Camperol
|
Si cerqueu altres usos, vegeu Pagès. |
Agaricus campestris  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090215 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Agaricaceae | ||||||||
| Gènere | Agaricus | ||||||||
| Espècie | Agaricus campestris L., 1753 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus campestris var. equestris Agaricus campestris var. fuscopilosellus Agaricus campestris var. isabellinus Agaricus campestris var. squamulosus Agaricus campestris subsp. robustissimus Agaricus campestris var. americana Agaricus campestris var. cortinatus Psalliota campestris var. squamulosa Psalliota campestris var. isabellina Agaricus campestris var. desertorum Agaricus campestris var. flavescens Agaricus campestris var. insignis Agaricus campestris var. lilacinus Agaricus campestris var. majusculus Agaricus campestris var. maximus Agaricus campestris var. pleurocystidiatus Agaricus campestris var. pratensis Agaricus campestris var. praticola Agaricus campestris var. varius Agaricus campestris var. xanthodermatoides Agaricus campestris var. buchananii Agaricus robustissmus Agaricus setiger Psalliota campestris Psalliota flocculosa Psalliota campestris var. equestris Psalliota campestris var. fuscopilosella Psalliota campestris var. nauseosa Psalliota campestris var. praticola Psalliota campestris var. setigera Psalliota campestris var. umbrina Psalliota campestris var. villatica Psalliota villatica var. roseola Psalliota villatica Agaricus villaticus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El camperol[1][2][3][4][5] o camper [2][3] (Agaricus campestris, del llatí campester, perquè creix al camp) és el rubiol més representatiu del grup dels camperols.
Morfologia
[modifica]És un bolet de petit a mitjà, de barret hemisfèric de jove, convex i aplanat en madurar; de color blanc a lleugerament rosa; superfície generalment fibril·losa a molt lleument esquamosa; marge excedent, apendiculat.
Làmines lliures, en el jove de color rosa, en madurar bru vermellós fosc.
Cama curta, de fins a 5 cm de longitud, de cilíndrica a lleugerament aprimada cap al peu, sense cordó micelià; blanca, rosada per damunt de l'anell; llisa o molt finament flocosa per sota de l'anell; anell súper, blanc, estret, fràgil, fibril·lós, evanescent.
Carn pàl·lida, de vegades pot ser lleugerament rosa a la part alta de la cama; immutable; olor lleugerament acidulosa.
Hàbitat
[modifica]Prats de pastura, terrenys adobats i marges de camins. A l'estiu i a la tardor, quan no fa fred.[6]
Confusió amb altres espècies
[modifica][4][5] Se li assembla el terrerol sorralenc (Agaricus devoniensis), però és menor, menys carnós i té l'anell ínfer. El camperol camallarg (Agaricus altipes) acostuma a presentar una cama més llarga i és de fructificació més tardana. El camperol de cama flocosa (Agaricus moellerianus) té la superfície del barret que grogueja al frec, la cama flocosa i la carn té olor d'ametlles.
Atenció amb la bola de neu pudent (Agaricus xanthodermus), que se li assembla molt i no és recomanable per al consum, ja que pot provocar forts trastorns gastrointestinals en persones sensibles. Tots dos bolets són blancs i les làmines passen per la mateixa evolució de colors: pàl·lides, roses, torrades i negres. Es poden diferenciar per l'olor: de iode o tinta la bola de neu pudent, mentre que agradable la del camperol. Quan es freguen també són diferents: el camperol, o bé no canvia de color o bé pot arribar a agafar un to groc pàl·lid; mentre que la bola de neu pudent es taca de color groc sofre i de seguida passa a un to bru.[6][7]
Gastronomia
[modifica]Comestible, excel·lent.
Referències
[modifica]- ↑ «Diccionari de la llengua catalana de l'IEC». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 17 novembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ 6,0 6,1 I. Col·lecció 1982 (en català i castellà). Barcelona: Societat Catalana de Micologia (Bolets de Catalunya).
- ↑ III. Col·lecció 1984 (en català i castellà). Barcelona: Societat Catalana de Micologia (Bolets de Catalunya).