, les cames li foren trencades amb un mall i finalment fou decapitat, i el seu cos cremat, amb el d'altres màrtirs. Segons la tradició, Natàlia volgué llençar-se a la foguera per morir-hi, però una tempesta la va apagar i els llamps van posar fi a la vida dels botxins. El cos d'Adrià fou sebollit a Argiròpolis, prop de Bizanci.

Natàlia hi anà a viure, retirada i lliurada a la pregària, fins que morí i hi fou també enterrada, considerant-se màrtir per associació.

Veneració

L'antic Martirologi romà indicava el 4 de març com a dia del martiri i festivitat, i l'1 de desembre per la mort de Natàlia, i el 8 de setembre per a la translació de les seves restes a Roma, essent aquesta la data de la festivitat conjunta. A l'Església Ortodoxa, la festivitat és el 8 de setembre (amb Natàlia) i el 4 de març i 26 d'agost (sol).

La despulla del sant es va traslladar de Constantinoble a Roma un 8 de setembre, a l'església de Sant'Adriano in Foro, per Honori I, que ocupava la Cúria Júlia. Llavors se n'inclogué la festivitat al calendari romà. El culte es difongué per Europa i esdevingué un sant popular. Al segle xi, part de les relíquies arribaren a l'abadia de Sint-Peter de Geraardsbergen (Flandes), que esdevingué meta de pelegrinatge i fou anomenada després Sint-Adriaansabdij.

Era invocat contra les malalties i era patró de soldats i carnissers. A l'Europa del nord tenia molta devoció entre els militars.

• 
  Escultura francesa, s. XV
• 
  Talla de Sant Adrià (Gant, Mikelskerk)
• 
  Icona oriental
• 
  Icona russa

sant Adrià de Nicomèdia

Biografia
Naixement	Hadrianus Nicomèdia? (Bitínia, actual Turquia)
Mort	4 març 306
Es coneix per	Fill de Marc Aureli Probe, la llegenda es confon amb l'anterior
màrtir
santa
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa
Festivitat	26 d'agost
Iconografia	Amb una enclusa a les mans o als peus

Adrià de Nicomèdia, fill de Probe

Se cita un altre Adrià, també màrtir a Nicomèdia poc després, sota el regnat de Licini I. Segons la tradició, era fill de l'emperador Marc Aureli Probe i havia recriminat Licini per les seves persecucions als cristians, essent condemnat a mort. La llegenda posterior diu que tenia llavors 28 anys i estava casat amb Natàlia, confonent-se la llegenda i la manera de martiri amb la dels sants esmentats.

El seu oncle Domici, bisbe de Bizanci, va fer enterrar-ne les restes prop de la ciutat, a un lloc anomenat Argiròpolis. L'antic Martirologi romà fixa la festivitat d'aquest Adrià el 26 d'agost.