Agustí Esclasans i Folch
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 desembre 1895 Barcelona |
Mort | 3 desembre 1967 (71 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | poeta, traductor |
Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895 - Barcelona, 3 de desembre de 1967) fou un escriptor i poeta català.[1]
Molt influenciat per Eugeni d'Ors i Josep Maria López-Picó, s'integrà al corrent noucentista. Propugnà, tanmateix, una poesia basada fonamentalment en el ritme. Escriví un gran nombre d'obres poètiques. Va participar en els Jocs Florals de Barcelona. També escriví teatre i assaig i conreà profusament el periodisme i la crítica. Col·laborà especialment a La Revista i Mirador.[2]
Durant la República va treballar per a l'Ajuntament de Barcelona. Va rebre el premi Maragall per la publicació de la seva obra La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer i va tenir una forta disputa amb la Colla de Sabadell (influent dins la Institució de les Lletres Catalanes) per editar-lo sense cura.[3] A causa de la Guerra Civil Espanyola entre 1939 i 1941 estigué empresonat. Durant la postguerra hagué d'acceptar tota mena d'encàrrecs d'editorials, entre elles traduccions al castellà.[4] És enterrat al Cementiri de Montjuïc (Barcelona).
Obres
[modifica]Articles
[modifica]- Catalunya vertebrada. Almanac de l'Esquella de la Torratxa, 1932
Poesia
[modifica]- Primer llibre de ritmes (1931).
- 50 sonets espirituals (1938).
- Poema de Catalunya en quinze volums, escrits entre 1950 i 1957.
Poemes presentat als Jocs Florals de Barcelona[5]
- Ritmes (1928) (premi extraordinari dels Mantenidors)
Prosa
[modifica]- Articles inèdits, (1925).
- Històries de la carn i de la sang, (1928). (2020, segona edició)
- Víctor o La rosa dels vents, (1931). (1977, segona edició)
- El muchacho sin miedo, (1941).
- Todo es nuevo bajo el sol (novela), (1945).
- Historias de la carne y de la sangre, (1946).
- Urània o la música de les esferes (Novel·la de la vida barcelonina), (1946).
- Presència de Blanca (Novel·la de la vida barcelonina), (1947).
- Antologia de contes (1925-1960), (1960).
Teatre
[modifica]- Capitel·lo. Tragèdia en tres actes i en vers, (1934).
Assaig
[modifica]- La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer, 1937
- La meva vida, memòries, (primer volum, 1952; segon, 1957).
Traduccions al català
[modifica]- La pau de casa. Balzac, Honoré de. (Costums parisenques del Primer Imperi). Barcelona, 1924.
- Els bastidors de l'ànima, d'Evreinov, el 1931.
- Els poemes d'Edgar A. Poe. Barcino, 1934.
- Sant Agustí de Giovanni Papini. (1936).
- Oreig. d'Edgar A. Poe. Volum 8. Lírics anglesos. Edicions de La Rosa dels Vents. Barcelona, 1938.
- El darrer dia del condemnat de Victor Hugo.
Traduccions al castellà
[modifica]- Werther de Goethe, 1941.
- Defensa de la poesía de Shelley, 1942.
- Domingo d'Eugène Fromentin, 1942.
- Pequeños poemas en prosa de Charles Baudelaire, 1942.
- Cicerón y su drama político de Maffio Maffii (1942).
- El profesor de Charlotte Brontë, 1943
- El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde d'Stevenson, 1943.
- Aurelia, Silvia, Emilia de Nerval, 1943.
- Atala de Chateaubriand, 1944.
- La leyenda de Don Juan de Merimée, 1944.
- Himnos triunfales de Píndar, 1946.
- Mi corazón al desnudo de Baudelaire, 1947.
Referències
[modifica]- ↑ Agustí Esclesans i Folch a CIVTAT
- ↑ Agustí Esclasans i Folch a l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 180. ISBN 84-8256-855-8.
- ↑ «Visat».
- ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques
Enllaços externs
[modifica]- Agustí Esclasans i Folch a la GEC
- Entrevista de Mercè Rodoreda a Agustí Esclasans a papersvells.cat (originalment publicada a Clarisme el 18 de novembre de 1933).
- Dramaturgs barcelonins contemporanis en català
- Poetes barcelonins contemporanis en català
- Traductors d'Edgar Allan Poe
- Morts a Barcelona
- Traductors del francès al català
- Traductors del francès al castellà
- Traductors de Baudelaire al català
- Traductors barcelonins
- Traductors catalans del sud contemporanis
- Enterrats al Cementiri de Montjuïc