Vés al contingut

Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAgrupació Guerrillera de Llevant i Aragó
Dades
Tipusgrup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part demaquis Modifica el valor a Wikidata
Sectors de l'AGLA

L'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó (AGLA) (en castellà: Agrupación Guerrillera de Levante y Aragón, AGLA) va ser l'agrupació guerrillera més important que va tenir el Partit Comunista d'Espanya dins l'estat espanyol durant la dècada de 1940.

L'Agrupació Guerrillera de Llevant (AGL) en un principi estava estructurada en tres sectors, que més endavant passarien a ser quatre a causa de la intensa activitat. Cada sector estava format per brigades, batallons i companyies i existia una vertadera jerarquia militar. El primer comandant de l'AGL, designat pel PCE fou Vicente Galarza Santana (Andrés), que seria afusellat al juliol de 1947.

  • El 5è Sector comprenia Conca, part de València i de Guadalajara, comandat per Manuel Torres (Rodolfo)
  • L'11è Sector comprenia la resta de València i Terol, comandat per Florián García Velasco (Grande)
  • El 17è Sector comprenia el Baix Aragó, Castelló i les comarques del sud de Tarragona, comandat per Francisco Corredor, Pepito el Gafas.
  • El 23è Sector, que actuava a Saragossa, Tarragona, Castelló i Terol, va sorgir de la divisió del 17è sector, i fou comandat per Jesús Caellas Aymerich, (Carlos o Catalán) fins que s'exilià a França a finals de 1948.

L'encarregat pel govern franquista d'eliminar l'amenaça maquis en aquesta zona fou el governador militar de Terol, Albacete, Conca i València,[1] Manuel Pizarro Cenjor, nomenat el 28 de juliol de 1947.[2]

L'AGLA disposava d'un campament de capacitació guerrillera[3] a la Muela Mediana, en la Serra d'Albarrasí (Monts Universals), a prop de Tormón i Jabaloyas (Terol) i dirigit per Francisco Corredor (Pepito el gafas), on es feia instrucció política i cultural, a més d'ús d'armament i explosius, i s'editava El Guerrillero, fou assaltat el desembre de 1947 por centenars de guàrdies civils, però els guerrillers fugen amb només una baixa.

Entre 1940 i 1941 va establir el campament de morro del gorrino[4] a Salvacañete, un dels més actius. L'estiu de 1946 moren dos guerrillers en un tiroteig i uns dies després aquests maten a un suposat confident de la Guàrdia Civil. El 16 de febrer de 1947 els maquis assalten el recinte Tormeda, i el 6 de gener de 1948 finalment el campament és assaltat per la guàrdia civil, morint el cap del sector, Valencia i sent capturats la resta de maquis.

El 4 de maig de 1948 la guàrdia civil descobreix el campament general del 23è Sector a la part més muntanyosa del terme de la Sénia, i és assaltat el 24 de maig però el troben desocupat, requisant documentació.

Guerrillers de l'AGLA

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ La gavilla verde«Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 22 febrer 2008].
  2. ↑ José Ramón Villanueva, L'avi del Pizarro flamant número dos de Rajoy i expresident d'Endesa «Enllaç».
  3. ↑ Jabaloyas «Enllaç». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 16 setembre 2007].
  4. ↑ Salvacañete.es «Enllaç». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 16 setembre 2007].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 López Barceló, Esther. Testimonio de la memoria. Asociación Guerra, Exilio y Memoria Histórica del País Valenciano (AGE-PV), p. 35. 

Bibliografia

[modifica]
  • Fernanda Romeu Alfaro (1987) Más allá de la utopía: Perfil histórico de la Agrupación Guerrillera de Levante. Edicions Alfons El Magnànim, Valencia.
  • Secundino Serrano (2001), Maquis - Historia de la guerrilla antifranquista. Madrid: Temas de Hoy ISBN 84-8460-103-X
  • Fernanda Romeu Alfaro (2002) Más allá de la utopía: Agrupación Guerrillera de Levante. Cuenca: Colección Almud ISBN 84-8427-230-3
  • Josep Sánchez Cervelló y VV.AA. (2003), Maquis: El Puño que Golpeó al Franquismo. Barcelona: Flor del Viento ISBN 84-89644-83-7
  • Mercedes Yusta (2003) Guerrilla y resistencia campesina. La resistencia armada contra el franquismo en Aragón. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza ISBN 84-7733-630-X
  • Emencio Alcalá Ruíz "German" (Edic. Salvador F. Cava). (2003), Memorias de un Guerrillero - El Maquis en la Sierra de Cuenca. Cuenca ISBN 84-86788-33-1
  • Juan Hueso "Casto" (Edic. Salvador F. Cava). (2004), Informe de Guerrillas - Desde el Valle de Arán a los Montes de Cuenca. Valencia: Germanía ISBN 84-96147-24-X
  • José Antonio Vidal Castaño. (2004), La Memoria Reprimida - Historias Orales del Maquis. Universidad de Valencia ISBN 84-370-6014-1
  • David Prieto Jiménez. (2005), Los Maquis en la Provincia de Cuenca. Diputación Provincial de Cuenca ISBN 84-96025-68-3
  • José Manuel Montorio Gonzalvo "Chaval" (2007), Cordillera Ibérica - Recuerdos y olvidos de un Guerrillero. Gobierno de Aragón ISBN 978-84-8380-073-7
  • Salvador Fernández Cava. (2007), Los Guerrilleros de Levante y Aragón. Cuenca Tomebamba ISBN 978-84-923939-7-8
  • José Ramón Sanchís Alfonso. (2007), Maquis: Una Historia Falseada - La Agrupación Guerrillera de Levante. Gobierno de Aragón ISBN 978-84-8380-081-2
  • José Calvo Segarra (2009), La Pastora. Del monte al mito. Editorial Antinea. ISBN 978-84-96331-61-7
  • Argelio Rabadán Mora (2012), "Daniel Rabadán, "Antonio". Un guerrillero del AGLA, su entorno y sus gentes. ISBN 978-84-615-8131-3

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agrupació_Guerrillera_de_Llevant_i_Aragó&oldid=31995537»