Orientació sexual
| Part d'una sèrie sobre |
| Temes LGBTI+ |
|---|
 |
L'orientació sexual o afinitat sexual és el gènere pel qual una persona se sent atreta sexualment.[1] Les categories de l'orientació sexual típicament inclouen l'atracció cap a persones del mateix sexe (persones gais o lesbianes), atracció cap a persones d'un altre sexe (heterosexuals), i atracció cap a ambdós sexes (bisexuals).[2][3] Tot i que aquestes categories continuen sent usades extensament, la investigació suggereix que l'orientació sexual no sempre es presenta en aquestes categories definides, sinó que succeeix en un continu.[4][5] A més, algunes investigacions indiquen que l'orientació sexual és fluïda en algunes persones.[4]
Orientació i identitat sexuals
[modifica]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La identitat sexual no és el mateix que l'afinitat sexoafectiva: el primer terme es refereix a la concepció que un individu té de si mateix, mentre que el segon se'n refereix al desig sexual. El comportament sexual, malgrat estar-hi molt relacionat, realment tampoc no hi té una relació directa.
En la majoria de societats, al llarg del temps, la sexualitat no comportava un component d'identitat; és a dir, no es concebia, per exemple, el concepte etiqueta d'homosexual per se, sinó d'un home que tenia relacions amb altres homes de manera ja sigui exclusiva, temporal o ocasional.
Concepte cultural
[modifica]
No es coneixen els motius que condueixen a una determinada afinitat sexual, ni si són criteris biològics, d'aprenentatge, del creixement o educatius.
La concepció cultural de l'"orientació sexual" com a característica discreta i fixa és un desenvolupament que va sorgir arran dels projectes moderns de taxonomia personal del segle xix. Durant aquest període van sorgir diverses classificacions i designacions per descriure o conceptualitzar la sexualitat humana.
La medicina, la psicologia i la sexologia occidentals actuals, al contrari de la decimonònica, i fins fa uns pocs anys, no consideren que les orientacions asexuals, heterosexuals, bisexuals, homosexuals o d'altres suposin cap patologia (parafília) i, per tant, no són susceptibles de cap tractament. Moltes de les definicions inclouen un component psicològic, com ara l'objecte del desig eròtic d'un individu, i un component de comportament enfocat cap al sexe en una parella.
Pràctiques sexuals
[modifica]
- Categoria principal: Pràctiques sexuals
El comportament sexual és diferent en cada espècie, entre altres motius per la determinada organització del cos i pel seu sistema nerviós. En general, inclou el comportament reproductiu i, en espècies animals com els homínids i els dofins, per exemple, també el comportament eròtic. En els humans i en altres mamífers la reproducció està lligada a la cultura. La cultura sexual es manifesta en la sexualitat o pràctiques sexuals.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Iribarren, Teresa; Gatell Perez, Montserrat; Serrano-Muñoz, Jordi; CLUA i FAINÉ, Montserrat. «Literatura i violències masclistes. Guia per a treballs acadèmics». Edizioni Ca' Foscari (CC-BY), 2024. DOI: 10.30687/978-88-6969-747-0. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «The Bi+ Manifesto» (en anglès britànic), 29-01-2018. Arxivat de l'original el 2019-12-22. [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ «Manifest Bisexual». Federació espanyola de lesbianes gais bisexuals i trans. Arxivat de l'original el 22 de març 2013. [Consulta: 2 gener 2020].
- ↑ 4,0 4,1 American Psychological Association «Guidelines for Psychological Practice with Lesbian, Gay and Bisexual Clients» (en anglès). American Psychologist, 67, 2012, pàg. 10-42. DOI: 10.1037/a0024659.
- ↑ Breu, Marta. «Vocabulari terminològic LGBT (lèsbic, gai, bisexual i transgènere)». Termcat, 2013.
