Àhmad ibn Yússuf al-Misrí
|
No s'ha de confondre amb Àhmad ibn Yússuf o Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín. |
| Nom original | (ar) أحمد بن يوسف  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ar) أبو جعفر أحمد بن يوسف بن ابراهيم بن تمام الصديق البغدادي 835 Bagdad (Califat Abbàssida) |
| Mort | 912 (76/77 anys) El Caire (Califat Abbàssida) |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, metge, astrònom, astròleg |
Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf ibn Ibrahim ibn Tammam as-Siddiq al-Baghdadí al-Misrí (àrab: أبو جعفر أحمد بن يوسف بن إبراهيم بن تمام الصدَيق البغدادي المصري, Abū Jaʿfar Aḥmad b. Yūsuf b. Ibrāhīm b. Tammām aṣ-Ṣiddīq al-Baḡdādī al-Miṣrī), més conegut simplement com Abu-Jàfar Àhmad ibn Yússuf o com Àhmad ibn Yússuf al-Misrí (llatinitzat com Ametus o Hametus) (Bagdad, 835 - el Caire, 912), va ser un matemàtic àrab, fill del també matemàtic Yússuf ibn Ibrahim.
Biografia
[modifica]Àhmad ibn Yússuf va néixer a Bagdad (avui a l'Iraq) però no hi va créixer, ja que el seu pare va marxar a Damasc el 839. Va anar més tard al Caire, en una data desconeguda; és llavors que va ser conegut sota el nom de «l'Egipci» (en àrab, al-Misrí), probablement a una edat jove. És versemblant que la seva joventut la passés al si d'un medi ambient estimulant amb el seu pare treballant en matemàtiques, astronomia i medicina, produint taules astronòmiques i sent membre d'un cercle de savis. Àhmad ibn Yússuf va tenir un paper important a jugar a Egipte, sota la relativa independència de la dinastia tulúnida respecte del califat Abbàssida.[1] Es va quedar a Egipte fins a la seva mort el 912.
Obres
[modifica]Persisteix un desacord sobre la paternitat de certes obres atribuïdes a Àhmad ibn Yússuf: són seves pròpies, o bé les del seu pare, o fins i tot obres coescrites amb el seu pare? Tanmateix, és clar que ha redactat un llibre sobre les raons i les proporcions sota la forma d'un comentari dels Elements d'Euclides i que va ser traduït al llatí per Gerard de Cremona.[2] Aquest llibre va influenciar els matemàtics europeus, sobretot Fibonacci. També va escriure un tractat Sobre els arcs similars. Va escriure un comentari del Centiloquium de Ptolemeu, però segons diferents estudiosos aquest pseudo-Ptolemeu seria de fet obra del propi Àhmad.[3][4] Va escriure també un llibre sobre l'astrolabi i va inventar tècniques per resoldre dificultats vinculades a les taxes, les quals van ser exposades més tard en el Líber Abaci de Fibonacci.
Posteritat
[modifica]Nombrosos matemàtics fan referència al seu treball, entre els quals: Thomas Bradwardine, Jordanus Nemorarius[5] i Luca Pacioli.
Referències
[modifica]- ↑ Schrader, 1961, p. 1.
- ↑ Schrader, 1961, p. 7 i ss.
- ↑ Lemay, 1976, p. 417-418.
- ↑ Niermeier-Dohoney, 2018, p. 75.
- ↑ Butzer, 1995, p. 18.
Bibliografia
[modifica]- Butzer, P.L.. «Mathematics in Egypt and its connections with the Court School of Charlemagne». A: Contemporary Mathematics. Mathematical Analysis, Wavelets, and Signal Processing (en anglès). American Mathematical Society, 1995, p. 1-30. ISBN 0-8218-0384-0.
- Lemay, Richard. «Origin And Success Of The Kitab Thamara Of Abu Ja'far Ahmad Ibn Yusuf Ibn Ibrahim From The Tenth To The Seventeenth Centuries In The World Of Islam And The Latin West». A: Aḥmad Yūsuf Ḥasan, Ghada Karmi, Nizar Namnum (eds.). Proceedings Of The First International Symposium For The History Of Arabic Science (en anglès). Institute for the History of Arabic-Islamic Science, 1976, p. 417-418.
- Niermeier-Dohoney, Justin. «Centiloquium». A: William E. Burns (ed.). Astrology through History (en anglès). ABC-CLIO, 2018, p. 74-76. ISBN 978-1-4408-5142-1.
- Schrader, M. Walter Reginald «The “Epistola de Proportione et Proportionalitate” of Ametius filius Iosephi» (en anglès). Tesi doctoral - Universitat de Wisconsin, 1961, pàg. 1-304.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Àhmad ibn Yússuf al-Misrí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Schrader, Dorothy V. «Aḥmad Ibn Yūsuf» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 agost 2013].