Agustín Nogueras Pitarque
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1786  Alcolea de Cinca (província d'Osca) | ||
| Mort | 23 gener 1857 (70 anys) Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) | ||
 Capità general de Canàries | |||
| 27 setembre 1854 – 18 octubre 1856 ← Jaime Ortega y Olleta – José Martínez Tenaquero → | |||
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Capità general de Galícia | |||
| 1r agost 1854 – 29 setembre 1854 ← José Maria Sanz – Francisco Osorio e Ibáñez → | |||
 Ministre de Guerra | |||
| 24 maig 1843 – 30 juliol 1843 ← Isidoro de Hoyos – Francisco Serrano Domínguez → | |||
 Senador al Senat espanyol | |||
| 24 abril 1843 – desembre 1843 Circumscripció electoral: Osca | |||
 Capità general de les Illes Balears | |||
| octubre 1840 – setembre 1843 ← José Santos de la Hera y de la Puente – Miguel Tacón y Rosique → | |||
| Governador Militar de Barcelona | |||
| 1840 – 1840 | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, militar | ||
| Carrera militar | |||
| Rang militar | general | ||
| Conflicte | Primera Guerra Carlina | ||
Agustín Nogueras Pitarque (Alcolea de Cinca, 25 de juliol de 1786 - Las Palmas de Gran Canaria, 23 de gener de 1857) va ser un militar i polític espanyol.
Biografia
[modifica]Fill de Joaquín Nogueras i d'Agustina Pitarque, ingressà a l'exèrcit i fou tinent amb 18 anys durant la Guerra del Francès. Participà en el setge de Saragossa i després exercí diverses missions mirant de mobilitzar la resistència contra els francesos. El 1814 marxà a Sud-amèrica i participà en diverses accions militars per sufocar les revoltes independentistes dels virregnats a Veneçuela. A Puerto Rico es casà amb Asunción Gautier.
Tornat a Espanya un cop mort Ferran VII, el 1835 va ser nomenat governador militar de Castelló i participà en la primera guerra carlina. Fou el responsable de recomanar l'afusellament de la mare del general carlí Ramon Cabrera en una decisió que condemnaren moltes cancelleries i que provocà greus represàlies i l'enduriment de la guerra civil al Maestrat.[1] Participà a les ordres d'Evaristo San Miguel en la presa de Cantavella, la capital carlina del front del Maestrat, el 1836[2] i a les de Marcelino de Oraá Lecumberri en l'aixecament del setge de Gandesa.[3] Rellevà Antonio van Halen y Sarti al comandament de l'exèrcit del Centre en 1839 amb ordres de conservar el territori i impedir la unió de Cabrera amb el front català, però dimití i fou substituït per Leopoldo O'Donnell.[4]
Va ser governador militar de Barcelona el 1840 i poc després capità general de Balears.
Gran amic de Baldomero Espartero, al final de la seva regència, el maig de 1843, el feu Ministre de Guerra, càrrec que exercí fins al juliol d'aquell any, moment en el qual Espartero s'exilià a Anglaterra.
L'agost del 1854 va ser nomenat capità general de Galícia i un mes més tard de Canàries, on va morir al cap de 3 anys.
Referències
[modifica]- ↑ Grau, Jaume. Carlinades: el "Far West" a la catalana. Cossetània Edicions, 2007, p. 25. ISBN 8497912659.
- ↑ Flávio, E. Historia de don Ramón Cabrera (en castellà). Volum 1. Editorial de G. Estrada, 1870, p. 226.
- ↑ de Magrinya, Antoni «La historia dels set setges de Gandesa». Butlletí del Centre d'Estudis de la Terra Alta, 27, 1998, pàg. 8 [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ Martínez Roda, Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998, p. 287. ISBN 8486792894.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Isidoro de Hoyos y Rubín de Celis |
Ministre de Guerra 24 de maig a 30 de juliol de 1843 |
Succeït per: Francisco Serrano Domínguez |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
.jpg)